El jutjat Contenciós número 1 de Lleida ha condemnat l’ajuntament de la Seu d’Urgell a indemnitzar amb 68.249 euros un matrimoni de la localitat pels danys morals causats per no detenir els sorolls nocturns continuats –de l’estiu del 2013 fins a l’estiu del 2018– que procedien d’un pub situat a sota del seu habitatge al carrer Mare Janer, segons avança la redacció de Lleida del Segre.
La jutge estima la demanda de responsabilitat patrimonial interposada pels afectats i considera, en una sentència de dilluns passat, que “l’activitat de l’establiment públic de sota del domicili dels actors, malgrat les seues contínues denúncies, no va ser objecte d’una adequada i eficaç actuació municipal que evités la immissió de sorolls en el seu àmbit personal d’intimitat”. Argumenta que “el soroll, en la societat dels nostres dies pot arribar a representar un factor psicopatogen i una font permanent de pertorbació de la qualitat de vida dels ciutadans”.
La resolució juudicial “acredita que el consistori, sabent la situació de la falta d’aïllament del local, de la falta de control periòdic, de l’incompliment reiterat d’horaris i del fet que fins i tot s’havia manipulat el limitador de so per part del titular del pub, va imposar multes irrisòries que no van dissuadir l’establiment de prosseguir amb els incompliments”.
A més, el matrimoni afectat va haver d’interposar un primer recurs contenciós per la via de protecció dels drets fonamentals per aconseguir el tancament del local, que va seguir un segon plet en reclamació de danys i perjudicis, ja que el consistori no va voler reconèixer la indemnització en la via administrativa al qual tenien de dret.
Els afectats, ja jubilats, van viure més de quatre anys sense descans nocturn durant sis dies a la setmana, sense poder portar els nets a l’habitatge ni fer vida normal. A més, la dona va haver de rebre tractament mèdic a l’Arnau de Vilanova, amb els corresponents desplaçaments des de la Seu, per l’agreujament d’una psoriasi a causa de l’angoixa i la sensació d’impotència.
Partint d’aquest raonament, la jutge ha fixat uns danys morals de 6.000 euros anuals per a cadascun dels dos afectats que, multiplicats per quatre anys, 10 mesos i 13 dies d’exposició continuada a soroll al seu domicili, ha donat lloc a la condemna de 68.249 euros, amb interessos inclosos.
2 comentaris a “Condemnat l’Ajuntament de la Seu per inacció davant les demandes veïnals per sorolls nocturns d’un bar musical”
Ara falta lo mateix però amb el bar heydelberg, visc al costat!
Em patit els sorolls del Pub groove!!!
Encara patim els sorolls de la terraça del bar heydelberg.
No volem que el tanquin el bar però si que volem es que el ajuntament faci complir les normes al propietari del bar.
Cada nit pantalla de televisió a la terraça per mirar el futbol, amb lo que això comporta, clients fent càntic i cridant, clients fent cop de mans a les taules etc…
Ara que fa fred no es tant el problema però quan arribi el bon temps tornem amb el mal Sony.
Demanem siusplau al ajuntament i a la policia que faci complir les normes!!!
Albert. El teu cas, com el de molts altres veïns de la Seu, confirma el que ja és un patró tristament conegut: la inacció de l’Ajuntament davant les molèsties veïnals per sorolls nocturns no és una excepció, sinó una pràctica habitual.
El cas del pub Groove i ara aquesta sentència judicial deixen una cosa ben clara: quan les institucions miren cap a una altra banda, els ciutadans hem de suportar les conseqüències a la nostra salut, vida familiar i descans.
I com bé dius, ningú no vol tancar bars, però exigim una cosa tan bàsica com fer complir les normes. Si la llei marca un horari, s’ha de respectar. Si hi ha normatives sobre soroll, també.
Perquè posar pantalles, permetre càntics i crits fins a la matinada o ignorar reiteradament les queixes veïnals no és hostaleria: és impunitat.
Des d’aquest espai satíric però real (perquè el soroll és real), seguirem donant veu al malestar que molts pateixen en silenci (o intenten dormir enmig del soroll). I si cal, que les sancions no siguin només titulars judicials: que serveixin per canviar comportaments.
Tant de bo no haguem d’esperar una altra sentència per ser escoltats.
Una abraçada i molta força, veí!