Avui, quina jaqueta toca?

Mai està de més refrescar certs conceptes o definicions al diccionari, com quan els nostres pares ens deien “busca en aquest llibre verd d’allà”, mentre assenyalaven els prestatges de la llibreria. Però els temps canvien i ara les coses importants, les que necessitem saber, surten a Google. Això de buscar una paraula en el diccionari s’ha quedat obsolet. Total, per a què?

Segons el diccionari, la definició d’ideologia és: el conjunt d’idees fonamentals que caracteritza el pensament d’una persona, col·lectivitat o època, d’un moviment cultural, religiós o polític, etc.

Ve al cas fer aquest exercici de memòria perquè fa uns dies, Joan Micó, director del Centre de Recerca Sociològica d’Andorra (CRES), proposava fins a nou iniciatives per tal de rebaixar l’abstenció al país. I casualment, un dels motius de la desafecció de la gent pel que fa als temes polítics eren els canvis ideològics dels seus representants. Els canvis de jaqueta, vaja.

D’aquests, n’hi ha a tot arreu, però per a mostra, uns quants…

Al Principat tenim a un partit polític, Demòcrates per Andorra, que va néixer com a coalició política i es va presentar a les eleccions generals andorranes del 2011. Aquesta coalició estava integrada per membres del Partit Liberal d’Andorra, del Nou Centre, del Partit Reformista d’Andorra i alguns elements del Partit Socialdemòcrata.

Com veuran, una barreja una mica heterogènia, creada expressament per guanyar unes eleccions, que per descomptat van guanyar per majoria absoluta. La prova que no tots els membres estaven molt ben avinguts ideològicament va ser, que temps després, el Partit Liberal va abandonar la coalició per tornar a formar part de manera independent de la política andorrana.

A Espanya, tenim a Joan Carles Girauta Vidal, que després de militar en el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) fins al 1986, es va presentar, al començament dels anys 2000, en les llistes del Partit Popular (PP) en tres comicis diferents, sense resultar electe en cap i ara és diputat per Ciutadans. Una barreja d’allò més original.

I finalment, a Catalunya, tenim Artur Mas i Gavarró, gairebé transformat en el màrtir del procés independentista català, després d’haver estat gairebé tota la seva vida sota el paraigua d’un tal Jordi Pujol, de Convergència Democràtica (encara té les seves seus embargades o això ja no toca?).

Com veuen, això de la política és complicat i intricat i la majoria de les coses es regeixen sota el lema “mai diguis d’aquesta aigua no en beuré”, encara que això sigui més aviat l’eufemisme (que tant li agrada utilitzar a la classe política) de la genial frase de Groucho Marx: “Aquests són els meus principis i si no li agraden, en tinc d’altres”.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies