Durant unes hores vam estar a les fosques. No podíem veure la tele i els mòbils van perdre la connexió a Internet i no vam poder seguir l’actualitat i els posts a les diferents xarxes socials. Va ser una apagada que va deixar Espanya i Portugal sense llum i que va demostrar com en som de dependents de l’electricitat.
Quan va tornar la llum i la connexió a Internet vam tornar a veure les imatges i els comentaris de sempre a les xarxes. De sempre? Aquests dies he vist unes imatges que feia molt temps que no veia. Eren les d’uns nens i homes desesperats intentant aconseguir una mica de menjar o aigua per sobreviure. Alguna vegada n’havia vist d’aquestes imatges. No recordo on, probablement en països africans afectats per la fam causada per una sequera o una catàstrofe natural.
La dels palestins lluitant entre ells per obrir-se un forat a la cua dels que esperaven que els posessin una mica d’aliment als seus bols no són conseqüència de cap sequera o terratrèmol. Són la conseqüència de la decisió del govern d’Israel de prohibir que centenars de milers de persones rebin l’ajuda humanitària que necessiten.
No només hem vist les imatges de la desesperació de les persones a la recerca de menjar. Hem vist nadons i nens a punt de morir de gana. Nens que ja són més ossos que pell. Infants amb uns ulls enormes que expressen la impotència davant una mort que s’acosta. I hem vist mares desesperades, tan famolenques com els seus fills a punt de deixar de respirar.
Es tracta d’una enorme apagada moral. Una apagada moral que no només es circumscriu a uns quants països com l’apagada elèctrica de dilluns passat. És una apagada moral de la Humanitat, incapaç de posar fre a una salvatjada com la que està practicant el govern de Benjamin Netanyahu des de que va decidir tancar les fronteres palestines a l’arribada de l’ajut que necessita la gent per sobreviure.
De les causes de l’apagada elèctrica a Espanya i Portugal no n’acabem de treure l’aigua clara. Les causes de l’apagada moral del que està passant a Palestina estan ben clares. Els nazis alemanys van provocar un genocidi de la comunitat jueva i molts països justifiquen ara el que estan fent ara Israel amb Palestina. L’atac de Hamàs a Israel, l’octubre del 2023, que va causar uns 1.200 morts i més de dos-cents ostatges va ser horrible. Justifica que els nens i nenes de Gaza es morin de gana i set? És evident que no.
Si existeix alguna cosa que es diu ‘comunitat internacional’ és per evitar que succeeixin fets com el setge d’Israel a Palestina, la brutalitat assassina de Hamàs i la suspensió de l’ajut humanitari a qui el necessita. Estem acostumats a veure com Israel converteix Palestina en apartheid i a encaixar amb dolor l’urpa del terrorisme. Barcelona, Madrid, París o Nova York n’han estat testimonis aquest segle. La comunitat internacional s’ha de revoltar i fer el possible contra aquestes injustícies. Si té algun sentit la solidaritat internacional és perquè ningú no hagi de demanar menjar i aigua a cops de colze per no defallir i perquè no ho hagi de veure impotent des de la pantalla del seu ordinador.
Perquè la comunitat internacional compleixi aquesta funció necessita menys persones com Donald Trump i més com Enric Morist. Trump ha deixat en pràcticament no res l’ajut internacional que distribuïa l’agència USAID, decisió que ha escampat la fam, les malalties i la mort a molts indrets del Planeta. Enric Morist, que va ser durant vint anys coordinador de Creu Roja a Catalunya i que ara era president de la Taula del Tercer Sector, va morir divendres a causa d’un infart. Havia dedicat tota la seva vida a ajudar els més vulnerables. Era una d’aquelles persones a les quals veure nens i nenes demanant menjar desesperats l’haurien trasbalsat.
Morist també va ser director general de la Fundació Ajuda i Esperança, una entitat creada el 1987 per supervisar el Telèfon de l’Esperança. Dilluns passat molta gent va veure com no funcionava el seu telèfon. Fins i tot els d’emergències van funcionar amb limitacions i dificultats. La pregunta que ens hem de fer és a quin telèfon hem de trucar per construir una societat en la qual no hi hagi dirigents polítics que utilitzin com a tàctica de guerra la mort dels infants -per les bombes o per la gana- o que suspenguin d’un dia per l’altra l’ajut humanitari que necessiten milions de persones per sobreviure. De moment, aquest telèfon no funciona, està apagat o fora de cobertura.
