La delegada del Govern de Catalunya a Andorra, Anna Vives, en el primer conflicte que s’enfrontava d’ençà que fos nomenada fa ara un any per l’executiu català no ha estat capaç de minimitzar l’abast de les accions de protesta dels pagesos que durant 24 hores van bloquejar el pas d’entrada i sortida del Principat.
Tot i la campanya publicitària pagada amb diners públics i difosa a través de tots els mitjans de comunicació, a excepció de LA VALIRA, per defensar els drets dels catalans que treballen o viuen i treballen a Andorra, en les darreres hores Vives ha estat incapaç d’alleujar les conseqüències del tall que van afectar a més dels 1.800 treballadors transfronterers que travessen diàriament la frontera de la Farga de Moles (Alt Urgell).
A la primera de canvi, les converses ‘diplomàtiques’ dutes a terme per Vives es van demostrar poc eficaces malgrat les negatives repercussions que tenen aquests talls per a aquelles persones que resideixen habitualment a la Seu d’Urgell o en municipis propers i que s’han de traslladar al país veí per anar als seus llocs de feina.
Més enllà del postureig de l’ambaixadora, amb un suculent salari de 90.000 euros, cal que Vives faci el pas d’arromangar-se per defensar els interessos de tots els catalans, sense distincions, ja que cal no oblidar que ostenta un càrrec institucional.
Anna Vives diu ser llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i ha estat durant dotze anys (2007-2019) regidora de l’Ajuntament de la Seu i tinent d’alcalde d’Atenció a les Persones. Va ser candidata de ‘Junts per la Seu’ a les últimes eleccions municipals i ha estat presidenta del partit neoconvergent a l’Alt Urgell. Posteriorment, va ocupar la direcció executiva de l’Agència de Notícies Andorrana (ANA).
