El comptador ja s’ha posat marxa enrere. Tic-tac, tic-tac… El 15 de juliol és la data marcada en el calendari pel magistrat Enric Anglada, ponent de la primera peça del cas Banca Privada d’Andorra (BPA), referida al sumari de l’empresari Rafael Pallardó, per fer pública la sentència. Els 24 exdirectius i extreballadors encausats en aquest llarguíssim judici, que va començar el 15 de gener del 2018, es juguen penes, instades per l’implacable fiscal Alfons Alberca, que sumen 140 anys de presó i 900 milions de multes.
L’expectació és màxima i el contingut de la sentència, que es preveu molt voluminosa, serà analitzat amb lupa. A més, el veredicte que emeti el tribunal presidit per Enric Anglada tindrà un impacte directe, pels precedents jurídics que estableixi, sobre la cinquantena de causes penals derivades de la confiscació de la BPA, el 10 de març del 2015, que encara s’estan tramitant a la Batllia.
“Guerra bruta” contra l’independentisme
Mentrestant, al Congrés dels Diputats espanyol, se succeeixen les compareixences en la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya, en relació amb la “guerra bruta” dels aparells de l’Estat contra el moviment independentista català. A hores d’ara, la tesi que la BPA va ser intervinguda, a instàncies del ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz, per poder aconseguir proves fefaents dels comptes de la família Pujol a Andorra s’ha anat consolidant, a partir dels testimonis interrogats, com ara el de l’expresident de la Generalitat, Artur Mas.
Quina influència tindrà aquesta constatació, sustentada per importants protagonistes de les “clavegueres policials”, com els excomissaris José Manuel Villarejo i Marcelino Martín Blas, en l’esperit i la lletra de la sentència que ha d’emetre el tribunal presidit per Enric Anglada sobre les relacions econòmiques de Rafael Pallardó amb la BPA, que també tenia amb altres bancs andorrans (MoraBanc, Crèdit Andorrà i Andbank)?
En la seva dilatada tasca com a magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Enric Anglada va intervenir en casos d’alt voltatge polític, com els de Banca Catalana, Oriol Pujol-ITV o el 3% de finançament il·legal de Convergència. Malgrat que ja està oficialment jubilat a Espanya, continua exercint a Andorra, on el Consell Superior de la Justícia (CSJ) el va nomenar president del Tribunal de Corts, el passat 31 de març. Sap que la sentència de la BPA marcarà el seu currículum.
Querella admesa a tràmit
En aquest context de calma tensa, cal subratllar la importància de l’admissió a tràmit, pel batlle Joan Carles Moynat, de la secció d’instrucció especialitzada n. 3, de la querella criminal presentada pels germans Higini i Ramon Cierco i Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA, contra la cúpula de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB). Aquesta querella va ser presentada el 23 de gener passat i va ser admesa finalment a tràmit el 13 de juny passat.
Des que va produir-se la confiscació de la BPA, ara ha fet deu anys, els seus antics accionistes han endegat multitud de demandes judicials en defensa dels seus interessos. Però la tònica general de les diferents instàncies de la judicatura andorrana (Batllia, Tribunal de Corts, Tribunal Superior i Tribunal Constitucional) ha estat rebutjar-les o fallar en contra.
Per això és significativa l’admissió a tràmit d’aquesta querella criminal, que afecta “peixos grossos” del nucli dur del poder d’Andorra. En concret, la denúncia va adreçada contra Sílvia Cunill (foto), presidenta de l’AREB; l’exvicepresident, Armand Pujal; els consellers Charles Cornut, François Lemasson i Joaquim Saurina; i el director general, Òscar Gelabert.
Estafa processal, falsedat i prevaricació
Tots ells estan acusats, segons l’acte del batlle Joan Carles Moynat, dels delictes d’estafa processal, falsedat en comptes anuals i prevaricació. Això vol dir que hauran d’anar a declarar quan se’ls citi, amb l’assistència d’un advocat. Poca broma.
Sílvia Cunill, la presidenta de l’AREB, és una persona de la màxima confiança del totpoderós Jordi Cinca, actual president del Fons de Reserva de Jubilació de la CASS, considerat el “cervell gris” de DA i de l’operació que va portar a la destrucció de la BPA. Tots dos van coincidir a la cúpula de Crèdit Andorrà, abans que Jordi Cinca esdevingués ministre de Finances en el govern de Toni Martí. La seva inclusió en aquesta querella criminal és un cop fort a la seva trajectòria professional.
Tres distingits financers francesos, que han ostentat importants càrrecs públics, també hauran d’anar a declarar a la Batllia, com a membres del directori de l’Areb: Armand Pujal, exsecretari general del Banc de França; Charles Cornut, expresident del Fons de Garantia de Dipòsits de França; i François Lemasson, exdirector del Tresor de França. També el financer espanyol Joaquín Saurina, expert en reestructuracions bancàries que va intervenir en la crisi de Bankia. Tanca la nòmina de querellats Òscar Gelabert, director general de l’AREB, un “bulldog” que s’haurà d’amansir quan vagi a declarar davant el batlle.
Com és d’imaginar, l’admissió de la querella criminal a tràmit no els ha fet cap mena de gràcia. A més, la gravetat dels delictes que se’ls imputen poden derivar en responsabilitats penals.
Comptes secrets
En síntesi, se’ls acusa de “pèssima gestió” i d’“administració deslleial” de l’antiga BPA que, poc després de la seva confiscació, va passar a estar sota el control directe de l’AREB. L’escandalosa operació dels bons convertibles (CoCo’s), la descapitalització de la BPA i la vidriosa política de migració dels clients del banc intervingut a Vall Banc (actualment, Crèdit Andorrà) presenten indicis de criminalitat.
Per postres, l’AREB, malgrat els insistents requeriments del Tribunal de Comptes, de l’oposició política a DA i de la mateixa justícia, sempre s’ha negat a fer públics els estats comptables de la BPA, durant el període en què ha estat sota la seva gestió. Finalment, la BPA va ser declarada en fallida el 22 de març de l’any passat. Malgrat les greus i reiterades sospites sobre l’actuació de l’AREB, aquesta entitat ha estat designada per fer-se càrrec de la liquidació. Insòlit.
