Andorra dona cobertura als interessos de Nicolás Maduro en la seva “guerra sense quarter” contra l’oposició

El president dels Estats Units, Donald Trump, acusa el règim de Nicolás Maduro d’haver convertit Veneçuela en un narcoestat i d’emparar el terrorisme internacional. La tensió entre ambdós països augmenta cada dia que passa i l’exèrcit nord-americà està acumulant forces navals i aèries a la zona del Carib, a prop de les costes veneçolanes. De moment, ja han fet saltar pels aires dues petites embarcacions on anaven 14 suposats narcotraficants.

En aquest clima prebèl·lic entre la primera potència i Veneçuela, sobta la posició ambivalent i contradictòria que ha adoptat la justícia andorrana i, per extensió, el govern de Xavier Espot. Mentre, d’un cantó, el Principat es manté oficialment alineat amb el bloc occidental, per l’altre té un estrany tracte deferent envers el règim de Nicolás Maduro.

Estranya sentència del Tribunal Constitucional

En aquest sentit, és remarcable, per estranya, una sentència del Tribunal Constitucional d’Andorra del 15 d’abril de l’any passat, en la qual admetia la República Bolivariana de Veneçuela com a part actora en el procediment judicial que s’instrueix a la Batllia contra diversos exdirectius de l’empresa pública veneçolana PDVSA, que van cobrar comissions a través dels comptes que tenien a l’extinta Banca Privada d’Andorra (BPA).

I això que l’excap de govern, Toni Martí, va reconèixer Juan Guaidó –líder opositor de Nicolás Maduro– com a president de facto de Veneçuela i que el govern de Xavier Espot ha rebutjat el resultat de les eleccions presidencials de Veneçuela, celebrades l’any passat, per les greus irregularitats produïdes. Segons la versió oficial, Nicolás Maduro va obtenir la reelecció amb el 51,2% dels vots, però les forces d’oposició van assegurar i demostrar que el seu candidat, Eduardo González, va arrasar amb el 70%.

La caiguda de Rafael Ramírez

 És a dir, el govern andorrà no reconeix la legitimitat del president Nicolás Maduro, però, per altra banda, permet, a través del Tribunal Constitucional, que la República Bolivariana de Veneçuela pugui intervenir en un plet judicial que, a més, té una profunda càrrega política.

La peça separada del macrosumari de BPA sobre Veneçuela fa referència a un grup de 28 col·laboradors de Rafael Ramírez, que va ser un dels homes de la màxima confiança de l’expresident Hugo Chávez, que el va nomenar ministre de Petroli i Mineria (2002-14) i president de l’empresa estatal PDVSA. Després de la mort del líder de la revolució bolivariana, Rafael Ramírez va ser desplaçat com a ambaixador davant les Nacions Unides, abans de la seva caiguda en desgràcia a ulls de Nicolás Maduro, que va encetar una furibunda depuració i persecució contra ell i els seus col·laboradors.

El “cas Andorra”

A la mort d’Hugo Chávez, el 5 de març del 2013, es va desfermar una dura pugna interna per la seva successió al capdavant de la revolució bolivariana. En aquesta descarnada lluita pel poder va acabar imposant-se el sector més dur (els falcons), representat per Nicolás Maduro i la seva actual esposa, Cilia Flores. En canvi, els sectors més reformistes del règim chavista (els coloms), encapçalats per Rafael Ramírez i l’exfiscal general Luisa Ortega, van perdre la batalla interna i van acabar sent destituïts de les seves funcions i obligats a marxar del país per salvar la pell.

Rafael Ramírez no està imputat directament en la causa que van impulsar l’exfiscal general d’Andorra, Alfons Alberca, i l’exbatlle Canòlic Mingorance contra aquest grup de veneçolans que tenien comptes a la BPA. Però aquest sumari –que a Veneçuela coneixen com el “cas Andorra”– l’ha utilitzat a fons el règim madurista per atacar Rafael Ramírez.

Els diners han volat

 Les autoritats judicials andorranes calculen que, entre els anys 2006 i 2012, per la BPA van passar uns 2.000 milions de dòlars de transaccions relacionades amb el petroli de Veneçuela. Però el fiscal general d’aquell país, Tarek William Saab –el braç executor del règim de terror implantat per Nicolás Maduro– eleva aquesta xifra a 4.200 milions de dòlars i, erròniament, creu que encara són a Andorra i exigeix la seva repatriació.

A Andorra, de diners veneçolans ja no en queden. Es van esfumar l’any 2012, molt abans de la intervenció de la BPA. Els seus titulars, en constatar que el Principat no era un “refugi” segur, van transferir-los a altres jurisdiccions, com ara Suïssa. Però, al voltant d’aquest episodi, s’ha creat un gran malentès i un gran embolic.

Informació errònia

Des de la seva arribada al poder, l’any 1999, el president Hugo Chávez es va convertir en “enemic” dels Estats Units. Per això, els dirigents del règim bolivarià i els seus familiars sempre han estat en el radar de les autoritats nord-americanes. L’any 2012, quan es descobreixen, via França, els comptes d’un cosí seu a la BPA, Rafael Ramírez era considerat el número 3 de la cúpula chavista i, per tant, era una “peça major” en l’estratègia dels Estats Units per combatre i  erosionar el govern de Caracas.

Aquest cas, que va ser resolt pel Tribunal de Corts d’Andorra l’any 2013, va ser recuperat i inclòs erròniament en el demolidor informe del FinCEN del 10 de març del 2015, que va provocar la fulminant confiscació de la BPA. En aquell moment, Rafael Ramírez ja havia estat destituït per Nicolás Maduro i s’havia convertit en un dels principals opositors del president veneçolà.

És a dir, l’antic ministre de Petroli i Mineria i president de PDVSA havia deixat de ser la “bèstia negra” dels Estats Units, però el FinCEN va ser enganyat amb información falsa i les autoritats andorranes van decidir continuar la persecució judicial contra els seus col·laboradors. D’aquesta manera, Andorra s’ha convertit en un insòlit aliat objectiu del règim madurista, fet que, com és obvi, provoca l’estupefacció i la indignació dels Estats Units.

Jean-Michel Rascagnères, l’advocat del poder

Per representar els seus interessos en la causa de la BPA, el Govern de Veneçuela ha contractat els serveis del despatx andorrà Eurolex, que va fundar i dirigeix Jean-Michel Rascagnères (foto), home fort de DA i excònsol menor d’Encamp pel partit de Xavier Espot. Aquesta és la clau de la bona entrada que, per la porta del darrere, té el règim de Nicolás Maduro a Andorra.

 Durant els anys de govern de DA, Jean-Michel Rascagnères s’ha convertit en un “poder fàctic” a Andorra. Aquest advocat d’origen francès és el nexe on conflueixen els grans interessos, sovint contradictoris, que estan en joc al Principat.

La família Espot Zamora i la BPA

Recordem que Jean-Michel Rascagnères també és l’advocat que defensa els interessos de la família Espot Zamora en relació amb el cas BPA. I és que les germanes Melània (mare del cap de Govern), Immaculada i Anna Maria Zamora, copropietàries del grup de perfumeries Júlia, tenien el 6,6% del capital del banc confiscat i liquidat. Gràcies als bons oficis de l’advocat, la família Espot Zamora s’ha salvat de veure’s involucrada en el macrosumari de la BPA.

Per postres, Jean-Michel Rascagnères és l’advocat de la família Pujol en la querella presentada contra els germans Cierco, que eren els màxims accionistes de la BPA, per presumpta revelació de les seves dades bancàries. Després de les informacions sobre la “guerra bruta” de la “policia patriòtica” espanyola contra aquest banc, aquestes imputacions han caigut en sac trencat.

El garbuix de clients que, a canvi de substancioses minutes, representa el bufet Eurolex ha acabat esdevenint una bomba de rellotgeria per a Andorra. Per exemple, al president Donald Trump no li agradarà gens saber que un petit país d’Europa dona cobertura als interessos de Nicolás Maduro i que els perjudicats són ara membres destacats de l’oposició veneçolana.