El conseller general no adscrit Marc Magallón ha estat en fals durant més de mitja legislatura. En concret, des de la seva presa de possessió com a conseller general, just després de les eleccions del 7 d’abril del 2019, i fins al 30 de setembre del 2021, quan es va aprovar la nova Ordinació de la funció pública del Comú d’Andorra la Vella. Així ho confirma la documentació legal i oficial que ha consultat LA VALIRA.
Marc Magallón és, des de fa molts anys, funcionari del Comú de la capital, on ocupa el càrrec de cap d’àrea d’equipaments esportius. Per aquesta condició laboral, està subjecte a l’Ordinació que regula el règim laboral de la institució que presideix Conxita Marsol (foto).
PER SER CONSELLER GENERAL CAL DEMANAR L’EXCEDÈNCIA
Quan l’any 2019, el liberal Marc Magallón va ser escollit conseller general per la territorial d’Escaldes-Engordany, formant part de la coalició D’Acord, juntament amb el Partit Socialdemòcrata (PS), era plenament conscient que no podia prendre possessió del càrrec si, abans, no demanava l’excedència del Comú d’Andorra. Però Marc Magallón es va fer el “suec” i, a la vegada, al Comú van fer l’estruç.
En efecte, en aquell moment, el personal funcionarial de la capital estava subjecte a l’Ordinació de la funció pública que va ser aprovada pel Comú el 10 desembre del 2002. En aquesta Ordinació, en l’apartat 2 del seu article 37, s’hi diu: “Els funcionaris han de sol·licitar l’excedència amb reserva de plaça (…) quan accedeixin a la condició de conseller general o hagin estat escollits directament per a càrrecs el nomenament dels quals correspon, per atribució constitucional, al Consell General”.
DOS SOUS: MÉS DE 6.200 EUROS AL MES
És a dir, en la seva nova condició de conseller general, Marc Magallón hauria d’haver demanat l’excedència del Comú l’any 2019, cosa que, com s’ha pogut constatar, no va fer. D’aquesta manera va poder continuar cobrant, com un “campeón”, la seva nòmina com a funcionari local (uns 4.100 euros mensuals), a més de la de conseller general (2.185 euros mensuals): en total, més de 6.200 euros cada mes.
Però és que el cas d’aquest conseller -no adscrit és encara més gruixut. A les acaballes de la segona legislatura de Toni Martí, el Consell General va aprovar, el 17 de gener de l’any 2019, la nova Llei 1/2019 de la funció pública.
LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA TAMBÉ HO PROHIBEIX
En l’article 51 d’aquest text legal, referit al règim d’excedències, també s’especifica que els funcionaris i treballadors públics que –entre altres situacions- siguin escollits consellers generals han de renunciar a la seva plaça, amb l’opció de recuperar-la un cop abandonin el càrrec electe. Aquesta llei fa referència al sector públic de l’administració general de l’Estat i, en els mesos següents, els set comuns van procedir a modificar les seves ordinacions de la funció pública per tal d’adaptar-les al nou text aprovat pel Consell General.
El Comú d’Andorra la Vella, sota la presidència de Conxita Marsol, va procedir a aprovar la nova Ordinació en la seva sessió del 30 de setembre del 2021. I –oh, sorpresa!- en la transposició de la Llei de la funció pública feta pel Comú va desaparèixer l’obligació dels funcionaris de demanar l’excedència quan accedeixen al càrrec de conseller general, tal com contemplava l’anterior Ordinació comunal i la Llei 1/2019!
UN VESTIT A MIDA
Fonts coneixedores d’aquesta estranya situació assenyalen que es tracta d’un “vestit a mida” que Conxita Marsol li va fer a Marc Magallón. L’article 47 de la nova Ordinació comunal, referent a les excedències obligatòries dels funcionaris d’Andorra la Vella, recull els següents supòsits:
- a) Quan són nomenats membres del Govern, cònsol major, cònsol menor o se’ls confia algun dels càrrecs de secretari general del Govern, secretari d’estat, cap del Gabinet del Cap de Govern, interventor general, interventor comunal, director d’un organisme autònom o entitat parapública, secretari general d’un Comú, o quan el Govern els designi davant organismes internacionals o governs estrangers.
- b) Quan accedeixin a la condició de conseller del Comú d’Andorra la Vella.
- c) Quan són designats membres del Consell Superior de la Justícia, magistrats del Tribunal Constitucional, batlle substitut o magistrat substitut.
- d) Quan són nomenats personal de relació especial en l’Administració general, en l’Administració de Justícia o en els Comuns.
- e) Quan adquireixin la condició de funcionaris al servei d’organitzacions internacionals.
- f) Quan són nomenats per ocupar un càrrec de naturalesa política, sempre que aquest càrrec sigui de dedicació exclusiva o incompatible amb la seva feina a l’Administració comunal.
Mentre dura l’excedència, el treballador públic indefinit rep la retribució que li correspon pel nou càrrec o funció que desenvolupa i deixa de percebre la que li corresponia per la plaça que ocupava com a treballador públic indefinit. La plaça que ocupava pot ser coberta per un treballador públic interí, però únicament pel temps que duri l’excedència.
És a dir, desapareix la condició de conseller general com a motivació concreta per estar obligat a demanar l’excedència i queda substituïda per l’etèria fórmula de “càrrec de naturalesa política, sempre que aquest càrrec sigui de dedicació exclusiva o incompatible amb la seva feina a l’Administració comunal”. Un “regal” de Conxita Marsol que permet a l’espavilat Marc Magallón cobrar dos sous públics a la vegada.
INCOMPATIBILITAT DE CÀRRECS
Però és que Marc Magallón, per postres, està doblement en fals. La Llei qualificada de règim electoral i del referèndum de l’any 1993 prohibeix, explícitament, que els consellers generals, com és el seu cas, puguin percebre un altre salari públic. En aquest sentit, segons fonts jurídiques consultades per LA VALIRA, el conseller no adscrit estaria incomplint l’article 54 d’aquesta llei, que preveu la incompatibilitat de càrrecs.
Aquesta llei qualificada deixa ben clar que “el càrrec de conseller general és incompatible”, entre altres, “amb qualsevol activitat de caràcter laboral que comporti una contraprestació salarial del Consell General, del Govern o d’entitats parapúbliques o de dret públic, no havent-ne obtingut l’excedència”. La feina de Magallón com a cap d’equipaments esportius del Comú d’Andorra la Vella entra de ple, segons els juristes consultats, en aquesta incompatibilitat legal.
UN INCENDI I DUES TRAÏCIONS
Marc Magallón porta un “carrerón”. Com a cap d’equipaments esportius del Comú d’Andorra la Vella, va haver de veure com, l’any 2018, s’incendiava el complex dels Serradells, que era de la seva responsabilitat directa.
Com els altres consellers generals de Liberals d’Andorra que van ser escollits en les llistes de la coalició D’Acord, l’any 2019 va trair vilment els socialdemòcrates i va donar suport a la minoria de DA per falcar el govern de Xavier Espot. I, per acabar, aquest 2022 va decidir abandonar Liberals d’Andorra, traint el seu amic de l’ànima Jordi Gallardo, per passar a la condició de no adscrit al Consell General.
