L’expresident de l’ANC i diputat electe de Junts per Catalunya Jordi Sànchez ha manifestat aquest dijous durant la seva declaració al Tribunal Suprem que no creu en la via unilateral per assolir la independència de Catalunya. També s’ha compromès a deixar la bancada de Junts per Catalunya si s’aposta per aquesta via. A més, ha negat haver fet crides a manifestacions violentes, tot afegint que només ha promogut mobilitzacions cíviques, avança Eldiario.es.
En el mateix sentit que Sànchez, un altre independentista de pedra picada com l’exconseller d’Interior i diputat electe de la mateixa candidatura Joaquim Forn descarta qualsevol via cap a la independència que contravingui la Constitució espanyola del 1978, segons les notes de la declaració que ha assajat amb els seus advocats revelades per l’Ara. Forn, així mateix, es compromet a abandonar el grup parlamentari de Junts per Catalunya si aquesta bancada emprèn un camí cap a la independència no previst constitucionalment. En aquest eventual escenari, assegura que “baixaré del tren en marxa”, publica l’Ara.
Les declaracions de tots dos seu judicial tenen lloc hores després que l’expresident Artur Mas hagi anunciat que plega com a president del PDECat (pocs dies abans de la sentència del cas Palau), que Carles Mundó (ERC) hagi renunciat a ser diputat o repetir com a conseller i que Neus Lloveras (PDECat) hagi abandonat la presidència de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i hagi fet públic que descarta ser reelegida com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú.
Quant a Carme Forcadell, dona per acabada la seva etapa com a presidenta del Parlament, per la qual cosa no optarà a mantenir el càrrec malgrat ser la candidata volguda per ERC i Junts per Catalunya, però sí que prendrà possessió de la seva acta de diputada.
El nom de l’exconseller Ernest Maragall, exPSC ara a ERC, ha sonat les darreres hores per succeir-la a la presidència de la cambra. Forcadell, que està sent investigada per la justícia per haver permès les votacions de les lleis de desconnexió en el marc del procés, aposta perquè la presidència del Parlament de Catalunya l’assumeixi algú sense causes judicials obertes.
