L’alcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla (PDECat) ha perdut la seva condició de persona aforada després de deixar de ser diputat al Parlament de Catalunya, una vegada celebrades les darreres eleccions autonòmiques del 21 de desembre passat.
Fonts judicials han explicat a LA VALIRA que d’ençà que es va constituir la nova cambra catalana, Batalla forma part del grup de 32 alcaldes de Lleida que estan sent investigats per la Fiscalia d’aquesta demarcació per haver donat suport al referèndum de l’1 d’octubre, presumptament, cedint alguns locals per a la consulta il·legal que va desautoritza el Tribunal Constitucional.
En canvi, es manté l’aforament per a l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, perquè continua ocupant un escó parlamentari i, per tant, la seva causa seguirà depenent directament de la Fiscalia General del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Per ordre del Ministeri públic, la policia judicial està recollint tota mena de proves -com ara fotos, vídeos, àudios, entre d’altres- per tal de conèixer el grau d’implicació dels batlles durant la jornada de l’1-O. Es dóna la circumstància que, fins i tot, alguns d’ells es van comportar aquell dia com a veritables ‘hooligans’ que, en cap moment, es van amagar de les seves actuacions.
Segons fonts judicials, de moment no es demanarà la compareixença dels batlles d’aquells municipis que tenen una població de més de 2.000 habitants i per tant, estan exclosos aquells que representen municipis més petits.
Aquestes mateixes fonts han assegurat que la Fiscalia, que va demanar una pròrroga de sis mesos a partir de l’1 d’abril per continuar amb les investigacions, compte amb tres possibles línies d’actuació: tornar a demanar la compareixença dels alcaldes, presentar querelles en els diferents jutjats si es considera que es mantenen els indicis de delicte o bé s’opta per l’arxivament de les causes de forma individual o col·lectiva.
Cal recordar que són aforats els membres dels governs, tant de l’estat com dels autonòmics, els diputats dels Parlaments i del Congrés i els senadors. També tenen aquesta condició alguns jutges i magistrats. Es tracta de persones que, per les funcions que duen a terme -judicials o càrrecs electes-, tenen un tractament judicial que suposa que no siguin investigats per un jutge instructor ordinari, sinó per un magistrat d’una instància superior. Aquest òrgan judicial superior és, en el cas de membres del Govern i diputats catalans, el TSJC.
