Vanessa Mendoza Cortés és la presidenta de Stop Violències, l’associació feminista andorrana que organitza aquest dissabte, juntament amb DiversAnd, una formació per acompanyar en processos d’avortament, la qual anirà a càrrec de l’entitat barcelonina Mika Sorodidad i tindrà lloc al centre cultural La Llacuna d’Andorra. Stop Violències és la primera associació andorrana que disposa de l’acreditació que atorga la Comissió Econòmica i Social (ECOSOC) de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). Això vol dir que l’associació feminista és una veu autoritzada i una entitat de referència per informar l’ECOSOC sobre la situació dels drets de les dones i les nenes a Andorra.
En què consistirà la formació?
Nosaltres, que sabem que les dones avorten sigui legal o no, hem pres la responsabilitat d’explicar a les dones com ajudar les seves amigues. És legal, perquè no donarem fàrmacs, explicarem quines coses ens poden passar davant d’un expulsiu. A la Seu d’Urgell, per exemple, ens diuen que si tens algun dessagnat, que travessis la frontera i els vinguis a veure. Qui, en el seu seny, agafa un cotxe i travessa una frontera? Llavors, si li passa això a la teva amiga, la formació és perquè sàpigues com ajudar-la i perquè tinguis informació, com que és legal anar a l’hospital d’Andorra i que no entraràs a la presó per estar fent l’expulsiu a casa teva i després anar a l’hospital, perquè el nostre Codi Penal no ho requereix així. Volem donar seguretat, donar pautes i explicar quines són les coses que poden passar davant d’un avortament farmacològic.
Sentiu que, d’alguna manera, esteu suplantant les tasques que correspondrien al Govern?
Sentim que estem prenent una responsabilitat civil. Després d’haver estat linxades, menystingudes, posades com a les enemigues públiques, sense dret a reparació… Una vegada més prenem una responsabilitat que hauria de prendre un govern al qual paguem impostos i que diu ser democràtic. Al final, els canvis no es produeixen des dels polítics a la ciutadania, sinó de la societat als polítics, i això és el que portem fent Stop Violències des de l’inici. El 2015, el senyor Xavier Espot ens va dir que l’avortament mai seria una qüestió d’Estat i que mai seria un tema a tractar públicament. Deu anys més tard, estem fent formacions legals -que quedi clar- de com acompanyar a la teva amiga quan té un expulsiu a casa seva perquè s’ha pres unes pastilles legals a la Seu d’Urgell. Si poguéssim aportar a casa nostra, aquesta formació l’hauríem d’estar fent a l’hospital, a infermeria, a les llevadores, a tantes i tantes professionals… Però, com sempre, comencem des de la part civil.
Des que va anunciar-se la formació, alguna institució, administració, organització sindical… ha contactat amb vosaltres per demanar-vos informació o col·laboració?
No, i això que ho he fet circular i l’he enviat a diversos serveis. Únicament sabem que la publicació l’han vist diverses institucions, però res més. La censura moral continua a Andorra, fa por, perquè ha calat el discurs que som feministes radicals, enteses com a irracionals i violentes, i és una llàstima. Fa pena veure com, sense ni tan sols acostar-se al que fem, els governs tenen tantíssim poder de manipular el pensament. De totes maneres, és igual perquè sempre hem començat per la societat civil i hem acabat marcant l’agenda política d’aquest país, a nivell de feminisme. Andorra no tenia agenda feminista abans que arribés Stop Violències.
Has insistit que la formació és legal. Per què has posat l’accent en això?
Aquesta insistència està relacionada amb la por. La gent creu que les coses que fem i la Xarxa La Meri, que és la nostra xarxa abortiva amb la qual acompanyem i ajudem les dones a avortar a Catalunya, són il·legals, llavors els fa por acostar-se perquè realment s’han cregut que som totes aquestes coses que ha dit el Govern. Després d’haver passat un procés judicial en el qual absolutament ningú de l’administració pública ha demostrat que jo menteixo, encara que nosaltres sí que hem demostrat que diem veritats, ha quedat en aquest imaginari que som violentes, que volem enderrocar l’Estat… Com si una sola organització pogués. Poso l’accent en el fet que és legal perquè la gent ho ha de saber davant d’aquesta por. Andorra no és un país lliure políticament i, com que hi ha por, a la por cal donar-li coneixement i respostes.
El judici contra l’associació i contra tu com a presidenta de Stop Violències influeix en la por que té la gent?
Sí, influeix moltíssim, però la definició de valentia és enfrontar-se a aquesta por, i això és el que ha fet DiversAnd. Després d’un temps, han vist que podem col·laborar en coses i han vençut la pròpia por. DiversAnd està sent molt criticada i molt apallissada per alguns mitjans de comunicació per haver tingut la valentia. A part de l’LGTBI-fòbia que hi ha al país, que és alta i notòria, en unir-se a nosaltres estan rebent moltes crítiques, tot i que també és veritat que aquesta aliança és reparadora i bonica. Podem tenir por, però es pot fer una recapacitació: si nosaltres mentíssim i fóssim realment aquest ésser malèfic que diu el Govern que som, continuaríem existint com a associació? Legalment ens l’haurien tombat, i m’haurien ficat a la presó.
Has parlat de reparació respecte a l’aliança amb DiversAnd…
Sí, perquè institucionalment no ens ha reparat ningú. Ens ha arribat que des de l’administració pública diuen que volen parlar amb nosaltres, doncs que comencin per reparar, per fer convenis de col·laboració… Ens continuen demanant que anem a les seves reunions perquè no hi ha ningú que tingui tant coneixement com nosaltres, però no anem perquè, abans, ens haurien de reparar públicament i privadament, perquè ens han fet un mal molt fort. El senyor Espot, després del meu judici, em va titllar de ploramiques i va dir que el món m’havia fet cas perquè havia anat de víctima. Així repara un país? Així no es pot treballar amb el país.
