El judici oral de la primera peça del cas Banca Privada d’Andorra (BPA) va començar, oficialment, el 15 de gener del 2018. Han passat més de cinc anys. Es tracta d’un rècord absolut en els annals de la justícia, no només andorrana, sinó mundial. Mai no s’ha vist enlloc una cosa semblant.
Interrupcions, recusacions, la pandèmia, malalties, indisposicions, els maratonians i surrealistes interrogatoris del fiscal general Alfons Alberca… expliquen aquesta extraordinària dilació d’aquest procediment que ja té, d’entrada, unes víctimes: els 24 exdirectius i extreballadors de la BPA, obligats a assistir a les vistes del judici oral que se celebra al Tribunal de Corts i a perdre, d’entrada, més de cinc anys de la seva vida.
UN TESTIMONI CLAU
Han passat més de cinc anys de judici oral i, finalment, avui, 12 de juny del 2023, compareix davant el tribunal un testimoni clau per desllorigar tot aquest “affaire”: qui va ser la directora de l’empresa d’auditoria KPMG a Andorra (2007-2011) i, posteriorment, directora de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) entre 2011-16, Maria Cosan.
Llicenciada en econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona i màster en Auditoria Financera per l’Institut de Censors Jurats de Comptes de Barcelona, l’andorrana Maria Cosan va treballar durant molts anys a la multinacional de l’auditoria KPMG, una de les “big four” que dominen aquest sector a escala mundial.
DIRECTORA DE KPMG A ANDORRA
Va començar la seva carrera professional a KPMG a Barcelona al departament d’Auditoria, especialitzant-se en entitats financeres. Posteriorment, va passar a formar part del departament de Financial Risk Management a KPMG a Espanya, especialitzat en l’anàlisi i gestió de riscos en entitats financeres.
Al 2004 va començar la seva experiència internacional a l’oficina de KPMG a Londres, on va continuar la seva carrera en serveis d’assessorament a entitats financeres, i el gener del 2007 va iniciar la seva trajectòria professional a Andorra incorporant-se com a directora de l’oficina local de KPMG, prestant serveis d’auditoria i assessorament a entitats financeres. Un dels seus clients durant aquests anys va ser la BPA.
NO VA TROBAR CAP IRREGULARITAT
Per tant, Maria Cosan va conèixer de primera mà, durant quatre anys, els “budells” de la BPA. I no només això: com a directora de KPMG a Andorra va donar fe i va certificar que aquesta entitat respectava escrupolosament l’ordenament bancari andorrà i l’exigent normativa internacional contra el rentat de diners.
Les auditories que ella va fer de la BPA entre els anys 2007 i 2011 no van recollir cap anomalia rellevant ni van detectar cap irregularitat presumptament delictiva en el funcionament del banc. Per tant, aquestes auditories que va fer Maria Cosan com a directora de KPMG són, de manera paradoxal, la millor defensa que poden esgrimir els 24 acusats per reivindicar la seva innocència i la seva absolució.
LA “NOTA VERBAL” DE L’AMBAIXADA DELS ESTATS UNITS
El 30 de novembre del 2011, el Govern de Toni Martí va nomenar Maria Cosan nova directora de l’INAF. Des d’aquest càrrec, va haver de fer front a la greu crisi provocada per la contundent “nota verbal” que l’ambaixada dels Estats Units, a través del consolat de Barcelona, va fer arribar al ministeri andorrà d’Afers Exteriors el 26 d’agost del 2014, en la qual mostrava la seva alarma perquè la plaça financera d’Andorra s’havia convertit en un refugi de la delinqüència internacional.
En concret, aquesta “nota verbal” feia referència explícita a la banda de narcotraficants holandesos, implicada en el segrest de l’empresari Alfred Heineken, que havia blanquejat 16 milions a Andorra. El banc a través del qual operaven aquests mafiosos era Crèdit Andorrà.
LA BPA PAGA ELS PLATS TRENCATS
Què va passar entre el 26 d’agost del 2014 i el 10 de març del 2015, quan el FinCEN –organisme dependent del departament del Tresor dels Estats Units- va emetre una “notice of finding” (NOF) on assenyalava que la BPA era un “niu” de delinqüència organitzada i prohibia la seva operativa internacional? Si la “nota verbal” de l’ambaixada dels Estats Units afectava –sense nomenar-lo explícitament- Crèdit Andorrà, per què va ser la BPA qui va pagar el “cabreig” de les autoritats nord-americanes amb Andorra?
En la maniobra de desviar el “cop de martell” contra la BPA hi va jugar un paper determinant Maria Cosan, com a directora de l’INAF. Això no és cap elucubració ni cap deducció. N’hi ha constància en els documents que es guarden en els arxius del FinCEN i que han estat parcialment desclassificats per la cort de Columbia (Estats Units).
INFORMADORA DEL FINCEN
Uns mails interns del FinCEN, que signa Stephanie Brooker, directora del departament d’Execucions, assenyalen que Maria Cosan era, des de molts mesos abans de fer-se pública la NOF, una “protegida” d’aquest organisme del departament del Tresor dels Estats Units, amb el qual va mantenir una llarga i estreta col·laboració.
Després de la difusió de la NOF, el FinCEN va obrir, durant 60 dies, el preceptiu període d’al·legacions per a tothom que es considerés afectat per l’aplicació del “cop de martell” (secció 311). En aquest tràmit d’audiència, contemplat per la llei, s’hi van presentar un total de 319 queixes, en la seva major part de clients i treballadors de la BPA.
LA DOBLE CARA DE MARIA COSAN
Però d’aquestes al·legacions en sobresortia una: la signada per l’advocat Eric Lewis (del despatx Lewis Baach), en representació dels germans Cierco, expropietaris del banc. En aquesta resposta a la NOF del FinCEN, l’advocat Eric Lewis posava de manifest, amb abundant documentació oficial, que Maria Cosan, com a directora de KPMG Andorra, havia certificat que la BPA complia la normativa internacional contra el blanqueig de diners i que els supòsits delictius adjudicats (Gao Ping i Petrov) havien estat denunciats per la mateixa direcció del banc a les autoritats judicials andorranes.
Ras i curt: Eric Lewis “despullava” el doble joc de Maria Cosan com a exdirectora de KPMG i com a directora de l’INAF, actuant com a Dr. Jekyll i Mr. Hyde.
MISSIÓ: SALVAR MARIA
Els mails interns del FinCEN posen de manifest la gran preocupació dels directius d’aquest organisme –que estaven obligats per llei a fer públiques les al·legacions presentades contra la NOF- per l’impacte negatiu que la seva difusió podria tenir sobre Maria Cosan, a la qual anomenen senzillament com a “Maria”, demostrant l’absolut grau de confiança que havien establert amb ella.
El 23 de juny del 2015, Stephanie Brooker escriu un mail als altres directius del FinCEN on els anuncia que l’endemà es faran públiques les al·legacions rebudes, entre les quals hi ha la de l’advocat Eric Lewis, especialment contundent a l’hora de denunciar la doble cara de Maria Cosan. Per això, Stephanie Brooker explica que ha demanat que des del FinCEN “s’avisi prèviament a Maria” i se li expliqui que “estem obligats per la llei nord-americana a publicar la carta” (de l’advocat Eric Lewis). I afegeix: “Espero que aquest avís, a més de la nostra forta relació contínua amb Maria, l’ajudarà amb qualsevol ofensa/preguntes/sentiments ferits”.
CONTRADICCIÓ INVERSEMBLANT
La lectura d’aquests mails interns dels directius del FinCEN és inquietant. Quines maniobres va fer Maria Cosan des de la “nota verbal” de l’ambaixada dels Estats Units, del 26 d’agost del 2014, que assenyalava Crèdit Andorrà, fins a la NOF del 10 de març del 2015 que va culminar amb la intervenció la BPA? Quines negociacions i quins pactes va establir “Maria” amb el FinCEN, fins al punt que era mereixedora de la màxima confiança al quarter general de Vienna (Virgínia) d’aquest organisme? A canvi de què va trair Maria Cosan els seus antics clients de la BPA, als quals coneixia molt bé quan era directora de KPMG a Andorra? Quin factor la va portar a transformar-se de Dr. Jekyll en Mr. Hyde?
La contradicció de Maria Cosan és inversemblant. D’un cantó, com a directora de KPMG, havia certificat durant anys que la BPA era un “bon minyó” que feia els deures, però, de l’altre, com a directora de l’INAF, va posar aquest banc a la picota per donar “carnassa” al FinCEN. Què va passar perquè fes aquest canvi tan radical de criteri? Aquesta és una de les claus ocultes de tot el cas BPA que, a partir d’avui, Maria Cosan haurà d’explicar davant el tribunal que presideix el magistrat Enric Anglada.
PROTEGIDA DE JORDI CINCA
No oblidem que, en la seva condició de testimoni, està obligada per llei a dir la veritat. Això sí, pot acollir-se al dret a no declarar, però si li veuria massa el llautó.
Hi ha una dada important per entendre el perquè de tot plegat: Maria Cosan ha estat, en els últims anys, una protegida de Jordi Cinca, el “cervell a l’ombra” que, des del primer moment, ha mogut els fils del cas BPA. Ell la va promoure al càrrec de directora de l’INAF quan era ministre de Finances. I un cop va abandonar aquest organisme, després de la intervenció i confiscació de la BPA, l’ha col·locada amb un bon sou en la comissió gestora del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ), l’entitat que inverteix en Borsa els diners de les pensions dels andorrans i que presideix Jordi Cinca.
