El grup comarcal socialista de l’Alt Urgell no ha designat com a conseller a cap representant dels municipis de la zona Sud de la comarca en la llista dels electes (fruit de les eleccions municipals del 28 de maig) que conformaran el nou Consell Comarcal que es constituirà en la sessió plenària que tindrà lloc el pròxim 13 de juliol.
D’aquesta manera, dels cinc consellers de Compromís, dos formen part de l’agrupació de la Seu; dos d’Alàs i Cerc i un de Montferrer i Castellbò, en els darrers dos casos són municipis que es troben a tocar amb la capital alturgellenca. Un ‘oblit’ de la plataforma socialista que estaria en sintonia amb un possible acord tàcit entre Junts i PSC per repartir-se cadascun d’ells l’alcaldia de la Seu i l’ens supramunicipal.
Així, els neoconvergents conservaran de nou l’ens comarcal, tot i que governaran en minoria mantenint els seus tradicionals feus dels municipis del sud, donant continuïtat a les polítiques clientelars i caciquils implantades des de fa anys pel dirigent dels hereus de CiU a l’Alt Urgell, Jesús Fierro.
Tot plegat permetrà als de Junts no tenir en els pròxims quatre anys masses mals de cap en aquests territoris amb una oposició més dulcificada per part de la plataforma socialista, que apostaria a partir d’ara en centrar-se més en la capital i en les localitats més properes que més rèdit electoral li han donat.
En les files de Compromís, el nou replantejament de l’estratègia comarcal assumida pel mateix batlle urgellenc, Joan Barrera, ha creat molt malestar als municipis del sud del territori davant la minsa representativitat de la qual disposaran durant els quatre anys vinents a l’ens comarcal.
Junts i ERC tampoc es queden enrere
Junts, amb nou actes de conseller, i ERC, amb quatre, han designat tan sols un representant cadascú al nou Consell Comarcal als municipis que es troben a la zona sud de l’Alt Urgell. En el cas dels neoconvergents, es dona la circumstància que la nova consellera Cristina Barbens hi resideix habitualment a Solsona.
Això representa a la pràctica un greu desequilibri que, sens dubte, encara beneficiarà als municipis del nord amb els greus problemes de despoblament que afecta molt especialment als del sud.
Una sociovergència encoberta que difícilment permetrà realitzar canvis a una comarca empobrida econòmicament i socialment des de fa massa dècades.
