Elon Musk (Tesla, SpaceX, Neuralink, xarxa X…) és l’home més ric dels Estats Units i del món. Amb 78 anys, Donald Trump s’ha tornat irreversiblement gagà, i aquest empresari milmilionari no només és la seva mà dreta, sinó que ha esdevingut la persona més influent i decisiva del nou equip que ocuparà la Casa Blanca a partir del 20 de gener vinent.
Molts negocis d’Elon Musk estan vinculats a activitats regulades i dependents de les lleis dels Estats Units. Això hauria de ser motiu d’incompatibilitat per formar part del cercle del poder de la nova administració de Donald Trump, ja que es produeix una clamorosa col·lisió d’interessos. Però en aquesta fase d’ultraliberalisme identitari del capitalisme en la qual hem entrat, la barreja amoral, indissimulada i corrupta dels interessos públics i privats és, precisament, un dels seus trets característics.
Per això, Elon Musk es va implicar a fons en la campanya de les eleccions nord-americanes, compareixent al costat de Donald Trump en els mítings que feia i aportant 119 milions de dòlars en suport a la seva candidatura. En compensació per aquesta devoció tan intensa, el nou president electe dels Estats Units ja ha anunciat que Elon Musk ocuparà un càrrec molt rellevant en el seu equip a la Casa Blanca, encarregant-se d’un gegantí programa de dràstica reducció i reorientació de la despesa pública.
El cercle es tanca. L’home més ric del planeta serà també l’home amb més poder de la nació més poderosa del planeta. I això en nom de la llibertat i a través de mecanismes democràtics! Benvinguts a la plutocràcia! Si la democràcia és el sistema de govern del poble –rics i pobres–, la plutocràcia és el sistema de govern dels rics…, i els pobres que es fotin!
La plutocràcia és una vella coneguda en la història de la humanitat. Aquest peculiar sistema polític ja es va assajar a la Grècia clàssica i va protagonitzar una etapa de la República Romana (300-146 aC). També en són exponents els règims oligàrquics que es van implantar a ciutats-estat medievals, com Florència o Venècia.
Val a dir que aquest experiment sempre ha acabat malament, davant els excessos, la corrupció i les enverinades disputes internes que caracteritzen la plutocràcia. Historiadors de l’antiguitat, com Xenofont i Tucídides, ja van alertar dels perills i aberracions que comporta permetre que els més rics agafin també les regnes polítiques de la societat.
En l’era contemporània, destacats referents del pensament, com Winston Churchill, Noam Chomsky o Paul Krugman, han exposat l’amenaça que pateixen les democràcies davant les maniobres d’alguns milmilionaris per assaltar el poder polític i gestionar els interessos públics en funció de la seva exclusiva conveniència. Val a dir que amb la victòria del binomi Donald Trump & Elon Musk el fantasma de la plutocràcia ha tornat a aparèixer i, atesa la supremacia militar dels Estats Units, la inquietud s’ha estès arreu del món.
La plutocràcia és una excrescència de la democràcia. Ja hem conegut moltíssims casos de personatges rics que han emprat els seus mitjans econòmics per intentar conquerir el poder polític a través de les urnes. Per això, els cal un eficaç equip de màrqueting i propaganda i un potent aparell mediàtic que els faci d’altaveu per arribar al cervell i a la casa dels votants.
En l’actual etapa democràtica, el sistema tradicional dels oligarques per influir en l’opinió pública era accedir a la propietat o a la influència dels editors de “mass media” per difondre els seus programes i atacar els seus adversaris polítics. Però, en el cas de les últimes eleccions nord-americanes, aquest esquema s’ha trencat. La paradoxa és que els grans mitjans de comunicació convencionals dels Estats Units eren contraris a Donald Trump i, en conseqüència, encara que no ho fessin explícit en la seva línia editorial, partidaris de la candidata demòcrata, Kamala Harris.
De la mà d’Elon Musk, propietari de la xarxa social X, Donald Trump ha estat catapultat al poder gràcies a la “màgia dels algoritmes”. La xarxa social X no és neutral. La difusió dels missatges està seleccionada i manipulada per sofisticats i pèrfids algoritmes, per tal de provocar un impacte emocional predeterminat en el receptor.
No és doncs d’estranyar que, des que Elon Musk va comprar Twitter l’any 2022 i el va reconvertir en X, aquesta xarxa social doni molta visibilitat a imatges de violència, sigui un camp adobat per a les “fake news” i publiqui missatges carregats d’odi contra les idees i els ideals d’esquerres. Es tracta de crear un “ambient” tòxic d’extrema polarització que deixi en estat de xoc l’usuari i l’obligui, inconscientment, a radicalitzar la seva opinió política, decantant-lo cap a posicions partidàries de “solucions” autoritàries i de la mà dura.
Ja va dir el vell teòric de la comunicació Marshall McLuhan que “el mitjà és el missatge” i Elon Musk ha tingut la perspicàcia de comprendre que les xarxes socials han esdevingut, en si mateixes, un mitjà de comunicació -com els diaris, les ràdios o les televisions-, amb l’avantatge que han assolit una fulgurant i contundent penetració en la societat. Només cal viatjar en metro per adonar-se que gairebé ningú no llegeix un diari i que gairebé tothom té la mirada clavada en el seu mòbil.
En un país com els Estats Units, flagel·lat per les desigualtats socials, és una vergonya col·lectiva que els ciutadans, per acció o per omissió, hagin lliurat el poder, a través de les urnes, a una elit de milmilionaris, sabent, d’antuvi, que l’utilitzaran en benefici personal. Per exemple, amb el finançament del somni delirant i malaltís d’Elon Musk: la colonització humana del planeta Mart, en la perspectiva de la pròxima destrucció de la Terra. Què hi hem d’anar a fer els humans a Mart, quan la nostra obligació moral i la nostra tasca civilitzadora és la conversió de la Terra en un paradís per a tothom?
Més enllà del seu discurs aparentment enlluernador, el model social que propugnen Donald Trump & Elon Musk és fastigós i abominable, i condemnarà milions de persones a la misèria i a la mort. La plutocràcia, com és obvi, té la determinació d’imposar la seva voluntat per sempre, encara que la història ens ensenyi que és fugissera i que la democràcia sempre acaba triomfant.
Però, per això, cal organitzar-se i mobilitzar-se. Si els germans Graco van rebel·lar-se i van aconseguir tombar, al segle II aC, el règim dels oligarques romans, és també hora de vertebrar i consolidar una aliança per fer la revolució mundial de la bona gent i enderrocar la plutocràcia que ha capturat els Estats Units.
El vell talp continua fent forat, incansable. De l’Uruguai ens ha arribat una bona notícia. El candidat del Frente Amplio, Yamandú Orsi, ha guanyat les eleccions presidencials. És l’hereu del llegat polític d’un dels grans referents de l’esperança inamovible i eterna en un Món millor: José Mujica, l’enyorat president del país entre els anys 2010-15.
