“El Govern d’Andorra, que sempre s’ha mostrat contrari al règim opressor de Maduro, segueix de prop la situació a Veneçuela. Expressem el nostre suport al poble veneçolà i confiem que la transició sigui pacífica i respecti el dret internacional, la Carta de l’ONU i la democràcia”. Així ha reaccionat la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, a través de les xarxes socials, hores després del segrest del president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i de la seva esposa, Cilia Flores, per part d’un escamot de la unitat Delta Force de l’exèrcit dels Estats Units.
Però Imma Tor està mal assessorada i mal informada. En els últims anys, al contrari del que afirma la ministra d’Afers Exteriors, Andorra ha establert bones i fluides relacions amb el “règim opressor de Maduro”, que es concreten en l’estreta col·laboració en la instrucció i tramitació judicial d’una de les peces separades del cas Banca Privada d’Andorra (BPA).
El Govern de Veneçuela té contractats els serveis del despatx andorrà Eurolex, que va fundar i dirigeix Jean-Michel Rascagnères, home fort de DA i excònsol menor d’Encamp pel partit de Xavier Espot. Aquesta és la clau de la bona entrada que, per la porta del darrere, té el “règim opressor de Maduro” a Andorra.
Estranya sentència del TC
En aquest sentit, és remarcable, per estranya, una sentència del Tribunal Constitucional d’Andorra del 15 d’abril de l’any 2024, en la qual admetia la República Bolivariana de Veneçuela com a part actora en el procediment judicial que s’instrueix a la Batllia contra un grup d’exdirectius de l’empresa pública veneçolana PDVSA, que van cobrar comissions a través dels comptes que tenien a l’extinta Banca Privada d’Andorra (BPA).
En la seva sentència, el Tribunal Constitucional (TC) va estimar el recurs d’empara presentat pel despatx Rascagnères, en representació del Govern de Veneçuela, i va anul·lar les resolucions judicials prèvies que havien denegat la seva participació en la causa. L’alt tribunal va ordenar retrotraure les actuacions a la fase inicial de la Batllia i restituir Veneçuela en la seva condició de part perjudicada, sense anul·lar les diligències ja practicades.
Home de confiança d’Hugo Chávez
La peça separada del macrosumari de BPA sobre Veneçuela fa referència a un grup de 28 col·laboradors de Rafael Ramírez, que va ser un dels homes de la màxima confiança de l’expresident Hugo Chávez, que el va nomenar ministre de Petroli i Mineria (2002-14) i president de l’empresa petroliera estatal PDVSA. Després de la mort del líder de la revolució bolivariana, Rafael Ramírez va ser desplaçat com a ambaixador davant les Nacions Unides, abans de la seva caiguda en desgràcia a ulls de Nicolás Maduro, que va encetar una furibunda depuració i persecució contra ell i els seus col·laboradors.
A la mort d’Hugo Chávez, el 5 de març del 2013, es va desfermar una dura pugna interna per la seva successió al capdavant de la revolució bolivariana. En aquesta descarnada lluita pel poder va acabar imposant-se el sector més dur, representat per Nicolás Maduro i la seva esposa, Cilia Flores. En canvi, els sectors reformistes del règim chavista, encapçalats per Rafael Ramírez i l’exfiscal general Luisa Ortega, van perdre la batalla interna i van acabar sent destituïts de les seves funcions i obligats a marxar del país per salvar la pell.
El “cas Andorra”
Rafael Ramírez no està imputat directament en la causa que van impulsar l’exfiscal general d’Andorra, Alfons Alberca, i l’exbatlle Canòlic Mingorance contra aquest grup de veneçolans que tenien comptes a la BPA. Però aquest sumari –que a Veneçuela coneixen com el “cas Andorra”– l’ha utilitzat a fons el “règim opressor de Maduro” per atacar Rafael Ramírez.
El fiscal general d’aquell país, Tarek William Saab –el braç executor del sistema de terror implantat per Nicolás Maduro–, sosté que 4.200 milions de dòlars vinculats a transaccions petrolieres de Veneçuela van passar pels comptes del grup de Rafael Ramírez a la BPA i exigeix la seva repatriació.
Però a Andorra, de diners veneçolans ja no en queden. Es van esfumar l’any 2012, molt abans de la intervenció de la BPA. Els seus titulars, en constatar que el Principat no era un refugi segur, van transferir-los a altres jurisdiccions, com ara Suïssa. Però, al voltant d’aquest episodi, s’ha creat un gran malentès i un gran embolic.
Engany al FinCEN
Des de la seva arribada al poder, l’any 1999, el president Hugo Chávez es va convertir en “enemic” dels Estats Units. Per això, els dirigents del règim bolivarià i els seus familiars sempre han estat en el radar de les autoritats nord-americanes, com acabem de constatar amb el segrest fulminant de Nicolás Maduro i Cilia Flores. L’any 2012, quan es descobreixen, via França, els comptes a la BPA d’un cosí seu, Rafael Ramírez era considerat el número 3 de la cúpula chavista i, per tant, era una “peça major” en l’estratègia dels Estats Units per combatre el govern de Caracas.
Aquest cas, que va ser resolt pel Tribunal de Corts d’Andorra l’any 2013, va ser recuperat i inclòs erròniament en el demolidor informe del FinCEN del 10 de març del 2015, que va provocar la fulminant confiscació de la BPA. En aquell moment, Rafael Ramírez ja havia estat destituït per Nicolás Maduro i s’havia convertit en un dels principals opositors del president veneçolà.
És a dir, l’antic ministre de Petroli i Mineria i expresident de PDVSA havia deixat de ser la “bèstia negra” dels Estats Units, però el FinCEN va ser enganyat amb informació falsa i les autoritats andorranes van decidir continuar la persecució judicial contra els seus col·laboradors. D’aquesta manera, Andorra s’ha acabat convertint en un insòlit aliat objectiu del “règim opressor de Maduro”, fet que, com és obvi, ha provocat l’estupefacció i la indignació dels Estats Units.
Advocat de la família Espot en el cas BPA
La cega inconsciència de l’exfiscal general Alfons Alberca, de l’exmagistrada Canòlic Mingorance i dels membres del TC han dut Andorra al lloc equivocat de la història en el moment més inoportú. En aquest gruixut error geopolític ha estat determinant la figura de l’advocat Jean-Michel Rascagnères, contractat pel Govern de Veneçuela i amb una forta ascendència en el “nucli dur” de poder de DA i de l’aparell de justícia.
Però el desfici no s’acaba aquí. Jean-Michel Rascagnères també va ser l’advocat defensor dels interessos de la família Espot Zamora en relació amb el cas BPA. I és que les germanes Melània (mare del cap de Govern), Immaculada i Anna Maria Zamora, copropietàries del grup de perfumeries Júlia, tenien el 6,6% del capital del banc confiscat i liquidat. Gràcies als bons oficis de l’advocat Rascagnères, la família Espot Zamora es va salvar de veure’s involucrada en el macrosumari de la BPA.
Per postres, Jean-Michel Rascagnères també és l’advocat de la família Pujol en la querella presentada contra els germans Cierco, que eren els màxims accionistes de la BPA, per presumpta revelació de les seves dades bancàries. Després de les informacions sobre la “guerra bruta” de la “policia patriòtica” espanyola contra aquest banc, aquestes imputacions han caigut en sac trencat.
Bomba de rellotgeria
El garbuix de clients que, a canvi de substancioses minutes, representa el bufet Eurolex ha acabat esdevenint una bomba de rellotgeria per a Andorra. Per exemple, al president Donald Trump ben segur no li agradarà gens saber que un petit país d’Europa ha donat cobertura als interessos de Nicolás Maduro i que els perjudicats són membres destacats de l’oposició veneçolana.
També pot portar cua la constatació que el FinCEN, l’organisme del Tresor nord-americà especialitzat en la lluita contra la delinqüència financera, va ser enganyat amb informació manipulada o falsa pels governs d’Espanya i Andorra per forçar la intervenció de la BPA amb finalitats polítiques. A les noves autoritats de Washington, això tampoc no els agrada.
