Canòlic Mingorance fracassa per anar a Estrasburg: “Aunque la mona se vista de seda…”

Ho tenia tot perfectament planificat per esdevenir magistrada del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), en substitució de Pere Pastor, i traslladar-se a viure a Estrasburg. Un molt bon salari, garantit durant els nou anys de mandat del càrrec, i ben lluny d’Andorra, on ha deixat molts “cadàvers” sense enterrar. Canòlic Mingorance, que comptava amb la benedicció política de DA, ha fracassat estrepitosament en aquesta ambició, en la qual hi ha esmerçat molts esforços en els últims mesos.

Jurídicament, és molt justeta. En això coincideixen els actors judicials (batlles i advocats) que han tingut l’oportunitat de tractar-la en els últims 23 anys a la Batllia. La seva intervenció com a batlle instructora principal del cas Banca Privada d’Andorra (BPA) ha estat especialment caòtica i desafortunada i passarà als annals de la història del Principat per la seva actuació descaradament partidista i “sanguinària”, de la mà del seu “guia” i “guru”, l’exfiscal general Alfons Alberca.

L’ÚNICA QUE CONVENÇ NO ÉS “POTA NEGRA”

A partir de les seves contrastades limitacions i errades jurídiques, Canòlic Mingorance ha intentat, a marxes forçades, fer-se un “currículum” que li permetés accedir a la cobejada plaça d’Estrasburg, a la qual anhelava obsessivament. Però el comitè de selecció del Consell d’Europa per proveir els nous nomenaments del TEDH li ha vist el llautó i ha decidit descartar la seva candidatura, juntament amb la del polèmic magistrat David Moynat, actual president de la Batllia, que arrossega uns antecedents èticament molt poc edificants (la Fiscalia el va denunciar per prevaricació).

Curiosament, l’única candidata de la terna aprovada pel Govern que ha rebut el vistiplau del comitè de selecció ha estat la jurista i acadèmica Saïda El Boudouhi, que ni és “pota negra” ni treballa a Andorra: és professora de dret públic a la Universitat Paris 8 Vincennes Saint-Dénis. Anava de “farciment” per donar cobertura al “cantat” nomenament de Canòlic Mingorance i ha estat l’única que ha superat el tall.

NOMENADA PRESIDENTA DEL TRIBUNAL DE CORTS

Ja ho diu la dita castellana: “Aunque la mona se vista de seda, mona se queda”. I això és, exactament, el que li ha passat a Canòlic Mingorance. Sabia que necessitava un “currículum” potent per poder aspirar al càrrec d’Estrasburg i s’ha dedicat, en els últims mesos, a “fabricar-se’l” en cos i ànima.

Com a premi a la “guerra bruta” que, com a batlle de la secció especialitzada, va protagonitzar en la instrucció del cas BPA, va ser ascendida, l’any 2018, a membre del Tribunal de Corts. I, amb la mirada posada en el procés de selecció per accedir al TEDH, el 9 de febrer passat el Consell Superior de la Justícia (CSJ) la va nomenar presidenta del Tribunal de Corts, un càrrec que llueix molt al CV, però pel qual no estava manifestament capacitada.

DOCTORA EN DRET

Què més necessitava Canòlic Mingorance per convèncer el comitè avaluador del Consell d’Europa? Òbviament, prestigiar la seva trajectòria acadèmica, que era molt magre: té un màster en gestió i direcció d’empreses del sector turístic (1999) i un màster en dret andorrà de la Universitat d’Andorra (2001). I és així com, el 26 de gener passat, va llegir la tesi “El blanqueig al Dret Penal andorrà: l’impacte del GAFI”, dirigida pel catedràtic de la UOC Josep Maria Tamarit, que li va valdre el títol de doctora per la Universitat d’Andorra.

Presidenta del Tribunal de Corts, doctora en Dret… El vestit de seda ja estava gairebé enllestit. Però se sap que el comitè de selecció del TEDH valora molt especialment la publicació d’articles i treballs jurídics en revistes especialitzades. Canòlic Mingorance mai no ha estat molt prolífica a l’hora d’escriure estudis acadèmics. Al contrari.

“PAPERS DE RECERCA HISTÒRICA” 

No és fins que es posa en marxa l’“operació d’Estat” perquè ella sigui nomenada magistrada a Estrasburg en substitució de Pere Pastor que comença a fer producció acadèmica, si bé de manera molt limitada. Va presentar una comunicació al congrés “Derecho, economía y empresa: custiones prácticas actuales”, celebrat al campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València el 10 de novembre de l’any passat. La seva contribució, sota el títol “La internacionalización del compliance penal”, de nou pàgines, ha estat inclosa en el llibre electrònic editat per l’editorial Colex, que recull les 53 ponències presentades al congrés.

Poques setmanes després, el mes de desembre del 2023, sortia publicat un segon article acadèmic de Canòlic Mingorance. En aquest cas, gràcies la generositat de la Societat Andorrana de Ciències (SAC), que va incloure el seu treball “L’autoblanqueig en les conductes de mera possessió” en la revista “Papers de recerca històrica”. Es pot ben bé dir que l’article de la magistrada no pintava res en aquesta publicació, dedicada a episodis pretèrits d’Andorra, però necessitava urgentment farcir el seu CV per presentar-lo a Estrasburg i li van fer el favor.

L’“OPERACIÓ D’ESTAT” HA FRACASSAT

Presidenta del Tribunal de Corts, doctora en Dret, autora de treballs acadèmics jurídics… el vestit de seda estava acabat. Però els avaluadors del Consell d’Europa, que també li van fer passar un examen oral, van constatar les seves mancances i la candidatura de Canòlic Mingorance no va convèncer. 

En aquesta ronda de selecció de nous magistrats pel TEDH han estat aprovades les ternes presentades pels governs d’Àustria, Finlàndia i Sèrbia. Només la d’Andorra ha estat rebutjada. Ara, el Govern de Xavier Espot es troba en el tràngol d’haver de presentar una nova proposta, en la qual, per sentit comú, és de suposar que Canòlic Mingorance ja no hi figurarà. L’“operació d’Estat” per premiar amb la “grossa” la “carnissera de la BPA” ha fracassat.