Cèlia Vélez, l’activista andorrana que formava part de la tripulació de la flotilla Global Sumud, ha trencat el seu silenci denunciant el maltracte rebut per soldats israelians en arribar al port d’Asdod. En una entrevista amb el mitjà català Betevé, Vélez ha descrit que van patir coacció i submissió.
“Ens van treure a tots del vaixell, ens van lligar les mans al darrere amb unes brides, i ens van obligar a posar-nos de genolls en un pàrquing”, ha explicat la jove, subratllant que els van forçar a “estar amb el cap a terra i no poder moure ni parlar”, ja que qualsevol desobediència, fins i tot un intent de comunicació, era castigada amb violència. “Si venia un guàrdia cridant don’t move, don’t talk (no et moguis, no parlis), i et rebel·laves t’aplicaven violència”, ha afegit.
L’activista ha assenyalat que els protocols de seguretat i la tensió entre els activistes de la flotilla van augmentar arran dels atacs amb drons contra els barcos, esdevinguts a Tunísia. A partir d’aquell moment, “les nits i els dies van passar a ser molt durs”, amb la tripulació obligada a practicar intensament “el protocol d’atac, antiincendis o abandonament del vaixell”.
En el mateix context, Vélez ha explicat que els activistes solidaris amb Gaza van llançar els seus telèfons mòbils al mar abans de ser detinguts. La raó al·legada va ser la “protecció”, ja que tenien “informació delicada de la missió, així com contactes de familiars i amics”.
Tot i el maltractament denunciat, l’andorrana s’ha mostrat satisfeta d’haver tornat a casa, però amb la preocupació per les seves companyes de la Global Sumud. “Fins abans de tornar ho vaig aguantar molt bé, però des que he tornat no estic tranquil·la, i crec que no ho estaré fins que tothom estigui a casa“, ha lamentat Vélez, preocupada perquè no totes les activistes hagin tingut la mateixa sort.
Finalment, la jove, que és enginyera química i naval, ha volgut destacar el suport rebut, agraint a la seva família i amics l’escalf i l’ajuda donada en aquests moments tan complicats.
