A l’article 47 de la Constitució Espanyola s’afirma que “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per impedir l’especulació”.
La pandèmia, i el confinament als domicilis -que vam començar ara fa una mica més d’un any- van posar de manifest la necessitat, i el luxe, que suposava tenir un habitatge en condicions. Des del món immobiliari es va assegurar que aquesta crisi sociosanitària faria trontollar els preus, però no ha estat així. Tot i que a Barcelona, per primera vegada, es baixa dels 1.000 euros en el preu mitjà del lloguer -se situa en 979 euros-, resulta que el salari mínim és de 950 euros. Els números no quadren.
Des del Sindicat de Llogateres tenen clar que la pròxima onada de la pandèmia serà la referida l’habitatge i els desnonaments, com assegura Carmen Arcarazo, portaveu de l’entitat: “L’onada ja l’estem vivint. Abans hi havia gent que no podia assumir una pujada del lloguer, però en aquest moment és que no pot pagar el que estava pagant fins ara”.
La bombolla immobiliària continua existint
Catalunya lidera el que entre els activistes de l’habitatge s’anomena el rànquing de la vergonya: és la comunitat on es porten a terme més desnonaments. En començar la pandèmia es va plantejar una aturada dels desallotjaments, però, tot i això, el 2020 en territori català es van produir el 19,5% de tots els desnonaments d’Espanya, amb 5.373 famílies expulsades.
Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), explica: “La bombolla immobiliària continua existint. El 2008 va punxar una mica i va deixar moltes famílies a la cuneta perquè no podien pagar la hipoteca. Es van rescatar els bancs, però no les famílies. I ara estem en una onada de desnonaments brutal, que serà ingovernable. Moltes famílies no tenen feina, no han cobrat els ERTO i no entren diners a casa, i les ajudes que ha posat en marxa la Generalitat són insuficients. Això repercutirà en el problema de l’habitatge, perquè no podran pagar ni el lloguer ni la hipoteca”. Actualment el 72% dels desallotjaments són per lloguer.
Augmenten els pisos compartits
Viure a Barcelona es converteix en una situació de risc i dona lloc a un fet que, tot i que s’intenta disfressar dient que és una moda, reflecteix un problema ocult: el coliving, o compartir habitatge, és sinònim de sensellarisme ocult, com s’afirma des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona.
Ja no es tracta de joves que comparteixen pis, si no de famílies senceres que relloguen una habitació per poder tenir un aixopluc. L’Àrea Metropolitana de Barcelona va fer públic un informe que assegurava que un treballador de la ciutat necessita un sou de 1.322 euros per arribar a final de mes. Amb aquest sou no queda més remei que llogar una habitació, a un preu mitjà de 425 euros, per poder sobreviure. Normalitzar aquest fet és un greu problema social, com assegura la síndica, Maria Assumpció Vilà: “Compartir pis quan ets jove està molt bé, però el més trist és que comparteixen pis famílies senceres amb fills i gent gran, o gent que s’ha quedat a l’atur. Això no és el més adequat, no és manera de viure”.
Es necessiten un mínim de dos anys per aconseguir un habitatge de la Taula d’Emergència Social. El 2020 només es van atendre 210 peticions. Al desembre hi havia 634 famílies esperant un pis.
El pròxim Govern té una patata calenta
La crisi de la covid està deixant més famílies vulnerables a Catalunya. L’organització Save The Children alerta que a 6 de cada 10 els costa pagar el lloguer i Càritas ha triplicat les peticions d’ajudes. Segons un informe de l’organització cristina, el 64,1% de les famílies ateses no tenien un habitatge digne, i gairebé el 40% vivien en habitacions rellogades. El 20% de les famílies ateses han hagut de canviar de domicili per raons econòmiques.
L’última sotragada és la decisió del Tribunal Constitucional, arran d’un recurs del PP, de tombar el decret català de l’habitatge, que obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social als llogaters en risc de desnonament. Pel Sindicat de Llogateres, diu la portaveu Lucía Delgado, és posar una catifa vermella a l’especulació: “Si l’habitatge és un dret, no pot estar en mans del mercat. Volem una llei que defensi les famílies i no els fons voltor per poder especular, perquè el mercat del lloguer té molta rendibilitat i cap impost”.
Els col·lectius activistes de l’habitatge emplacen el nou Govern de la Generalitat a aprovar una llei que reguli el lloguer i aposti pels pisos socials. En paraules de la PAH: “S’ha de decidir si l’habitatge és un dret o un actiu financer”.
