A Andorra es podria trobar la clau de l’assassinat, fa més de tres anys, del contrabandista de la Baronia de Rialb

Joan Coromina Estany, un veí d’Oliana de 61 anys, va ser assassinat d’un tret en el pit el 25 de gener de 2022. El seu cos va ser trobat en una zona boscosa de Gualter, al terme de la Baronia de Rialb, que es troba a l’extrem nord-est de la comarca de la Noguera, limitant amb les comarques de l’Alt Urgell, a l’est (Peramola i Coll de Nargó); el Pallars Jussà, al nord-oest (Benavent de la Conca) i amb els municipis de Tiurana, Ponts i Artesa de Segre (la Noguera) pel sud i sud-oest.

La recerca dels Mossos d’Esquadra ha apuntat al fet que el crim va poder ser una venjança relacionada amb els negocis de la víctima. Es va investigar la possibilitat que un franctirador li disparés des de la distància. Més de tres anys després continua sense saber-se el nom o noms dels culpables de l’homicidi.

L’Alt Urgell i Solsonès funcionen com a “zones grises”: poc control estatal, permeabilitat al contraban i xarxes clientelistes polítiques, ideal per a crims que queden impunes. El cas de Coromina pot ser paradigmàtic per estudiar la convergència entre crim organitzat i estructures legals locals.

La informació que diverses propietats de Coromina estaven en litigi o competència amb narcotraficants, contrabandistes i testaferros reforça la teoria que el seu assassinat va ser una revenja emmarcada en una estratègia de confusió deliberada, similar als crims de la muntanya de Tor (casos on múltiples actors amb motius distints dificulten identificar a l’autor material).

Entre les claus per entendre el crim de Coromina, les més plausibles podrien derivar-se de si competia per rutes o magatzems d’altres contrabandistes o narcos per quedar-se amb el negoci o bé, si interferia presumptament amb els testaferros del Bisbat d’Urgell en les seves operacions de blanqueig amb finques. Hi ha antecedents de blanqueig de capitals a Andorra i en finques rurals amb testaferros vinculats a estructures eclesiàstiques o fundacions afins.

Hipòtesi sobre els autors intel·lectuals

1. Narcos versus Contrabandistes (Disputa pel territori).  Si Coromina era un intermediari clau en rutes de droga o tabac, la seva mort va poder ser ordenada per càrtels rivals que buscaven controlar l’Alt Urgell o per exsocis als quals devia diners o carregaments amb un modus operandi, l’execució ràpida, sense tortura (per a no cridar l’atenció de manera excessiva).

2. Testaferros del Bisbat d’Urgell (Blanqueig de terres). Si Coromina comprava finques que suposadament el Bisbat (o els seus testaferros) volien controlar per blanquejar diners, ho van eliminar per evitar filtracions.

Una prova indirecta de tot plegat seria la ràpida adquisició de la finca Montraveta després d’un controvertit embargament judicial, la qual cosa presumptament suggereix interessos ocults en la propietat. L’“ús d’embargaments judicials” per adquirir propietats de manera opaca és una tècnica coneguda en trames de blanqueig.

La recerca no avança

La recerca per donar amb l’assassí o assassins de Coromina està estancada principalment per la falta de col·laboració local. En comarques com el Solsonès o l’Alt Urgell l’omertà (llei del silenci) és comú quan intervenen màfies o poders fàctics amb nexes amb procediments d’insolvència sospitosa o amb administracions locals (ajuntaments implicats en usurpació de camins i finques).

Tanmateix, cal esmentar la implicació de figures judicials/policials: Si hi ha suposadament jutges, advocats o policies vinculats a les xarxes de Coromina, la recerca es frena amb diligències que s’allarguen sospitosament amb una descoordinació entre la fiscalia i els jutjats.

Existirà un “Pablo Escobar de l’Alt Urgell” darrere de tot això? La resposta podria estar en els comptes bancaris andorrans dels testaferros del Bisbat o en els arxius judicials d’embargaments sospitosos.

Mentrestant, el cas segueix a l’ombra.