Carrers laics i republicans

El 13 de gener de 1932, el ple de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallès va aprovar canviar el nom del carrer Santa Maria pel de Francesc Layret, diputat federal que, com a advocat, havia defensat els interessos dels camperols no propietaris locals. El 21 de febrer es va fer un acte públic per inaugurar el canvi de nom en el qual hi va participar Lluís Companys. El mateix any els carrers Sant MagíSant DomènecSant Antoni i Sant Bonaventura van passar a dir-se Pablo IglesiasFrancesc Ferrer i GuàrdiaFermín Galán i Ángel García i Bonaventura a seques. Ja en plena guerra civil, es va canviar el nom de la vil·la, que va passar a ser Pins del Vallès.

Va passar el mateix a molts indrets de Catalunya. La plaça de Sant Jaume de Barcelona es va rebatejar com plaça de la República. Fermín Galán i Ángel García, dos militars de la guarnició de Jaca que van intentar la proclamació de la república, el 1930, també van donar nom a un passeig barceloní, el de Sant Joan. L’esclat de la guerra civil va accelerar els canvis dels noms dels carrers de molts pobles i ciutats. A Odó Hurtado, regidor d’Urbanització i Obres, li va caure l’encàrrec la coordinació d’aquestes actuacions, per evitar duplicitats i descontrol. Ho tenia clar: “Els noms dels suposats sants i verges han de desaparèixer dels nostres carrers i places. No hi ha dubte que s’imposa fer, ràpidament, un canvi total dels noms que fan lleig als nostres carrers, places i passeigs. La Revolució obliga. Endavant!”.

De moment, cap sant o verge ha perdut la placa que li atorga el nom d’un carrer, plaça o passeig a Catalunya malgrat el republicanisme d’una part notable de la societat. Sí que se n’ha quedat sense algun el Rei espanyol o la pròpia España. Tenim un bon grapat de vies i indrets urbans oficialment o oficiosament rebatejats com 1 d’octubre però cap d’ells ha tapat o foragitat res o ningú vinculat a l’Església catòlica.

Si de debò creiem que som una societat laica seria raonable recuperar el nom de República per la plaça on tenim el palau de la Generalitat. Els independentistes que han abraçat la causa republicana se suposa que hi estaran d’acord. A més, ara que s’han fet amics dels russos segur que subscriurien la recuperació dels noms que durant la guerra tenien els carrers Peu de la Creu i del Carme i el portal de l’ÀngelKonsomolKropotkin i Dostoievski. La Via Laietana per la qual baixaven dissabte els manifestants independentistes de la Diada es va dir Via Durruti durant la guerra civil.

A qui li toqui la feina de refer el nomenclàtor des d’una perspectiva laica se li giraria feina i, en ocasions, no n’hi hauria prou amb fer marxa enrere en la nostra història. A l’avinguda Meridiana no la podem tornar a anomenar avinguda URSS com quan la guerra perquè la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ja no existeix. Si Carles Puigdemont torna potser intenta rebatejar-la com avinguda Rússia, perquè ara no en tenim cap i posar-li Vladimir Putin no crec que gosi.

De la creativitat republicana em quedo amb el nom efímer que va tenir la Baixada de Santa MariaPancho Villa.

Un altre dia parlem dels noms dels pobles i vil·les catalanes, que no només a Sant Cugat del Vallès li van canviar el seu.

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

14 de setembre de 2021

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies