Borja Thyssen, fill de la baronessa Thyssen, ha prestat aquest dimecres declaració en judici oral per un presumpte frau fiscal en 2007, any en què no va presentar a Espanya la declaració de la renda. En la seva compareixença en el Jutjat penal 22 de Madrid ha intentat demostrar que en aquell període residia a Andorra -en un pis de 50 metres quadrats pel qual pagava 900 euros al mes- pel qual no va considerar necessari tributar.
Un al·legat al qual han contestat inspectors de l’Oficina Antifrau de l’Agència Tributària que han acreditat que aquest any va viure “almenys 356 dies” a Espanya. Per a demostrar-ho han aportat moviments bancaris, factures i els quadrants dels escortes personals de la família Thyssen.
La fiscalia demana per al fill de Carmen Cervera dos anys de presó i una multa de 595.000 euros, a més del pagament de 592.557,72 euros en concepte de deute tributari.
Per part seva, l’advocada de l’Estat Rosa María Seone, que representava al Ministeri d’Hisenda, ha sol·licitat tres anys i quatre mesos de presó per a l’acusat. La lletrada, igual que la fiscal, han insistit que les proves aportades per Thyssen per a demostrar que la seva residència es trobava a Andorra i no a Espanya, com la llicència per a conduir, no són suficients, informa El País.
Els perits han exposat que durant la recerca es va requerir a Borja Thyssen que acredités la seva residència a Andorra, que llavors era un paradís fiscal, i informés sobre les seves societats estrangeres. “Res de res”, ha assenyalat un dels inspectors per a explicar que no ha aportat proves a cap d’aquests requeriments i que ha mostrat una oposició “frontal” a donar dades sobre el seu patrimoni i les seves societats. No ha acreditat ni les despeses de l’apartament en el qual suposadament residia.
L’Oficina Antifrau també va investigar els moviments bancaris de comptes domiciliats a Andorra, factures, les seves societats offshore i els quadrants i horaris dels seus escortes privats, entre altres aspectes. I la seva conclusió ha estat que era resident a Espanya i que per tant era un “obligat contribuent”. El judici ha quedat vist per a sentència.
