Crèdit Andorrà va tenir la culpa del “cabreig monumental” dels Estats Units amb Andorra

La intervenció i confiscació de la Banca Privada d’Andorra (BPA), executada pel Govern de Toni Martí el 10 de març del 2015, té un antecedent immediat: la nota verbal, amb el document oficiós (“non-paper”), que el consolat dels Estats Units a Barcelona va fer arribar, el 26 d’agost del 2014, a l’aleshores ministre d’Afers Exteriors d’Andorra, Gilbert Saboya.

En aquesta nota, el servei diplomàtic dels Estats Units manifestava el seu “cabreig monumental” perquè Andorra, tot i que, oficialment, havia signat la seva adhesió als tractats internacionals contra el blanqueig de diners i el terrorisme (AML/CTF), era un “colador” a través del qual continuaven trobant-hi refugi delinqüents i facinerosos. “En concret, sembla que actors il·lícits estan utilitzant Andorra com a centre clau per invertir en el sistema financer internacional ingressos il·lícits”, afirmava, contundent, el “non-paper” dels nord-americans.

OPERACIÓ SUNBIRD

Aquest document lliurat pel consolat dels Estats Units a Barcelona al ministre Gilbert Saboya recollia un únic cas recent i concret d’aquesta anòmala praxi de la banca andorrana: “El novembre del 2013, els Països Baixos i Espanya van desmantellar les activitats de blanqueig de capitals d’una xarxa que ha dipositat aproximadament 16 milions d’euros provinents del tràfic de drogues en comptes bancaris d’Andorra”, detallava el “non-paper”.

Aquesta operació policial –coneguda amb el nom de “Sunbird” als Països Baixos i “Cavall de Troia” a Espanya- era la gota que havia fet vessar el got de la paciència dels Estats Units i, a la vegada, l’expressió del gran malestar que tenien les policies i autoritats judicials d’arreu del món per l’obstruccionisme i la manca de col·laboració davant els requeriments per obtenir informació que feien a Andorra. La cadena d’esdeveniments que van passar a partir del “non-paper” del 26 d’agost del 2014 i que van culminar amb la intervenció de la BPA el 10 de març del 2015 es coneix només parcialment, però hi ha dues evidències:

CAP REFERÈNCIA EN EL SUMARI BPA

  1. Els diners de l’operació Sunbird no van passar per la BPA. De ser així, l’exhaustiva investigació dels comptes d’aquesta entitat bancària realitzada per la Batllia, la Fiscalia i la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAnd) ho hauria detectat i, de ben segur, s’hauria esbombat “urbi et orbi” a través del potent aparell mediàtic que controla el Govern d’Andorra. El cert és que en el voluminós sumari del cas BPA no hi ha cap referència a aquesta trama de blanqueig de diners del narcotràfic als Països Baixos, denunciada en la nota verbal de les autoritats nord-americanes.
  1. Ni la Batllia ni la Fiscalia d’Andorra mai no van obrir cap sumari per investigar l’operació Sunbird, tot i que afectava directament l’ordenament jurídic del país, ja que alguns dels seus protagonistes, ciutadans holandesos, hi viuen i hi havien viscut durant anys. Tot i que el “non-paper” dels Estats Units feia referència explícita al cas Sunbird, les autoritats andorranes van ser incapaces d’actuar en conseqüència, en un gest de desafiament sense precedents en el marc de les relacions polítiques i diplomàtiques internacionals. Per què Andorra va fer cas omís a la denúncia concreta formulada en la nota verbal  enviada pel consolat dels Estats Units a Barcelona?

EL “CAPO”, ASSASSINAT A MADRID

La resposta a aquest misteri s’ha d’anar a buscar a Holanda (Països Baixos), que és on comença aquesta trama que va acabar, per camins molt tortuosos, amb la fulminant liquidació de la BPA. Aquí operava, fa més de 25 anys, una “màfia” de narcotraficants, dirigida per Rick van der Bunt, amb ramificacions en altres països europeus, com Itàlia i Espanya. La policia holandesa, que li seguia les passes, sospitava que els diners il·lícits obtinguts amb el tràfic de drogues els blanquejaven amb inversions immobiliàries a Andorra i a la Costa del Sol.

Aquesta banda de narcotraficants, que acostumava a passar llargues temporades de descans a Andorra, va patir un fort cop amb l’assassinat a trets, l’any 2008, del seu “capo”, Rick van der Bunt, a Madrid. Però la policia holandesa tenia evidències que les operacions de blanqueig dels diners que havien acumulat continuaven.

HERMAN BLOOM, ABSOLT

És així com, a petició de les autoritats holandeses, la policia andorrana va procedir, l’any 2013, a la detenció i posterior extradició a Holanda del promotor i gestor immobiliari Herman Bloom, afincat a Sant Julià de Lòria. Per la seva banda, la policia espanyola va detenir a Marbella la vídua i el germà de Rick van der Bunt.

Herman Bloom va ser processat i jutjat a Holanda d’una part del sumari del cas Sunbird, en la qual figurava com a acusat. A finals de l’any 2019, un tribunal de Rotterdam el va absoldre de les acusacions de blanqueig de diners del narcotràfic, amb l’argument que no es va poder provar durant el judici que ell conegués l’origen il·lícit dels diners –en efectiu, en xecs i transferències- que, suposadament, li van donar els membres de la banda de Rick van der Bunt per tal que els invertís en operacions immobiliàries a Andorra.

ELS APARTAMENTS PANORAMA D’ANYÓS

LA VALIRA ha pogut accedir al sumari d’aquest procés contra Herman Bloom a Holanda i aquí s’hi troben les claus del cas Sunbird, esmentat en el “non-paper” dels Estats Units. Segons el relat judicial dels fets, Herman Bloom, a través de la societat andorrana Promocions 2000, va emprendre l’any 1999 la construcció de dos blocs d’apartaments, batejats amb el nom de Panorama, a la zona d’Anyós (La Massana).

Per fer aquesta inversió, va recollir 2,7 milions d’euros: 1,1 milions en efectiu, 670.000 euros en tres xecs i 960.000 euros en diverses transferències rebudes als comptes de Promocions 2000 a l’entitat Crèdit Andorrà. La major part d’aquests diners procedien de “préstecs” que li havien fet uns inversors holandesos que, segons la fiscalia, estaven vinculats a la banda de Rick van der Bunt.

A partir del 2003, Herman Bloom va fer diverses transferències, per un valor d’uns 3 milions d’euros, que suposadament eren producte de la venda dels apartaments de la promoció Panorama d’Anyós, per reemborsar els “préstecs” que li havien fet els inversors holandesos. Una part d’aquests pagaments es van fer a una societat domiciliada a Hong Kong.

TRANSFERÈNCIES SOSPITOSES

L’informe dels dos fiscals holandesos és, especialment, precís. Aquí s’hi esmenten les operacions sospitoses de ser blanqueig de diners:

*Dues transferències, per 2,4 milions d’euros, fetes el 6 i 10 de juny del 2003 als comptes AD5128 i AK4735 de Crèdit Andorrà     

*Una transferència de 2,3 milions d’euros, feta el 21 de juliol del 2003, al compte AK4735 de Crèdit Andorrà

*Una transferència de 586.200 euros feta el 18 de novembre del 2003 al compte AD5128 de Crèdit Andorrà 

*Una transferència de 587.361 euros feta el 18 de novembre del 2003 des del compte AD5125 de Crèdit Andorrà al banc ABN Amro Holanda

*Unes transferències per 1,6 milions d’euros fetes, entre el 21 de gener del 2004 i el 22 d’agost del 2005, des del compte AK4735 de Crèdit Andorrà a una societat espanyola

*Una transferència de 250.000 euros feta el 17 de maig del 2005 des d’un compte de Crèdit Andorrà (34D896) a nom de la societat de Herman Bloom, Promocions 2000, a una societat amb seu a Hong Kong

*Una transferència de 250.000 euros feta el 7 de juny del 2005 des d’un compte de Crèdit Andorrà de Promocions 2000 a la mateixa societat de Hong Kong

*Una transferència de 200.000 euros feta el 24 d’octubre del 2005 des del compte de Promocions 2000 a Crèdit Andorrà a la societat de Hong Kong 

*Una transferència de 886.000 euros des de l’ABN Amro (Holanda) a Gibraltar

EL FISCAL ALFONS ALBERCA NO ACTUA

És a dir, segons el sumari de l’operació Sunbird que han instruït les autoritats judicials d’Holanda, tota l’operativa bancària sospitosa de blanqueig de diners de narcotràfic de la banda de Rick van der Bunt a Andorra es va fer a través de comptes de Crèdit Andorrà. Per tant, el banc assenyalat en la nota verbal del consolat dels Estats Units a Barcelona era l’entitat que dirigeix Xavier Cornella.

Això ho sabien perfectament la UIFAnd i la Fiscalia, ja que les autoritats holandeses van reclamar la detenció i extradició, l’any 2013, de Hermann Bloom, com a sospitós de ser el “gran blanquejador” dels diners d’aquesta banda de narcotraficants. No obstant això, la Batllia ni el fiscal general, Alfons Alberca, mai no han obert cap causa contra aquest promotor i gestor immobiliari, ni contra Crèdit Andorrà, el banc amb el qual treballava. Ni quan van rebre la comunicació d’Holanda, l’any 2013, ni quan els Estats Units, l’any 2014, va posar el cas Sunbird com a exemple de la “màniga ampla” per acceptar diners il·lícits existent en el sistema financer andorrà.  

JORDI CINCA, L’HOME DE CRÈDIT ANDORRÀ

Qui va acabar pagant les conseqüències del terratrèmol provocat pel “non-paper” dels Estats Units va ser la BPA. Per què? Tal vegada perquè Jordi Cinca (foto), l’aleshores ministre de Finances i autor material de la liquidació de la BPA, era un alt executiu de Crèdit Andorrà abans d’incorporar-se al Govern de Toni Martí?  

No és només l’operació Sunbird. Crèdit Andorrà està involucrat fins a les celles en el cas Pujol, en el cas Odebrecht, en el cas Lava Jato, en el cas Gao Ping…, però mai no ha estat “molestat” ni “castigat” per les autoritats polítiques i judicials del Principat. Aquesta és la realitat. I la realitat és també que, des de dilluns passat, 24 exdirectius i exempleats de la BPA estan sotmesos a un judici públic en el qual el fiscal general Alfons Alberca els demana penes de presó de 192 anys i multes que sumen 900 milions d’euros.  

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies