L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha afirmat al Suprem que es va limitar a exercir les seves funcions al capdavant de la cambra, permetent el debat de les lleis vinculades al referèndum de l’1 d’octubre.
Forcadell, que afronta una petició de la Fiscalia de 17 anys de presó per rebel·lió, i que està en presó preventiva des del 23 de març del 2018, ha manifestat que tenia obligacions com a presidenta: “Jo no vaig participar ni vaig dirigir cap estratègia. Em vaig limitar a complir amb el meu càrrec com a presidenta del Parlament. I, a més, crec que no cal ser jurista per ser presidenta del Parlament”.
També ha al·legat que la funció de la mesa del Parlament no és entrar en el fons dels temes que es volen plantejar a la cambra.
Preguntada per les anomenades lleis de desconnexió, Forcadell ha incidit en l’argument que tampoc correspon a la mesa decidir sobre la constitucionalitat de les tramitacions i ha apel·lat a la inviolabilitat parlamentària.
Forcadell justifica la seva actuació malgrat les advertències del Tribunal Constitucional (TC). “El Constitucional ens demanava una cosa impossible, que es convertís la mesa del Parlament en un òrgan censor”, ha afirmat.
D’altra banda, l’expresidenta Forcadell és la primera dels presos del procés que porta el seu cas al Tribunal Europeu de Drets Humans. Els seus advocats ja han presentat la demanda a Estrasburg; una demanda que se centra en la desproporcionalitat que considera que té la presó preventiva.
Forcadell arriba a Europa després d’exhaurir tota la via de recursos judicials davant el Suprem. No, en canvi, la del TC; però el fet que encara no s’hagi resolt el seu recurs d’empara és el que porta la defensa a denunciar la vulneració de drets humans davant d’Estrasburg.
