Cap grup polític de l’oposició a JuntsxCat a l’Alt Urgell ha condemnat la brutal pallissa homòfoba d’aquest divendres, en plena llum del dia, a un veí de Josa i Tuixent per part del marit de l’alcaldessa d’aquest municipi alturgellenc, Marta Poch.
Tampoc ha estat el cas de la mateixa batllessa neoconvergent que amb el seu silenci podria enfrontar-se a un presumpte delicte d’encobriment, com va passar en el cas de l’exvicepresidenta de la Generalitat valenciana, Mònica Oltra, que va haver d’abandonar aquest càrrec públic en circumstàncies semblants.
La plataforma socialista de Compromís, ERC i la CUP, a hores d’ara, continuen sense condemnar els greus fets que han succeït demostrant, una vegada més, que miren cap a una altra banda amb la bena posada, sense demostrar cap mena de sensibilitat i humanitat envers les persones que no formen part dels seus cercles polítics més propers.
Amb tot, cal recordar a la classe política que estan obligats a evitar que aquests delictes d’odi es normalitzin a la comarca amb silencis que poden arribar a ser interpretats com a ‘còmplices’ per una part important de la ciutadania. Unes situacions que cal combatre amb rotundes condemnes per tal de mantenir en un bon estat de salut el nostre sistema democràtic.
Resulta sorprenent que aquestes mateixes formacions apliquin una dobla vara de mesurar quan aquesta violència s’exerceix segons qui sigui la persona i segons en quin territori es produeixi: el que es condemna fora de la comarca no té cap manera de resposta a dins. El caciquisme i el clientelisme establert per l’antiga Convergència i Unió (ara JuntsxCat) a l’Alt Pirineu hauria de ser combatut amb respostes valentes de repulsa i rebuig, sense mitges tintes.
El motiu de l’apallissament, a cops de bastó, al veí del poble va ser haver reproduït, a través d’un grup ciutadà de WhatsApp de la Vall, una notícia publicada el mateix dia de l’agressió per LA VALIRA sobre les ajudes directes rebudes per l’agressor i la seva dona, l’alcaldessa Poch, per als seus negocis particulars per part de la PAC (fons europeus pel sector agrícola i ramader) que en els darrers dos anys haurien sobrepassat els 150.000 euros.
