Catalunya és així i és això

Des de la II Guerra Mundial -i d’això ja fa més de 80 anys!-, Europa no vivia una hecatombe com la que, des del 24 de febrer passat, està martiritzant Ucraïna. La guerra dels Balcans (1991-2001), tot i els escandalosos episodis d’extrema crueltat i matances massives que s’hi van produir, no tenia un arsenal d’armament tan potent i destructiu com el que està descarregant Rússia aquests dies.

Tampoc va provocar l’allau de refugiats que estem veient, en viu i en directe, davant dels nostres ulls. Es calcula que, a causa de la terrorífica invasió ordenada pel Kremlin, uns 2,7 milions d’ucraïnesos han fugit del seu país per a, com a mínim, poder salvar la vida.

Es tracta d’una emergència humanitària esgarrifosa, de dimensions colossals. I la resposta europea davant d’aquesta allau humana està sent positiva i encoratjadora.

Als refugiats ucraïnesos no se’ls tracta com als espanyols que van protagonitzar la retirada a la fi de la Guerra Civil, que van ser tancats per França en abominables camps de concentració. Ni com als fugitius de les guerres de l’Afganistan i Síria, entaforats, en condicions penoses, a l’illa de Lesbos. Ni com als milers de subsaharians que arriben a Líbia o al Marroc, escapant de la misèria i de guerres ignotes als budells de l’Àfrica, i que intenten travessar la Mediterrània, sabent que, possiblement, moriran ofegats o que, si arriben a territori europeu, seran expulsats.

Les institucions i la societat civil europea s’està bolcant per acollir amb dignitat els refugiats de la guerra d’Ucraïna. Tenen les fronteres obertes, se’ls cobreixen les necessitats vitals i tenen llibertat de moviments per circular, gratuïtament, per l’espai Schengen.

Tots els països de la Unió Europea, sense excepcions, mostren i demostren la seva voluntat de donar aixopluc a la diàspora ucraïnesa. Catalunya, també. La Generalitat, els ajuntaments i les entitats socials s’estan mobilitzant i s’ofereixen per donar tota mena de facilitats i de solucions als refugiats ucraïnesos que truquin a la porta de casa nostra.

Aquesta solidaritat i aquesta generositat ens han d’omplir d’orgull. És l’expressió d’una societat viva i sana, que té bon cor i que sap compartir el que té amb qui ho necessita. És en aquestes situacions de fraternitat a flor de pell quan Catalunya desplega les seves virtuts, que en tenim, i són moltes.

Per culpa del procés independentista, endegat per intentar salvar el cul a la família Pujol, involucrada en greus casos de corrupció, la imatge de Catalunya i dels catalans ha quedat molt malmesa, tant a Espanya com a les institucions europees. El xou de l’excèntric Carles Puigdemont, que s’autoproclama president de la quimèrica República catalana, ha empitjorat la nostra reputació col·lectiva, tot i que ja només el segueixen una colla d’hiperventilats.

En la seva folla fugida endavant, el cercle de saberuts independentistes va acabar caient en la temptació de trucar a les portes del Kremlin. De fet, des de l’inici del procés aquesta era una hipòtesi de treball que ja se sabia que, tard o d’hora, s’acabaria materialitzant.

Primer, a través de Víctor Terradellas, el responsable de política internacional de CDC, que va intentar obtenir el suport de Rússia en els mesos previs al referèndum de la tardor del 2017. Després, a través de Josep Lluís Alay, ascendit a cap de l’oficina de l’expresident Carles Puigdemont, que cobra la nòmina de la Generalitat.

De la mà de l’advocat Gonzalo Boye i de l’empresari rus Alexander Dmitrenko, establert a Barcelona, Josep Lluís Alay va intentar que Rússia comprés el projecte de convertir Catalunya en una pedra a la sabata de la Unió Europea, amb l’objectiu d’afeblir i sabotejar des de dins el projecte comunitari. Gràcies a les seves gestions a Moscou, Carles Puigdemont es va convertir en una estrella mediàtica dels mitjans de comunicació afins al Kremlin.

Encara avui es pot recuperar a Internet l’entrevista de mitja hora de durada que li van fer, en anglès, al canal Rusia Today (RT). A la vista dels tràgics esdeveniments d’Ucraïna, aquesta aproximació i complicitat de l’independentisme català autèntic al règim tirànic de Vladímir Putin resulta grotesc i esfereïdor.

És evident que el Kremlin considera la Unió Europea el seu principal enemic. En comptes d’apostar per una col·laboració lleial i sincera amb Brussel·les, que sens dubte redundaria en favor del benestar dels seus 145 milions d’habitants, Vladímir Putin ha desplegat, des que va accedir al poder, una incomprensible i suïcida política d’hostilitat contra el projecte europeu: durant anys, encoberta; ara, fefaent.

En aquesta estratègia cal encabir el generós suport econòmic dels oligarques russos al Partit Conservador britànic i la seva activa involucració en la culminació del Brexit, sens dubte una brillant victòria del Kremlin. També el finançament de Rússia als partits euroescèptics d’Itàlia i França o la cobertura donada als independentistes catalans en l’objectiu de provocar un terratrèmol geopolític a Europa si altres nacions sense Estat (Còrsega, Vènet, Sardenya, Euskadi, Bretanya…) s’afegissin a les dèries secessionistes de Puigdemont i companyia.

Davant la massacre d’Ucraïna, la reacció de la societat catalana ha estat clara i contundent. En privat i en públic, l’aclaparadora majoria la rebutja i hi està en contra. No només això: l’onada de solidaritat està sent massiva.

Vull, des d’aquí, mostrar la meva admiració per la vila de Guissona, un municipi que no arriba als 10.000 habitants i que, des de l’inici de la guerra, ja ha acollit i empadronat més de 140 d’ucraïnesos. Bona gent. I és que Catalunya, malgrat els profetes independentistes que ens volien portar a l’abisme, és així i és això: guerra, ni a Ucraïna ni enlloc.

En aquest sentit, és urgent que el Parlament de Catalunya obri una comissió d’investigació sobre les activitats de Víctor Terradellas i Josep Lluís Alay a Rússia. Així ja ho ha decidit el Parlament Europeu i seria una vergonya que aquí –que som els més directament concernits per aquesta gravíssima intromissió russa en els nostres afers interns- no féssim el mateix.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies