El pròxim dissabte Ciutadans (C’s) instal·larà una carpa informativa a la plaça dels Oms de la Seu d’Urgell, arran la imminent constitució d’una agrupació municipal amb l’objectiu d’arribar a expandir-se arreu del Pirineu, on el nacionalisme és hegemònic.
A les eleccions del 21-D, C’s va esdevenir la tercera força política a la capital de l’Alt Urgell amb 1.315 vots, 500 més que el PDEcat. A Puigcerdà, el partit taronja va tenir el suport del 27% dels sufragis, sent la segona formació amb més suport electoral, només superada per l’antiga Convergència per dos punts (29%). A Aran van guanyar els comicis amb un 33% dels vots.
Molts d’aquests nous votants de Ciutadans resideixen en comarques on el partit no tenia estructura, i on per exemple ni tan sols va haver-hi candidatures “taronja” a les eleccions municipals de 2015. Això ha portat la seva direcció a establir una estratègia per estendre’s en aquelles zones on fins ara amb prou feines té implantació, però ja sí votants: sobretot, zones rurals, lluny de les grans ciutats.
A Catalunya aquesta estratègia s’està concretant en moviments per establir-se a algunes comarques amb municipis on l’independentisme domina amb percentatges de vots força elevats.
Ciutadans, en la seva expansió dels últims anys, s’ha anat implantant sobretot al voltant de Barcelona: a les comarques del Barcelonès i el Baix Llobregat, així com Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental … a més al Tarragonès i a les capitals com Lleida.
Ara vol fer el salt a comarques on tenia menys militants, ja què la tendència s’ha anat revertint després de la victòria d’Inés Arrimadas a les eleccions del 21-D.
Així a la comarca d’Osona, el grup de treball de Vic s’espera que desemboqui en agrupació d’aquí a uns mesos, i s’han posat en funcionament també grups de Ciutadans a Manlleu i Torelló.
El partit d’Albert Rivera està implantant-se en altres comarques de l’interior de la demarcació de Barcelona. En Anoia, per exemple, els seus plans impliquen crear el partit de forma formal a Igualada, Piera, Capellades o Santa Margarida de Montbui.
En Bages només tenien fins ara agrupació a Manresa, però pròximament s’implantaran a Súria, Sant Fruitós de Bages, Sant Vicenç de Castellet i Sant Joan de Vilatorrada.
Fins i tot estan valorant la possibilitat de crear estructura municipal a Berga on van aconseguir quedar en tercer lloc.
Més enllà de la demarcació de Barcelona, s’han posat en marxa cinc grups de treball a la zona de Terres de l’Ebre integrada per diverses comarques: concretament, als municipis de Deltebre, Sant Carles de la Ràpita, Riudoms, l’Ametlla de Mar i Móra d’Ebre. També a Valls estan a punt de passar de grup de treball a agrupació local.
A Girona, les localitats de Castelló d’Empúries, la Jonquera, Caldes de Malavella, Portbou i Sant Feliu de Guíxols són alguns municipis en les que s’acaben de crear agrupacions.
I a Lleida, s’han implantat recentment a Alcarràs i estan treballant per fer-ho a Tremp i Solsona.
