Han passat més de 10 anys, però tot arriba. Avui, 4 de novembre, és el dia D en el llarg camí per descobrir tot l’entrellat que va culminar, el 10 de març del 2015, amb la confiscació i liquidació de la Banca Privada d’Andorra (BPA). La batlle de la secció especialitzada n. 2, Stéphanie Garcia, ha citat a declarar avui quatre persones clau en la conspiració contra aquesta entitat financera, que va ser atiada per les “clavegueres policials” de l’Estat espanyol en la seva “guerra bruta” contra l’independentisme català.
Els quatre convocats que han de comparèixer a la Batllia són:
JORDI CINCA, exministre de Finances i mà dreta de l’excap de Govern, Toni Martí. L’actual president del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) de la CASS va tenir una intervenció privilegiada en la interlocució amb el Govern de Mariano Rajoy. Es va reunir en cinc ocasions amb l’aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i va tenir una activa participació en la presa de decisions prèvia i posterior a la confiscació de la BPA. Jordi Cinca ha de declarar aquest matí com a testimoni, sense advocat i amb l’obligació de dir la veritat a les nombroses i incòmodes preguntes que, sens dubte, li faran els advocats que estaran presents en el seu interrogatori.
Recordem que Jordi Cinca té una espasa de Dàmocles sobre el cap: la seva implicació en l’escabrós affaire dels “diamants de sang” i del genocidi a Sierra Leone que investiga el jutjat n. 1 de l’Audiència Nacional espanyola. El magistrat també l’ha citat a declarar com a testimoni i l’informe judicial de la Comissaria General d’Informació (CGI) de la policia l’assenyala com a peça clau d’Orfund, l’empresa andorrana que traficava amb els “diamants de sang”.
GILBERT SABOYA, exministre d’Afers Exteriors d’Andorra. Gilbert Saboya va ser el receptor de la nota verbal (“non-paper”) que el consolat dels Estats Units a Barcelona li va fer arribar, el 26 d’agost del 2014. En aquesta nota, el servei diplomàtic dels Estats Units manifestava el seu “cabreig monumental” perquè Andorra, tot i que, oficialment, havia signat la seva adhesió als tractats internacionals contra el blanqueig de diners i el terrorisme (AML/CTF), era un “colador” a través del qual continuaven trobant-hi refugi delinqüents i facinerosos.
“En concret, sembla que actors il·lícits estan utilitzant Andorra com a centre clau per invertir en el sistema financer internacional ingressos il·lícits”, afirmava, contundent, el “non-paper” dels nord-americans. Aquest document lliurat pel consolat dels Estats Units a Barcelona al ministre Gilbert Saboya recollia un cas concret d’aquesta mala praxi de la banca andorrana: “El novembre del 2013, els Països Baixos i Espanya van desmantellar les activitats de blanqueig de capitals d’una xarxa que ha dipositat aproximadament 16 milions d’euros provinents del tràfic de drogues en comptes bancaris d’Andorra”, detallava el “non-paper”.
Aquesta operació policial –coneguda amb el nom de “Sunbird” als Països Baixos i “Cavall de Troia” a Espanya- era la gota que havia fet vessar el got de la paciència dels Estats Units i, a la vegada, l’expressió del gran malestar que tenien les policies i autoritats judicials d’arreu del món per l’obstruccionisme i la manca de col·laboració davant els requeriments per obtenir informació que feien a Andorra. Cal assenyalar que els diners blanquejats en l’operació “Sunbird” mai no van passar per la BPA, sinó per Crèdit Andorrà.
La nota verbal rebuda per Gilbert Saboya es considera el punt de partida de les maniobres polítiques i policials que van desembocar, sis mesos després, en la “notice” del FinCen i la intervenció i liquidació de la BPA. El banc sota sospita, Crèdit Andorrà, va quedar exonerat i l’acció punitiva es va focalitzar contra la BPA.
L’EXCOMISSARI JOSÉ MANUEL VILLAREJO (foto) ha estat citat a declarar novament a la Batllia andorrana, on ja ha comparegut amb anterioritat. Ho farà aquesta tarda a les 15 hores, després de rebre l’autorització de l’Audiència Nacional per traslladar-se a Andorra. Villarejo sosté que, segons les seves investigacions, el gruix dels diners de la família Pujol estaven amagats a l’Andbank, i no a la BPA. Però, seguint la seva tesi, el fet que importants personalitats espanyoles -començant per José Cusí, el testaferro del rei Joan Carles I– tenien diners no declarats a l’Andbank va fer que el ministre Jorge Fernández Díaz decidís atacar exclusivament la BPA i deixar al marge l’Andbank.
El testimoni de l’excomissari José Manuel Villarejo també serà cabdal per confirmar l’existència del complot de l’Operació Catalunya i de la seva derivada andorrana, que va comportar la confiscació de la BPA. En l’origen d’aquest “cop de martell” hi havia la necessitat peremptòria del ministeri espanyol de l’Interior de trobar les proves que sustentessin la investigació oberta per l’Audiència Nacional sobre les activitats de Jordi Pujol Ferrusola. La “solució” adoptada va ser demanar ajuda al FinCEN nord-americà per forçar la intervenció del banc i accedir així als seus comptes, a causa de la qual van resultar imputats l’expresident Jordi Pujol i tota la seva família.
L’ADVOCAT JOSÉ MARÍA FUSTER-FABRA, molt relacionat amb els comandaments policials espanyols, també ha estat citat a declarar per la batlle Stéphanie Garcia, si bé ja ha anunciat que avui no es presentarà a la Batllia. José María Fuster-Fabra està acostumat a moure’s en les clavegueres del poder i a mediar en casos delicats i a ell van recórrer els germans Higini i Ramon Cierco, màxims accionistes de la BPA, quan l’any 2014 van començar a rebre pressions policials perquè donessin detalls dels comptes que poguessin tenir amagats a Andorra destacats dirigents del moviment nacionalista català, com Jordi Pujol, Artur Mas o Oriol Junqueras.
Fent d’“agent doble”, José María Fuster-Fabra va convidar Higini Cierco i la seva esposa a la boda d’un familiar seu, que es va fer en la finca La Camarga de Comenar Viejo (Madrid) el 21 de juny del 2014. “Casualment”, se’ls va situar en la mateixa taula en la qual hi havia l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) de la policia, Eugenio Pino, i el cap d’Afers Interns, el comissari Marcelino Martín Blas, homes de la màxima confiança del ministre Jorge Fernández Díaz. En aquesta trobada, els policies van pressionar Higini Cierco perquè els facilités les dades bancàries dels Pujol i de polítics independentistes que, suposadament, tenien comptes a la BPA.
Les declaracions dels quatre testimonis citats per la batlle Stéphanie Garcia poden aportar nova llum a l’Operació Catalunya i a la conspiració contra la BPA per aconseguir els comptes bancaris de la família Pujol. En aquest sentit, també és molt significatiu que la batlle hagi demanat tenir accés al sumari obert, arran de la denúncia presentada a Andorra per la família Pujol contra persona indeterminada per la filtració de les seves dades bancàries, corresponents als traspassos de dipòsits que van fer, l’any 2010, entre l’Andbank i la BPA (“el pantallazo”).
Comença el judici als Pujol
Es dona la circumstància que aquest pròxim dia 24 comença a l’Audiència Nacional el judici contra la família Pujol pels diners que tenien amagats a Andorra. Es preveu que la vista del judici oral es perllongui fins al 16 de maig de l’any vinent.
En aquest context, també s’ha reactivat la comissió d’investigació al Congrés dels Diputats sobre l’Operació Catalunya, en la qual la conspiració contra la BPA té un gran protagonisme. Actualment, els grups parlamentaris estan negociant les noves compareixences que se sol·licitaran i la documentació reservada que es pensa reclamar i que pot ser de gran utilitat per acabar de refer el trencaclosques i demostrar les sospites existents.
