Comencen els interrogatoris a Madrid per l’Operació Catalunya i la liquidació de la BPA

Dos episodis cabdals de la història recent d’Andorra s’estan dilucidant, aquesta tardor, lluny de les valls de les Valires. D’un cantó, el Congrés dels Diputats espanyol enceta, aquest dimarts dia 15, els interrogatoris dels principals implicats, víctimes i testimonis de l’Operació Catalunya, ordida l’any 2012 pel ministeri de l’Interior del PP per escapçar el moviment independentista català.

En total, compareixeran, en les sessions programades, un total de 20 polítics, funcionaris, empresaris i periodistes, que van conèixer molt de prop, van participar o van patir les clavegueres policials de l’Estat. Una de les conseqüències de l’Operació Catalunya va ser la intervenció i posterior liquidació de la Banca Privada d’Andorra (BPA) i de la seva filial Banco Madrid, on se sospitava que destacats líders sobiranistes, com la família Pujol, tenien fortunes secretes amagades.

LA CONFESSIÓ DE “PACO BOMBA”

Per aquest dia 15 està anunciat l’interrogatori de Francisco Martínez (foto), exsecretari d’Estat de Seguretat, càrrec de confiança de l’exministre Jorge Fernández Díaz; i de l’exdirector adjunt operatiu (DAO) de la policia Eugenio Pino. Ambdós van tenir una intervenció molt directa en la guerra bruta contra l’independentisme català i en la conspiració que va acabar amb la BPA.

En una carta que “Paco Bomba” va publicar al diari El Mundo l’any 2020, l’exsecretari d’Estat de Seguretat confessava que, després de tenir un profund coneixement documental del cas BPA, estava convençut que la seva confiscació va tenir “un evident caire polític” i que la considerava “injustificada, desproporcionada i injusta”.

L’exsecretari d’Estat, que ara serà interrogat pels diputats, reconeixia en la seva carta que “a vegades, no poques, els poders públics causen greus perjudicis, amb actuacions que, al capdavall, es demostren injustificades, desproporcionades o, senzillament, injustes, com sembla ser en aquest cas”.

LA “SOLUCIÓ FINAL”

Per la seva banda, Eugenio Pino, comissari de policia i director adjunt operatiu (DAO) del ministeri de l’Interior amb Jorge Fernández Díaz, era el cap jeràrquic de la “policia patriòtica” que va aconseguir la imputació de tota la família Pujol per corrupció i blanqueig de diners. A partir de les informacions de Victoria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, i del suposat “xivatasso” de Manuel Cerqueda, president de l’Andbank, els homes d’Eugenio Pino van arribar a la conclusió que els Pujol guardaven el “tresor” a la BPA.

El problema és que no tenien les proves necessàries perquè el jutge de l’Audiència Nacional pogués processar i condemnar l’expresident de la Generalitat i la seva família. D’aquí que orquestressin una bruta maniobra de pressió sobre els màxims executius de la BPA (Higini Cierco i Joan Pau Miquel). Però no van obtenir els documents que buscaven i van decidir que calia aplicar la “solució final”: “rebentar” el banc, amb la col·laboració dels seus contactes de confiança als Estats Units, i accedir, d’aquesta manera, als comptes.

PROTAGONISTES I TESTIMONIS CABDALS

En la segona sessió, programada per al dia 30 d’octubre, seran interrogats els policies Marcelino Martín Blas, l’enllaç amb el CNI, i Celestino Barroso, exagregat de Seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra. Aquests dos funcionaris van tenir un paper clau en l’operació contra la BPA.

Per a futures sessions, la comissió parlamentària d’investigació té previst interrogar: Higini Cierco, exaccionista de la BPA; Joan Pau Miquel, exconseller delegat d’aquesta entitat bancària; els periodistes Quico Sallés i Mayka Navarro; els exministres Jorge Fernández Díaz, María Dolores de Cospedal; Soraya Sáenz de Santamaría i Cristóbal Montoro; l’expresident del Govern Mariano Rajoy; els polítics Oriol Junqueras, Artur Mas, Xavier Trias i Alicia Sánchez Camacho; l’advocat Agustí Carles; i els alts càrrecs Ignacio Cosidó (exdirector general de la Policia) i Juan Manuel Vega Serrano (exdirector del Sepblac), tots ells protagonistes i testimonis cabdals per aclarir els fets.

EL TRIBUNAL DE CORTS VA AMB PEUS DE PLOM

La comissió parlamentària d’investigació no té competències executives, però a la fi dels seus treballs emetrà unes conclusions de gran valor polític. Si es constata, entre altres extrems, que la intervenció i liquidació de la BPA va ser un “dany col·lateral” de la guerra bruta de les clavegueres policials, això tindrà un gran impacte sobre els procediments judicials que hi ha oberts a Andorra.

Aquesta pot ser la raó per la qual el Tribunal de Corts, presidit pel magistrat Enric Anglada, ha decidit posposar fins a l’estiu de l’any vinent l’emissió de la sentència sobre el cas Gao Ping, la primera peça separada del voluminós sumari de la BPA. Els tres membres del tribunal -malgrat les fortes pressions de l’exfiscal Alfons Alberca i de la batlle instructora, Canòlic Mingorance perquè dictessin ja la sentència- s’han estimat més anar amb peus de plom per no fer el ridícul, en espera del veredicte de la comissió parlamentària d’investigació.

PÀNIC AL VATICÀ PELS “DIAMANTS DE SANG”

A més de la comissió sobre l’Operació Catalunya, hi ha un segon cas que s’està investigant a Madrid i que té greus conseqüències a Andorra. Es tracta del tràfic dels “diamants de sang”, procedents de Sierra Leone i Libèria, del qual va lucrar-se l’empresa andorrana Orfund. El negoci dels “diamants de sang” està en l’origen de la guerra civil i del genocidi que va assolar aquesta zona d’Àfrica a finals del segle passat.

El magistrat de l’Audiència Nacional Luis Francisco de Jorge Mesas ha decidit, finalment, tirar endavant la instrucció d’aquest sumari, instat per un antic esclau de les mines de Sierra Leone, malgrat l’oposició inicial de la Fiscalia, que considerava que els delictes denunciats ja havien prescrit. Això vol dir que, en els pròxims dies i setmanes, seran cridats a declarar els testimonis que figuren en la querella, entre els quals hi ha 10 ciutadans d’Andorra vinculats a les activitats criminals d’Orfund.

Destaquen, en aquest sentit, els exministres Jordi Cinca –actual president del Fons de Reserva de Jubilació– i Càndid Naudi, a més de Miquel Canturri, conseller per DA del comú d’Andorra la Vella. L’impacte de l’escàndol dels “diamants de sang” provoca pànic al Vaticà, ja que esquitxa de ple el coprincipat episcopal. Monsenyor Joan Enric Vives, malgrat l’extrema gravetat dels fets, mai no va condemnar aquest genocidi.