Ha arribat l’estiu i amb ell, aquesta sensació de superficialitat que ens embarga, com si demanéssim a crits el dret a deixar de pensar per un moment, si és que vam ser agraciats i ho hem fet durant l’any.
I ja saben que al Principat intentem estar a l’última en tot.
La setmana passada ens assabentàvem d’una notícia, pel que sembla significativa per al Govern. El president de França i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, s’havia fet la fotografia oficial. El nou en aquest cas va ser que per primera vegada, un copríncep francès es fotografiava al costat de la bandera andorrana. A saber… França avui té dues fotografies oficials: una amb les banderes francesa i de la Comunitat Europea i una altra amb l’agregat de la bandera andorrana.
Tot un esdeveniment per aquestes terres, s’imaginaran, que fins al diari Ara en la seva versió digital andorrana, destacava que era alguna cosa que ja s’havia comentat com a possibilitat feia temps. El síndic i el cap de Govern no cabien dins seu per tal reconeixement, encara que intuïm que serà més del mateix i ja només quedarà la visita oficial de rigor al Principat, si tenim aquesta sort.
La veritat és que va ser tot un detall, gairebé tan difícil de creure per als andorrans que es va generar un debat de si la fotografia en qüestió, era un muntatge. Que si l’hora que marcava el rellotge, que si la medalla de copríncep que portava penjada al coll, que si el reflex del tinter, etc. Totes coses molt importants, com s’adonaran, per al funcionament normal del país i de la seva gent, però siguem flexibles, que la calor aguaita.
Crida l’atenció, de totes maneres, que el Principat, representat pel seu cap de Govern i el seu síndic, immortalitzessin el moment amb Macron i la seva foto, quan després, a la llum dels fets, moltes decisions tenen més que veure amb les que s’adopten a Espanya (el segon germà gran) que les que es prenen a França.
I seria per fer-s’ho mirar, perquè són coses que afecten o poden afectar els ciutadans de manera directa o indirecta.
Quelcom tan fonamental com el règim d’autònoms del Principat, poc té a veure amb el francès, on els tràmits són més senzills i directes que a Espanya i on en el primer any d’activitat no es paga res, existeix un règim especial per a petites empreses, autònoms i professionals per simplificar els tràmits i a més, només es paga una taxa si has tingut vendes en el període declarat. Les cotitzacions a la Seguretat Social es poden pagar mensualment o trimestralment i el pagament de la quota d’autònoms varia en funció de la cotització.
A Andorra, la quota mínima que paga mensualment un autònom és de 298 euros, sempre que la facturació anual sigui inferior a 24.000 euros.
I ja ni parlem de, per exemple, el Ministeri de Cultura, l’aneguet lleig de l’Administració, si s’ha de jutjar per la impossibilitat de nomenar un ministre en les dues últimes legislatures, sinó fins a l’últim moment. Doncs el ministeri de Cultura andorrà comparteix espai amb Joventut i Esport, a semblança del seu homònim espanyol, d’Educació, Cultura i Esport.
I aquesta “importància” que se li dóna a la Cultura a Andorra es veu reflectida en les decisions diàries que afecten les polítiques del país, on sembla que la “companyia C” del Cirque du Soleil és més transcendent que mantenir en peus la casa més antiga del Principat amb uns gens menyspreables 600 anys… Coses de l’estiu.
