Amb la inhabilitació del president Quim Torra, totes les mirades se centren ara en la figura del vicepresident Pere Aragonès. La llei de la Presidència de la Generalitat estipula que un president cessa del seu càrrec si hi ha “condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics”, el que comporta, al seu torn, que la resta de membres del seu Executiu queden des d’aquest moment en funcions. D’acord amb això, li correspon al vicepresident assumir el comandament del Govern de forma interina mentre el Parlament no investeixi un nou president.

Així, Aragonès convocarà el consell executiu per signar el decret de substitució i passarà a ser el vicepresident amb funcions de president, però no podrà convocar eleccions ni remodelar el Govern.

El Govern queda en funcions, com quan hi ha unes eleccions. Això vol dir que no pot impulsar lleis i, per tant, no podrà tirar endavant els pressupostos de la Generalitat per a l’any que ve. Sí que podrà aprovar decrets llei, amb mesures d’urgència.

D’altra banda, la llei diu que, quan es destitueix el president, s’ha d’engegar un procediment d’investidura per buscar-li relleu. Com passa a l’inici de qualsevol legislatura, el president del Parlament haurà de sondejar els grups, per buscar un candidat que se sotmeti al debat. Els partits independentistes han acordat no presentar-ne cap. Ho podrien fer els altres partits; però, no tenint majoria, Roger Torrent podria denegar-los la candidatura.

Passats els deu dies, si no hi ha candidat, Torrent certificarà que no hi ha candidat viable i, amb això, posarà en marxa el compte enrere de dos mesos que preveu l’Estatut per intentar la investidura.

Quan s’acaben aquests dos mesos per buscar president, si no se n’investeix cap, el Parlament es dissol automàticament i es convoquen eleccions, que segons la llei electoral s’han de fer al cap de 54 dies. Es calcula entre el 31 de gener i el 7 de febrer.