Aquest dilluns, Alfons Alberca continua amb el seu demencial “one man show” al Tribunal de Corts

No s’ha vist mai una cosa semblant en els annals de la justícia: ni a Andorra, ni a Europa, ni enlloc. El fiscal general, Alfons Alberca, està trencant tota la tradició i tots els esquemes coneguts fins ara en la història togada i ha aconseguit convertir el judici de la primera peça del cas Banca Privada d’Andorra (BPA) en un “one man show” esborronador, únic i insòlit, amb èxit garantit en l’escena còmica internacional.

Val la pena acostar-se aquests dies a la Sala Magna de la seu de la Justícia. S’hi ofereix un espectacle gratuït que provoca, a la vegada, hilaritat i vergonya aliena. Escoltar, durant hores, un home sol, vestit de negre, fent preguntes i més preguntes, sense parar, cada vegada més absurdes i surrealistes, sense cap coherència ni fil argumental, és un “show” totalment trencador, demencial, impagable.

La sèrie d’actuacions d’aquest “one man show” va començar dimecres passat, quan va constatar que Isabel Sarmiento, l’excap de compliance de BPA, es negava –està en el seu dret- a respondre les preguntes del ministeri públic. En qualsevol altre judici que se celebrés en qualsevol altre país del món, el fiscal hauria procedit a lliurar al tribunal la relació de preguntes que pensava formular a l’acusada, perquè s’incorporessin en l’acta.

Però no. Sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, l’increïble Alfons Alberca va començar a recitar en veu alta, improvisant i encadenant centenars de preguntes, en la seva immensa majoria insulses, anecdòtiques, reiteratives i inútils. I així, durant hores. En la sessió del judici de l’endemà, dijous, va continuar tot el matí amb la mateixa cançó –preguntes, preguntes i més preguntes-, davant l’astorament generalitzat del tribunal, dels encausats i del públic assistent al judici.

Després d’aquestes dues sessions de monòleg estèril i kafkià, de la sorpresa inicial, s’ha passat a la indignació. Què pretén amb aquesta inacabable i absurda tirallonga de preguntes  el Magnífic (aquest és el seu títol honorífic) fiscal general d’Andorra? A més, ja ha advertit que continuarà fent el mateix durant les sessions del judici que hi ha previstes per aquesta  setmana.

Posats a fer preguntes: S’ha begut l’enteniment Alfons Alberca? S’ha tornat boig? No s’adona que està fent el ridícul i que s’ha convertit en la riota dels treballadors de la Batllia i de tota la professió de l’advocacia andorrana? No és conscient que, amb la seva impresentable actuació, està deixant el sistema judicial de Principat com un drap brut?

Per què no li atura els peus el president del Tribunal de Corts, Enric Anglada? Per què permet que el fiscal general continuï aquest espectacle dantesc i patètic? Per què el cap de Govern, Xavier Espot, o el ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell –superiors jeràrquics d’Alfons Alberca- no prenen cartes en l’assumpte i exigeixen al fiscal general que deixi de fer el pallasso?

Al seu costat, els fulgurants acròbates del Cirque du Soleil són uns avorrits. Ni Charles Chaplin ni Buster Keaton: posats a fer riure, el fiscal general Alfons Alberca és imbatible. N’hi ha per llogar-hi cadires! Andorrans, correu!, no us perdeu aquest xou  únic. La pròxima funció és aquest dilluns, a les 9 hores, a la seu de la Justícia. Entrada gratis, aforament limitat.

Si el fiscal general està “cremat” o pateix un “burnout”, que demani la baixa, que agafi unes llargues vacances o que plegui. Allò que no pot ser és que segueixi amb aquesta inacceptable provocació, al tribunal, als encausats i als seus advocats defensors. On s’has vist? Andorra, amb tots els seus problemes i defectes, és un país que mereix i té dignitat. Però Alfons Alberca està fent un mal terrible a la justícia i, per extensió, a totes les institucions democràtiques del Principat.

El mínim que es pot dir és que, amb la seva actuació en les dues últimes sessions del judici de la BPA, Alfons Alberca denota un alarmant desequilibri emocional i mental. Ho confirma també la seva manera embarbussada d’expressar-se. En aquestes condicions, és inadmissible que continuï exercint les seves funcions en un judici on, per postres, demana un total de 145 anys de presó i multes per 900 milions d’euros als 24 imputats.

Alfons Alberca no és el ministeri públic: és un perill públic!     

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies