Xavier Felipó era el director general de la gestora d’inversions Valora quan, a començaments de l’any 2007, va informar l’INAF que durant anys havia enganyat els seus clients fent inversions arriscades i presentant-los extractes falsificats, creant un forat de més de 20 milions d’euros. Aviat farà 19 anys que la societat va ser intervinguda, però Felipó continua passejant pel carrer com si res!
La seva declarada insolvència sempre ha despertat molts dubtes a les víctimes de Valora, tant per l’elevat tren de vida de Felipó, com per les pròpies declaracions a clients seus sobre propietats immobiliàries que tindria a Espanya, concretament a S’Agaró i al carrer Taquígraf Garriga, una casa unifamiliar al barri de les Corts de Barcelona, molt a prop d’on Fibanc hi tenia la seva seu. Recordem que Fibanc va ser l’únic accionista de Valora fins un any abans de traspassar les seves accions a Felipó. Aquesta gestora de patrimonis havia estat comprada per Fibanc, conjuntament amb l’Andbank (Reig Patrimonia) l’any 2000.
Només 132 euros als comptes
L’any 2005, Felipó va percebre un salari d’un total de 128.957 euros entre nòmina i bonus. Des de l’any 2001, en què es va incorporar a Valora, va cobrar un total de gairebé 608.000 euros. Malgrat això, Felipó només tenia 132 euros als seus comptes bancaris en el moment de la intervenció de la societat. No es pot dir que no fos previsor en fer desaparèixer la morterada que va guanyar durant els anys en què va arruïnar a les famílies i persones que li havien fet confiança.
La seva situació d’insolvència l’ha mantingut oportunament en el temps, ja que, segons les seves declaracions, treballa a l’empresa familiar de ferreteria percebent un salari mínim.
Malgrat que Felipó va declarar a la Batllia que participava en diferents societats a Espanya dedicades a la promoció immobiliària, cap comissió rogatòria internacional (CRI) va ser enviada al país veí per esbrinar quins actius immobiliaris o financers hi podia tenir.
Una societat a les Illes Verges Britàniques
A la documentació enviada pel banc Dexia BIL Luxemburg, Felipó apareix com a apoderat d’una societat amb el revelador nom de Submarine Wells (pous submarins) al paradís fiscal de les Illes Verges Britàniques. Aquesta societat va ser creada pel bufet Mossack Fonseca, que es va fer famós per la filtració dels anomenats «Papers de Panamà», una de les bosses d’evasió fiscal més grans del món.
En aquest cas, no només no es va enviar cap CRI a Panamà, sinó que en les declaracions de Felipó a la Batllia, ni tan sols es va permetre fer-li cap pregunta sobre aquesta o altres qüestions que poguessin oferir pistes sobre un presumpte blanqueig de capitals.
El pis d’Andorra la Vella
D’altra banda, Felipó era propietari d’un pis a Andorra la Vella. Aquest pis estava llogat a una professional andorrana i Felipó percebia puntualment els lloguers al seu compte bancari. Doncs bé, el dia 30 de gener del 2007 (gairebé un mes després de la intervenció) aquest pis va ser traspassat a un client de Felipó, el Sr. Daniel Rodríguez Posadilla. Tots dos van anar a la notaria de Josep Estañol per formalitzar la venda al Sr. Rodríguez Posadilla, presentant un document signat per tots dos manifestant que aquest pis havia estat comprat per Felipó com a fiduciari del seu client.
Pocs dies després, aquest notari va rebre una notificació de la Batllia en la qual se’l requeria que informés de les propietats que constaven a nom del Sr. Xavier Felipó. El notari Estañol va certificar que no tenia res al seu nom (veure doc. número 1), “oblidant” mencionar l’operació que s’havia dut a terme pocs dies abans al seu despatx. Malgrat que al document s’afirma que el Sr. Rodríguez Posadilla havia estat pagant les amortitzacions de la corresponent hipoteca a Felipó, no consten als comptes de Felipó cap pagament rebut del Sr. Rodríguez Posadilla.
El fiduciari
Per acabar-ho d’adobar, Xavier Felipó tenia a Valora un compte, el número 1341. Doncs bé, Felipó va dir que aquest compte era de la seva titularitat, però com a fiduciari del mateix Sr. Rodríguez Posadilla (veure doc. número 2). Els liquidadors van trobar a Valora un paperet signat per tots dos, en el que es manifestava que el compte era en realitat del Sr. Rodríguez Posadilla.
En aquest compte és on Felipó havia comptabilitzat totes les pèrdues de les seves esbojarrades operacions de risc. Finalment, es van retrocedir aquestes operacions i es va abonar el saldo restant d’uns 270.000 euros al Sr. Rodríguez Posadilla. Per cert, aquest client també era titular del compte 1095, segons consta al sumari i del que va rebre addicionalment 323.000 euros.
La complicitat de la Batllia
Així, per obra i gràcia de la Batllia, Felipó no ha tingut cap forat a les seves finances, ja que, o bé no van ser investigats els seus actius a l’estranger via CRI, o es van permetre jocs de malabars a Andorra per tal que els que constaven al seu nom fossin traspassats a un tercer, que providencialment va aparèixer com a real beneficiari dels actius de Felipó.
Felipó va tenir tot el temps del món per preparar la seva insolvència, donat que va ser ell mateix qui va decidir el moment oportú per anar a l’INAF a explicar la seva inversemblant història que, en un moment de mercats financers alcistes, va aconseguir acumular unes pèrdues a Valora de 23 milions d’euros.
La vergonya de la justícia andorrana
Però no només Felipó va trair els seus clients, sinó que també i molt especialment, el sistema judicial andorrà s’ha burlat de les víctimes, ja que ha permès que durant 19 anys el cas es podrís a la Batllia, mentre que les cinc batlles instructores que han passat pel cas han estat promocionades a posicions de molta rellevància. Mentrestant, els perjudicats han hagut d’acudir diverses vegades al Tribunal Constitucional per mirar d’impulsar la causa i, malgrat obtenir la raó, la Batllia ha continuat amb la seva proverbial inactivitat.
Algú té cap dubte que si Felipó no fos un personatge amb poderoses connexions, no hagués anat directament a la Comella l’any 2007, s’hagués dut a terme una investigació aprofundida i el cas ja hagués estat jutjat fa anys? Els tradicionals atributs de la justícia són inexistents en el cas Valora: la justícia, en aquest cas, no és ni imparcial, ni objectiva, ni justa, ni compleix amb cap principi d’igualtat vers els seus subjectes.
