Search
Close this search box.

Carles Fiñana va protegir el blanqueig de diners de la màfia holandesa i se’n va beneficiar

Loading

La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAnd) ha emès una alerta sobre el perill que les transaccions immobiliàries es converteixin en un mecanisme recurrent per encobrir el blanqueig de diners procedents d’activitats delictives i reclama que els bancs i les empreses  d’aquest sector extremin la vigilància per impedir-ho. Recull, d’aquesta manera, les recomanacions que ha fet el Grup d’Acció Financera Internacional (GAFI).

En la seva última Guia Basada en Risc, el GAFI adverteix: “Els béns immobles són una opció popular per a la inversió, però també atrauen els delinqüents que utilitzen els béns immobles en les seves activitats il·lícites o per blanquejar els seus beneficis delictius. Permet que les xarxes de delinqüents prosperin i creixin utilitzant els beneficis de les seves activitats il·legals, fet que afecta la societat i soscava l’estat de dret. En alguns països, aquestes pràctiques també contribueixen a fer pujar els preus dels béns immobles, fent que l’habitatge sigui inaccessible per a molta gent, a més d’incentivar encara més l’activitat delictiva”.

UN CAS COM UN CABÀS

Si tingués un bri de decència, després d’emetre aquesta alerta, el director de la UIFAnd, Carles Fiñana (foto) hauria de presentar automàticament la seva dimissió. I és que ell  él primer que ha vulnerat les disposicions del GAFI, ja que l’habitatge on viu des de fa anys és un cas com un cabàs de blanqueig de diners procedents d’activitats criminals.  

Carles Fiñana ocupa un càrrec cabdal en l’estructura de poder del Principat. Com a director de la UIFAnd, la seva feina és vigilar el conjunt del sistema bancari i empresarial del país per evitar que s’hi facin operacions que puguin infringir l’estricta normativa internacional contra el blanqueig de diners que tenen el seu origen en negocis il·legals com el narcotràfic, l’extorsió, el proxenetisme…

UN DÚPLEX I UN PÀRQUING

La gran contradicció i el greu problema de Carles Fiñana és que ell mateix viu en un dúplex, a la urbanització L’Aldosa d’El Cortalet (La Massana), que està construït sobre un bassal de sang i amb diners procedents, precisament, del narcotràfic, l’extorsió i el proxenetisme. Aquest conjunt residencial va ser edificat i comercialitzat per un grup de capital holandès representat a Andorra pel súbdit neerlandès Herman Bloom i que operava amb diferents societats (Hollandor SL, Montmalus SL, Xiprer SL,  Base SL, Robi SL…).

Segons publica el digital Fuentes Informadas, Carles Fiñana i la seva dona, Laura Oroñez, van comprar a aquests holandesos, el 22 d’abril del 2002, dos apartaments i un pàrquing de L’Aldosa d’El Cortalet per un import de 450.759 euros. Així figura en l’escriptura de compravenda signada davant el notari Isidre Bartumeu.      

D’ON VA TREURE ELS DINERS?

Fonts consultades per LA VALIRA assenyalen que, abans d’entrar-hi a viure, l’actual director de la UIFAnd va fer importants reformes per unir els dos apartaments en un dúplex, valorades en uns 250.000 euros. Aquestes mateixes fonts afirmen, amb rotunditat, que amb el salari oficial que aleshores  guanyava Carles Fiñana és impossible que pogués fer front a una inversió com aquesta, superior als 700.000 euros, i reclamen una investigació judicial i policial en profunditat sobre els detalls d’aquesta estranya transacció immobiliària.

D’allò que no hi ha dubte és que Carles Fiñana coneixia personalment alguns dels holandesos que figuraven formalment com a promotors de la urbanització L’Aldosa d’El Cortalet: Richard Van de Bunt i la seva dona, Tirmia Wilhemina Schouten; el seu germà, Eddy Van de Bunt i la dona d’aquest, Silvya Huigen, i Herman Bloom. Hi ha testimonis que així ho corroboren i, a més, en la seva etapa com a fiscal, Carles Fiñana va procedir a l’interrogatori de Richard Van de Bunt. 

LA “PUNTA DE L’ICEBERG”

Per a més “inri”, l’apartament on vivien Eddy Van de Bunt i la seva dona a L’Aldosa d’El Cortalet va servir per fer el flamant dúplex de Carles Fiñana. I d’un d’aquests apartaments va fugir cames ajudeu-me, l’any 2002,  Richard Van de Bunt, després de rebre un oportú “xivatasso” alertant-lo que la policia andorrana havia rebut una ordre de la Interpol de detenir-lo.

  Els holandesos instal·lats a Andorra –amb els quals Carles Fiñana mantenia relacions i hi feia negocis- eren la “punta de l’iceberg” d’una de les organitzacions criminals més potents i perilloses que hi ha a Europa: la “penose”. Amb aquest nom es coneix la màfia sorgida de les ciutats portuàries d’Holanda que, en les últimes dècades, ha aconseguit dominar les xarxes més importants de narcotràfic, extorsió i prostitució del continent.

EL NEGOCI DE LA DROGA

Què hauria passat si el cap de la UIFAnd hagués estat enxampat fent tractes amb la Cosa Nostra? O amb el càrtel de Sinaloa? Ben segur, l’escàndol hauria estat monumental i el Govern d’Andorra s’hauria vist obligat a cessar-lo de manera fulminant i la Batllia li hauria obert una investigació.

La “penose” holandesa no és tan “popular” com les màfies italiana, marsellesa, georgiana, colombiana o mexicana. És més discreta, però terriblement implacable i violenta. Controla l’entrada i distribució de la cocaïna, l’heroïna i l’haixix a Europa i és la gran productora d’èxtasi i d’altres drogues químiques. 

EL SEGREST DEL “REI DE LA CERVESA”

Qui no acata les seves ordres o no abona els seus deutes, acostuma a pagar-ho amb la vida. També s’ha descobert que utilitza la tortura per imposar la seva llei o castigar presumptes delators. La llista de víctimes executades per la màfia holandesa és esfereïdora, en especial a Espanya, on disposa d’una sòlida base d’operacions.

La “penose” va merèixer la portada dels mitjans de comunicació internacionals amb un dels seus cops més sonats: el segrest, l’any 1983, d’Alfred Heineken, el riquíssim fabricant holandès de cerveses, pel qual van cobrar un rescat de 16 milions d’euros. La banda de segrestadors, que liderava Cor van Hout, va ser detinguda, però els diners mai no es van recuperar.

ESPIRAL D’ASSASSINATS

A partir del segrest d’Alfred Heineken –que va prometre venjança eterna contra els seus captors, que el van tenir emparedat durant 21 dies- es va desfermar una espiral de violència sanguinària. Cor van Hout va ser assassinat l’any 2003, per ordre del seu cunyat, Willem Holleeder, que també havia participat en el segrest i es va convertir en el nou líder de la “penose”. L’any 2019, Willem Holleeder va ser condemnat a cadena perpètua per la justícia holandesa, acusat d’estar implicat en cinc assassinats.

Una de les víctimes que va ordenar liquidar va ser l’agent immobiliari Willem Endstra, que s’encarregava de blanquejar els diners de la “penose”. Willem Endstra, assassinat l’any 2004, figurava com a soci de la companyia andorrana Xiprer SL, que va intervenir en la construcció del conjunt residencial L’Aldosa d’El Cortalet i era propietària del pàrquing que va comprar Carles Fiñana.    

EL “PARADÍS” ANDORRÀ

Un amic de Cor van Hout, Robert Grifhost, va ser qui va “descobrir” Andorra i els grans avantatges que oferia el Principat com a “rentadora” dels beneficis de les activitats il·legals de la “penose”, gràcies a l’existència del secret bancari i als pocs escrúpols de la banca andorrana per acceptar grans sumes de diners en efectiu, sense preguntar sobre la seva procedència. Segons un informe de la policia andorrana, citat per Fuentes informadas, la màfia holandesa va obrir comptes en tots els bancs andorrans, si bé concentrava la seva operativa en Crèdit Andorrà. 

Robert Grifhost es va instal·lar al Principat l’any 1990 i és a partir d’aquest moment que la màfia holandesa comença a operar a Andorra, invertint grans quantitats de diners en promocions immobiliàries. Seguint les petjades de Robert Grifhost, també van aterrar al Principat els germans Van de Bunt, amb els qui Carles Fiñana va establir relacions amistoses.

OPERACIÓ SUNBIRD

Molt actiu en el negoci del tràfic internacional de drogues, Richard Van de Bunt va tenir un final tràgic. Va morir assassinat de dos trets al cap  l’any 2008, a la sortida d’un restaurant de Madrid. Se sospitava que podia ser un informador protegit de la DEA (l’agència antiestupefaents dels Estats Units) i això li va costar la vida. 

La constatació que Andorra s’havia convertit en  un “santuari” de la “penose” –amb la connivència dels bancs i de les autoritats del país dels Pirineus- va preocupar i indignar d’allò més les policies europees, en especial la d’Holanda, que combaten les seves poderoses xarxes de narcotràfic i prostitució. Sota la direcció de Willem Holleeder, aquesta organització criminal es va convertir en una seriosa amenaça per a la seguretat pública.

En aquest context, Eurojust va desfermar, l’any 2013, l’operació Sunbird (Cavall de Troia) contra la trama de blanqueig de diners de la màfia holandesa. A Andorra, això va comportar la detenció de l’agent immobiliari Herman Bloom, que va ser extradit i jutjat a Holanda. 

ELS ESTATS UNITS S’EMPRENYEN

La manca de col·laboració de les autoritats andorranes en la lluita contra la “penose” va ser, precisament, l’exemple que figurava, negre sobre blanc, en la “nota verbal” que el 26 d’agost del 2014 va fer arribar l’ambaixada dels Estats Units a Madrid –a través del seu consolat a Barcelona- a l’aleshores ministre d’Afers Exteriors d’Andorra, Gilbert Saboya, on denunciava que Andorra era un “forat negre” en el compliment de la normativa internacional contra el blanqueig de diners. 

En aquest “non paper” s’especificava: “El novembre del 2013, Holanda i Espanya van desmantellar les activitats de blanqueig de capitals d’una xarxa que ha dipositat aproximadament 16 milions d’euros provinents del tràfic de drogues en comptes bancaris d’Andorra”. Aquesta quantitat, 16 milions, és, curiosament, la mateixa del rescat que es va pagar per l’alliberament d’Alfred Heineken, l’any 1983. 

BRUTA MANIOBRA DE DISTRACCIÓ       

El malestar dels Estats Units amb  Andorra tenia uns destinataris molt concrets: el cap de Govern, Toni Martí; el seu ministre de Finances, Jordi Cinca (exdirectiu de Crèdit Andorrà); la directora de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), Maria Cosan; el fiscal general, Alfons Alberca; i el director de la UIFAnd, Carles Fiñana, màxims responsables d’haver permès que la màfia holandesa hagués trobat, durant anys, un “refugi daurat” al Principat.

Tots ells es van posar d’acord per intervenir i destruir, set mesos més tard… la Banca Privada d’Andorra (BPA), que no pintava absolutament res en la crisi desfermada per l’escàndol dels mafiosos holandesos. En aquesta bruta maniobra de distracció, van comptar amb l’entusiasta col·laboració del Govern espanyol i del seu ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que estaven convençuts, erròniament, que la BPA era la “cova d’Alibaba” de la família Pujol i dels líders del moviment independentista català.

ASSASSINAT D’UN PERIODISTA

Han passat vuit anys del “non paper” de l’ambaixada dels Estats Units a Madrid que va capgirar la història d’Andorra. Herman Bloom, un cop alliberat, ha tornat al Principat, on continua dedicant-se als negocis immobiliaris. Des de fa més d’un any, 24 exdirectius i exempleats de la BPA afronten un judici surrealista on s’hi juguen presó i la ruïna de per vida.

Carles Fiñana continua com a director de la UIFAnd i sona com a futur fiscal general del Principat, un cop es jubili Alfons Alberca. La “penose” continua dominant el mercat del narcotràfic a Europa i els seus mètodes sanguinaris ja han provocat més d’un centenar de morts. Destaca per la seva crueltat expeditiva la Mocro Maffia, que, en els últims anys, s’ha convertit en el grup dominant de la “penose”.  

Una de les seves últimes víctimes ha estat el periodista holandès Peter R. de Vries, de 64 anys, assassinat l’any passat a Amsterdam. Havia investigat el segrest d’Alfred Heineken i era un reconegut especialista en les trames de la màfia holandesa.

QUERELLA ARXIVADA 

A Andorra, un valent comerciant, Josep F.N., es va atrevir a denunciar a la Batllia, l’any 2017, els vincles del director de la UIFAnd amb la “penose” i l’estranya compra del dúplex de L’Aldosa d’El Cortalet. Ha hagut de marxar del país i refugiar-se en una vila de la costa mediterrània. La batlle Canòlic Mingorance –la mateixa que va instruir, amb una inusitada contundència i celeritat, el cas de la BPA- va arxivar la querella presentada contra Carles Fiñana.   

No consta que la “penose” continuï blanquejant diners a Andorra. Però les estructures polítiques, bancàries, policials i judicials que ho van fer possible i tolerar durant anys continuen avui intactes. 

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Feu un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies