Avui comença el procediment judicial que pot portar Jordi Cinca a una dura condemna per crims de lesa humanitat

Avui, 7 de febrer, el titular del jutjat central d’instrucció número 1 de l’Audiència Nacional espanyola, Alejandro Abascal, ha citat a declarar, en qualitat de testimonis, quatre persones que van estar vinculades, anys enrere, a l’empresa andorrana Orfund. És la primera diligència d’un procediment judicial que pot portar molta cua, ja que afecta directament destacades personalitats d’Andorra, com els exministres Jordi Cinca i Càndid Naudi.

La denúncia que ha obert aquest sumari l’ha presentada, a través de l’advocat madrileny Hernán Daniel Garcés, un ciutadà de Sierra Leone, Aiah Ngekia, que, a finals del segle XX, va ser segrestat i esclavitzat pel grup armat Front Revolucionari Unit (FRU) per treballar en l’extracció de diamants a la zona minera de Kono. Aquests diamants eren venuts, amb posterioritat, a les societats Blue Stone i DiAndorra Inc., filials del grup Orfund, que, al seu torn, els revenien a l’empresa belga Cindam Belgium NV.

EL NEGOCI DELS “DIAMANTS DE SANG”

La querella està presentada, d’entrada, contra el ciutadà espanyol Manuel Terrén, l’home que operava a l’Àfrica occidental per encàrrec d’Orfund. L’antic esclau l’acusa de crims de lesa humanitat –que no tenen prescripció penal– i d’organització criminal. Però, a partir de la declaració que facin els testimonis, el magistrat pot decidir l’ampliació del nombre d’imputats. 

En el relat dels fets, el jutge instructor fa esment a la guerra que va martiritzar la població civil de Sierra Leone, entre els anys 1991 i 2002, que va provocar la mort de més de 70.000 persones i la migració forçosa de 2,6 milions. El grup rebel FRU, que emprava pràctiques d’una extrema crueltat (violacions, mutilacions, segrestos, utilització d’infants soldat…) es finançava gràcies al tràfic de diamants –els coneguts com a “diamants de sang”– amb la complicitat de l’aleshores president de Libèria, Charles Taylor.

JORDI CINCA, INVOLUCRAT FINS AL COLL

Els andorrans d’Orfund van gaudir de la protecció de Charles Taylor per fer els seus negocis amb els “diamants de sang” del país veí de Sierra Leone, que treien de contraban. Un tribunal especial de l’ONU, amb seu a la Haia, va condemnar l’any 2012 l’expresident de Libèria a 50 anys de presó per crims de guerra i contra la humanitat.

La querella criminal presentada per l’exesclau Aiah Ngekia a l’Audiència Nacional espanyola posa en la diana el totpoderós Jordi Cinca, exministre de Finances d’Andorra i actual president del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), que administra les pensions del Principat. I és que Jordi Cinca va ser, durant anys, accionista i directiu d’Orfund, l’empresa andorrana que està acusada de lucrar-se amb l’execrable negoci dels “diamants de sang”.

ELS LINGOTS D’OR “PERDUTS”

Joan Samarra, expresident d’Orfund, ha guardat nombrosa documentació sobre les activitats d’aquesta empresa, dedicada al negoci de l’or i de les pedres precioses, que va acabar fent fallida. Segons aquest testimoni –que declara aquest 7 de febrer–, Jordi Cinca s’havia traslladat personalment a Libèria per supervisar les transaccions i havia fet transferències a Alhaja Sekou Fofana, un intermediari vinculat a l’expresident Charles Taylor.

Un altre dels testimonis citats a declarar avui, Luis Bielsa, també ha acusat Jordi Cinca d’apropiar-se indegudament de partides de lingots d’or que s’enviaven des de Costa d’Ivori a Barcelona i que l’exministre s’encarregava de traslladar personalment fins a la foneria d’Andorra. Suposadament, molts d’aquests lingots es “perdien” durant aquest trajecte.

CÀNDID NAUDI, UN PROHOM AMB PROBLEMES

 La querella que instrueix el magistrat Alejandro Abascal és una bomba de rellotgeria que pot espetegar fort a les valls d’Andorra. A més, aquesta denúncia compta amb la participació activa del fiscal Pedro Martín Torrijos, que s’hi ha implicat a fons per tal que pogués prosperar.

Un prohom de la vida empresarial i política del Principat, Càndid Naudi, també en pot sortir molt tocat, ja que va ser accionista i president d’aquesta empresa que traficava amb or i pedres precioses.

Càndid Naudi va ser un dels puntals del Partit Liberal d’Andorra (PLA) i va ostentar els càrrecs de conseller general i ministre d’Ordenació Territorial al Govern de Marc Forné. Amb anterioritat, i durant el mandat d’Òscar Ribas, també va ocupar la cartera de Turisme.

CIUTADANS COMPROMESOS

Es dedica al negoci immobiliari i és el promotor d’un dels polèmics gratacels que s’estan construint a Escaldes-Engordany. La família Naudi és la propietària del diari Bon Dia, des d’on defensa els seus interessos.

La trajectòria política de Càndid Naudi l’ha continuada el seu fill Carles, que és conseller general per la plataforma Ciutadans Compromesos. Aquest partit, que actua exclusivament a la parròquia de la Massana, dona un  suport decisiu al govern de coalició que encapçala Xavier Espot, de Demòcrates per Andorra (DA).

L’HOME DE CONFIANÇA DE JOAN GASPART

L’escàndol dels “diamants de sang” també esquitxa una altra “patum”: Tita Cervera, la vídua del baró Thyssen, que té la seva residència oficial a Andorra. El seu germà, Guillermo –ja traspassat- també figurava com accionista d’Orfund i la baronessa s’interessava activament per la marxa d’aquesta empresa.

A més de Joan Samarra i Luis Bielsa, la citació de l’Audiència Nacional per avui, en qualitat de testimonis, també afecta Josep Lluís Buch –la mà dreta, durant anys, de l’empresari Joan Gaspart, expresident del Barça-, que era accionista d’Orfund, i Ramón Terrén, el germà del fins ara únic acusat.