El president del tribunal de l’Audiència Nacional que jutja el cas Pujol, el magistrat José Ricardo de Prada, ha acceptat que declarin com a testimonis cinc excàrrecs policials, demanats per la defensa de Jordi Pujol Ferrusola, exercida per Cristóbal Martell, i que van ser inicialment rebutjats. Són Eugenio Pino, llavors director adjunt operatiu de la policia espanyola; l’excomissari jubilat José Manuel Villarejo, que ha confirmat que l’operació Catalunya va ser ordida i dirigida pel govern del PP de Mariano Rajoy; els inspectors policials Bonifacio Díez i Celestino Barroso, i el llavors comissari en cap d’Assumptes Interns, Marcelino Martín-Blas.
Tots ells estan imputats a Andorra per pressionar l’exconseller delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, i l’exaccionista Higini Cierco per obtenir informació financera confidencial dels Pujol i d’altres polítics independentistes catalans. Fins ara, l’inspector Celestino Barroso havia aconseguit escapolir-se de l’acció de la justícia i dels diputats que impulsen la comissió parlamentària d’investigació al Congrés dels Diputats sobre l’Operació Catalunya, amb l’excusa que gaudeix d’immunitat diplomàtica, però ara haurà de comparèixer, finalment, com a testimoni del cas Pujol.
Manel Cerqueda també haurà de declarar
El magistrat José Ricardo de Prada ha advertit a les defenses que “hauran de justificar i acotar molt les preguntes als funcionaris policials”. El tribunal, a més, ha descartat que es facin noves comissions rogatòries a Andorra, tot i que ha acceptat que la recent declaració de Villarejo a la Batllia del Principat sigui aportada com a prova documental. Tampoc ha acceptat que es demani desclassificar informació de l’operació Catalunya al Consell de Ministres per no endarrerir el judici i convertir la causa en una altra causa.
Entre els testimonis que hauran de comparèixer al judici hi ha, entre d’altres, Joan Pau Miquel, Higini Cierco, Manel Cerqueda (president de l’Andbank, entitat on durant molts anys els Pujol van guardar el seu botí) i Oriol Ribas, exvicepresident d’Andbank i íntim amic de Jordi Pujol Ferrusola.
Qui és qui a la “policia patriòtica”
Aquests són els cinc funcionaris policials espanyols que hauran de declarar en el cas Pujol, alguns dels quals també estan imputats en l’Operació Kitchen, per l’espionatge a l’extresorer del PP, Luis Bárcenas.
Eugenio Pino. Comissari de policia i director adjunt operatiu (DAO) del ministeri de l’Interior amb Jorge Fernández Díaz. Era el cap jeràrquic de la “policia patriòtica” que va aconseguir la imputació de tota la família Pujol per corrupció i blanqueig de diners. A partir de les informacions de Victoria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, i del suposat “xivatasso” de Manuel Cerqueda, president de l’Andbank, o d’algú de la cúpula del banc, els homes d’Eugenio Pino havien arribat a la conclusió que els Pujol guardaven el “tresor” a la BPA. Però no tenien les proves necessàries perquè el jutge pogués processar i condemnar l’expresident de la Generalitat i la seva família. D’aquí que orquestressin una bruta maniobra de pressió sobre els màxims executius de la BPA (Higini Cierco i Joan Pau Miquel). Però no van obtenir els documents que buscaven i van decidir que calia aplicar la “solució final”: “rebentar” el banc i accedir, d’aquesta manera, als comptes.
José Manuel Villarejo. Comissari de policia, que compatibilitzava la seva feina amb la direcció de l’empresa Cenyt, dedicada a la investigació privada i a treballs d’intel·ligència i seguretat. És el principal protagonista de l’Operació Tàndem, de la qual Kitchen és una de les peces separades. La seva obsessió per enregistrar totes les converses importants que mantenia ha desfermat un escàndol polític d’alt voltatge, que s’ha carregat la reputació del rei emèrit Juan Carlos I, va provocar la dimissió del president del BBVA i la imputació de Jorge Fernández Díaz i la plana major del ministeri de l’Interior. Enfrontat a mort amb Félix Sanz Roldán, exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), i Marcelino Martín Blas, ex cap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia. Va tenir un paper important en la posada en marxa de l’Operació Catalunya: va convèncer, fent-se passar per un periodista, Victoria Álvarez perquè presentés la primera denúncia contra Jordi Pujol Ferrusola i va obtenir una llarga declaració de Javier de la Rosa sobre els negocis de la família Pujol. És l’autor de les quatre notes informatives (NI) on explicava la seva versió sobre els fets que van acabar amb la confiscació i destrucció de la BPA, culpant Marcelino Martín Blas d’haver protegit l’Andbank i de focalitzar la investigació exclusivament en la BPA.
Marcelino Martín Blas. Comissari, cap de la Unitat d’Afers Interns (UAI) de la policia i persona d’enllaç amb el CNI. D’entrada, va fer equip amb José Manuel Villarejo en la investigació sobre els negocis i la fortuna amagada dels Pujol. Van acabar enfrontats de manera irreconciliable amb el cas del “pequeño Nicolás” (2014) i va caure en desgràcia davant del ministre Jorge Fernández Díaz, que va protegir José Manuel Villarejo. Marcelino Martín Blas va encarregar-se d’intentar obtenir, a través d’una maniobra d’extorsió a Higini Cierco i al conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, els comptes de la família Pujol a la BPA. Per això es va valer de l’inspector Celestino Barroso, agregat de Seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, i de Bonifacio Díaz, cap de gabinet del DAO Eugenio Pino i anteriorment destinat a Andorra. Aquests dos policies van forçar la trobada de Joan Pau Miquel amb un tal “Félix” –que, en realitat era el comissari Marcelino Martín Blas- a l’hotel Villamagna de Madrid.
Bonifacio Díaz. Inspector de policia i cap de gabinet d’Eugenio Pino. Amb anterioritat, havia estat agregat de Seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra i per això tenia coneixença personal d’alguns càrrecs de la BPA. Va ser la persona que, per via telefònica, va pressionar la secretària del consell d’administració de la BPA, Rosa Castellón. Textualment, la va comminar: “Digues-li al Joan Pau que el que li diguin per telèfon ho accepti i, si no, el banc morirà”. En aquest missatge, “Joan Pau” és Joan-Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA i que “ho accepti” feia referència a que el telefonaria un tal “Félix”, que després va ser identificat com l’excomissari Marcelino Martín Blas, cap de la UAI de la policia espanyola. En efecte, “Félix” es va posar en contacte amb Joan Pau Miquel i es van reunir a Madrid, on el comissari li va exigir la documentació acreditativa dels comptes de la família Pujol a la BPA.
Celestino Barroso. Aquest inspector de policia va ser el cap de Seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra entre els anys 2014 i 2017. El juny del 2014 es va reunir amb Joan Pau Miquel al seu despatx de la BPA. Entre moltes altres coses, Celestino Barroso li va dir: “Soc el portador d’un missatge de Madrid. M’han dit que els comuniqui el següent: que el Banc d’Espanya té una inspecció a Banc de Madrid -filial de BPA- i se’l carregaran i ja hi ha una empresa americana disposada a quedar-se amb el banc. Els donaran una destralada i és a la seva mà parar-lo“.
En aquesta conversa, que Joan Pau Miquel va tenir la prevenció d’enregistrar, Celestino Barroso li va dir que rebria instruccions precises per telèfon i que estava a les mans dels directius de la BPA aturar la inspecció i que tot continués com estava, sempre i quan accedissin a allò que se’ls demanava.
Pocs dies després d’aquesta conversa, Joan Pau Miquel va viatjar a Madrid, on “Félix” li va comunicar que allò a què els propietaris de BPA havien de fer era facilitar informació dels comptes que la família de l’expresident Jordi Pujol al seu banc i que, per tant, havien de vulnerar el secret bancari vigent a Andorra.
