La proposició de llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (APNB), també coneguda com a llei de la Natura, continua concitant l’oposició a les zones rurals de Catalunya i en els sectors professionals i econòmics relacionats amb el medi natural, a mesura que s’acosta la data de debat i aprovació al Parlament. La llei estava previst que fos aprovada aquesta pròxima setmana, però les fortes reticències que aixeca en el territori han provocat que, a instàncies d’ERC, s’hagi posposat uns dies la seva votació en el plenari per mirar d’introduir-hi esmenes que disminueixin la tensió que s’ha creat.
La llei de l’APNB ha estat impulsada pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, un dels homes que es postulen per liderar les llistes electorals de Junts x Catalunya. Però la seva iniciativa s’ha tirat endavant sense comptar amb el criteri i el consens d’importants agents que interactuen en el medi natural (propietaris forestals, petits ajuntaments, ramaders, caçadors, microempreses productives ubicades en zones rurals…).
L’ARCA HI ESTÀ EN CONTRA
Entre les institucions del Pirineu que, fins ara, s’han oposat a l’aprovació de l’APNB hi ha el consell comarcal del Pallars Sobirà i l’ajuntament de Montellà i Martinet. També l’alcaldessa d’Isona i Conca Dellà, Maria Rosa Amorós (ERC) –que, a la vegada, és la delegada de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran- ha criticat amb duresa l’actual redactat de la llei. Importants entitats representatives de l’economia de muntanya, com la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (Boscat), la Federació Raça Bruna del Pirineu o la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders de l’Oví i el Cabrum també han mostrat el seu rebuig frontal contra l’agència que promou el conseller Damià Calvet.
En les últimes hores s’ha afegit a la protesta l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (Arca), una entitat que aglutina i coordina els 12 grups d’acció local que impulsen les activitats econòmiques en les comarques de muntanya. Aquesta associació denuncia que els agents que actuen al territori no han estat tinguts en compte per res en la tramitació de la llei i que han quedat marginats en els futurs òrgans de govern que preveu l’APNB.
L’Arca va fer pública, l’any 2018, la Declaració de la Seu, on estableix les bases per a la recuperació i la dinamització de les zones rurals. Amb relació a la llei de la Natura, aquesta entitat reclama “l’aturada de la tramitació i el replantejament del sistema i organisme proposat, obrint un nou període on s’interpel·lin tots els actors del territori, fent èmfasi en la importància que la governança de qualsevol nova institució tingui en compte una representativitat territorial suficient”.
TAMBÉ ELS ENGINYERS AGRÒNOMS
Per la seva banda, el Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya considera que totes les competències referides al medi ambient haurien d’estar concentrades en una conselleria específica de la Generalitat, com ja va existir en el passat. Pel que fa a l’APNB, demana la seva “reconsideració i modificació” en profunditat, tenint en compte la realitat comarcal.
Les institucions i entitats que han alçat la seva veu contra l’APNB consideren que ha estat “cuinada” des de Barcelona per tècnics que no coneixen les dificultats del dia a dia en les zones de muntanya. A més, comparteixen el temor que aquesta nova agència sigui molt intervencionista i freni les activitats econòmiques i els projectes que hi ha en marxa en el món rural, accelerant la seva despoblació, envelliment i decadència.
