El pròxim 7 de febrer el jutge de l’Audiència Nacional, Alejandro Abascal, ha citat a declarar a Madrid, en qualitat de testimonis, diversos dels exempleats de les empreses andorranes suposadament implicades en la xarxa de diamants de sang de Sierra Leone. El magistrat escoltarà el querellant i a quatre testimonis, entre els quals es troben el germà d’un dels acusats, a dos accionistes de l’extinta Orfund Transafricana de Comerç SA i a un empleat de la companyia.
Les declaracions es produeixen després que el magistrat hagi admès una querella d’un extreballador de les mines africanes que acusa un grup empresarial radicat a Andorra de promoure entre el 1999 i el 2002 la venda il·legal a Europa dels diamants. El querellant assegura que va ser obligat a treballar tres anys com a esclau al país africà.
Cal recordar que entre els presumptes implicats està l’exministre de Finances andorrà, Jordi Cinca, qui fou accionista d’Orfund. L’exportaveu de l’executiu d’Andorra és citat com un dels personatges clau en la querella admesa a tràmit el passat 7 de gener pel jutge Abascal contra Manuel Terrén Parcerisas, un espanyol establert al Brasil al qual s’acusa de crims contra la humanitat, esclavitud, delictes contra les persones en cas de conflicte armat i pertinença a organització criminal com a responsable d’un grup d’empreses radicat al Principat.
Per aquest cas conegut internacionalment per l’obtenció de pedres precioses mitjançant l’ús d’esclaus per finançar guerres va ser condemnat l’expresident de Libèria Charles Taylor el 2012 per crims contra la humanitat per fer servir diamants de sang per finançar la guerra civil a Sierra Leone.
Terrén Parcerisas, en el punt de mira
Manuel Terrén Parcerisas, que encara no ha estat cridat a declarar com a investigat, va exercir un paper «important en el comerç de diamants de sang», segons la querella a la qual ha tingut accés El Periódico d’España.
El text sosté que Terrén era accionista de l’empresa andorrana Orfund Holding, a qui s’acusa de promoure aquest comerç il·lícit, i que va ser un actor «clau» en la planificació i negociació de la creació de dues empreses pantalles –DiAndorra i Blue Stone, de la qual va tenir accions-, a Libèria. I quan el negoci va estar en marxa, Terrén es va convertir en la «persona de confiança» de la xarxa a l’Àfrica, supervisant les activitats de Blue Stone i DiAndorra.
L’acusació sosté que aquest empresari amb nacionalitat espanyola i andorrana va jugar un paper rellevant en el conflicte de Sierra Leone mitjançant la firma andorrana Orfund Holding. Aquesta societat hauria finançat «l’esforç bèl·lic» amb la venda de pedres precioses en posar en marxa una façana empresarial a Libèria per assegurar el contraban de diamants de sang procedents dels territoris controlats pel grup armat del Front Revolucionari Unit (FRU), que operava a Sierra Leone. L’objectiu era poder vendre’ls saltant-se la prohibició de les Nacions Unides.
Aquest empresari controlava el treball diari de les firmes andorranes que movien diners entre Espanya, Andorra i Libèria. Ell aprovava les despeses de salaris, hotels, seguretat i transports. Per això supervisava els treballs d’extracció de les mines de Libèria, que en realitat eren improductives. Eren la tapadora per fer passar com a liberianes les pedres precioses procedents de les zones en conflicte de Sierra Leone.
Segons la querella, Terrén Parcerisas rebia informes sobre la feina feta als 42 «marigots» (mines) de Libèria i fins i tot sobre quantes persones faltaven per fer-hi guàrdia i quant calia pagar-los. Per això, la querella considera que Terrén havia de saber que aquestes mines «no eren un negoci rendible».
L’escrit que ha admès a tràmit l’Audiència Nacional especifica que empresaris andorrans i Terrén, mitjançant l’advocat Jacques Pierre Levy, van utilitzar empreses pantalles de Libèria per vendre de contraban els diamants de sang comprats al Front Revolucionari Unit de Sierra Leone, un dels contendents a la guerra civil que va causar, segons els organismes oficials, més de 70.000 morts i 2,6 milions de desplaçats.
