Al cor de Puigcerdà, el barri conegut com a Colònia Simón, s’erigeix en un símbol de l’abandonament institucional i la desil·lusió veïnal. Aquest racó de la ciutat, històricament marginat pels successius governs locals, ha tornat a ser notícia per la ironia que enlluerna la seva situació actual.
Dos anys després que el líder de Futur, Francesc Armengol, triés aquest barri per iniciar la seva campanya electoral el 2023, els carrers del barri continuen sumides en l’oblit, amb un deteriorament que no només afecta la qualitat de vida dels seus residents, sinó que també representa un risc per a la seva seguretat.
Les imatges del barri parlen per si soles: tolls que es transformen en perilloses plaques de gel amb les baixes temperatures, carrers sense asfaltar i un entorn que reflecteix una desatenció crònica.
Aquest escenari contrasta de manera flagrant amb les promeses de millora i desenvolupament que Armengol va esbossar durant la seva campanya. “És irònic que triés aquest lloc per començar la seva campanya i després ens hagi deixat en el mateix abandonament”, comenta un veí que prefereix no revelar el seu nom. “Aquí només ens recorden quan necessiten vots”.
Un barri marcat per l’oblit
Colònia Simón no és un barri qualsevol. La seva història està lligada a la marginació i al desinterès de les administracions. Als seus carrers hi ha l’antiga presó de Puigcerdà, un edifici abandonat que va ser ocupat fa quatre anys i que, des d’aleshores, ha estat ignorat per l’Ajuntament.
Per a molts, aquest desinterès no és casual: el barri no forma part de les rutes turístiques ni dels projectes de renovació urbana que sí que es promouen en altres zones de la ciutat. “Aquí no ve el turista, i sembla que això fa que no existeixin per als qui ens governen”, lamenta un altre resident. L’abandonament no és només estètic o simbòlic.
La manca de manteniment dels carrers i de la petita plaça d’ús infantil es tradueix en problemes concrets per als veïns. Durant l’hivern, els tolls es converteixen en autèntiques pistes de gel, dificultant la mobilitat i augmentant el risc d’accidents. “És un míting que no hi hagi hagut desgràcies majors”, assenyala un veí. “Però sembla que han de passar coses greus perquè algú s’acordi de nosaltres”.
Una esperança frustrada
L’arribada de Francesc Armengol al barri el 2023 va ser interpretada per molts com un raig d’esperança. La seva decisió d’iniciar-hi la seva campanya semblava un gest de reconeixement cap a un barri tradicionalment ignorat.
No obstant això, dos anys després, aquesta esperança s’ha convertit en frustració. “Pensem que, per fi, algú s’acordaria de nosaltres”, comenta una veïna. “Però tot va quedar en paraules. L’oblit és ara pitjor que abans, perquè ens van fer creure que les coses podrien canviar”.
Els residents de Colònia Simón no demanen grans obres ni projectes faraònics. La seva demanda és senzilla: carrers segurs, un manteniment bàsic i, sobretot, que se’ls inclogui en l’agenda política. “No volem ser el centre d’atenció, però tampoc volem continuar sent invisibles”, afirma un altre veí. “Aquest barri existeix, i aquí hi ha persones que mereixen viure amb dignitat”.
La desconnexió entre promeses i realitat
La situació del barri és un reflex d’una problemàtica més àmplia: la desconnexió entre les promeses dels polítics i la realitat que viuen els ciutadans. Mentre les campanyes electorals s’omplen de discursos i compromisos, molts barris com aquest continuen esperant que les paraules es tradueixin en fets.
“Aquí no necessitem més cartells ni discursos”, sentencia un resident. “Necessitem que algú faci alguna cosa”. Els veïns esperen que, aquesta vegada, la seva veu no caigui en sac foradat. Que l’oblit no sigui l’única constant en la història del seu barri. I que, per fi, les promeses deixin de ser només això: promeses.
