El Principat d’Andorra comença a votar, entre la continuïtat o el canvi

Foto: ATV

A les 9 del matí  han obert les portes amb normalitat els col·legis electorals a Andorra als comuns o a d’altres indrets escollits per les set corporacions parroquials. 7.141 ciutadans ja han exercit el seu dret al sufragi en haver escollit la modalitat de vot per dipòsit judicial. O el que és el mateix, han anat a la Batllia a votar per avançat. La xifra representa un increment del 20% respecte als comicis d’ara fa quatre anys, quan ho van fer uns 5.800 electors. El vot judicial ja suposa el 26% del cens electoral configurat per 27.278 persones, que són les que tenen la nacionalitat andorrana, tot i que el país té 76.177 habitants.

Set candidatures concorren a les urnes per presidir el nou Consell General, cosa que no havia passat mai, però segons les enquestes n’hi ha dues amb possibilitats de guanyar. Són la de Demòcrates per Andorra (DA), encapçalada per Xavier Espot, i la de Pere López, del Partit Socialdemòcrata (PS) Així i tot, fins que no es tanquin les urnes no sabrà ningú del cert qui serà el nou cap de govern que rellevarà Toni Martí i si obtindrà majoria absoluta o haurà de pactar per governar. Espot va ser ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior al govern Martí i representa la continuïtat, mentre que López presenta un programa més social i econòmic.

Final del formulari

El sistema electoral andorrà és mixt, amb dos vots per elector. La meitat dels consellers –catorze– és elegida en una circumscripció nacional i són repartits de manera proporcional. En canvi, els altres catorze són triats en circumscripcions locals, amb dos escons per cadascuna de les set parròquies, independentment de l’extensió i la demografia. El vot local és a una candidatura i es correspon a un sistema majoritari, de manera que els dos consellers elegits a cada parròquia són sempre de la mateixa llista electoral. El fet que la meitat dels consellers sigui simplement de la candidatura més votada fa que hi hagi moltes possibilitats que el partit amb més sufragis al conjunt del país aconsegueixi la majoria absoluta de consellers.

Nacionalitat

Un dels debats més importants de la campanya ha estat precisament al voltant de la flexibilització de l’adquisició de la nacionalitat. Actualment cal haver-hi residit durant vint anys, però totes les candidatures són favorables a establir mesures per a facilitar-la, de rebaixar el nombre d’anys residits o que el temps de residència no es perdi si s’ha de sortir del Principat durant uns quants mesos i després s’hi torna. Però això ho decidiran els qui ja la tenen.

Avortament

L’estructura institucional d’Andorra, amb dos coprínceps, l’arquebisbe de la Seu, Joan Enric Vives, i el president de França, Emmanuel Macron, condiciona molt el debat polític, sobretot quant als drets individuals i la polèmica sobre l’avortament, que encara no és legal a Andorra. El copríncep episcopal és tot un fre per a legalitzar-lo, perquè el considera una línia vermella.

El candidat de Demòcrates, Xavier Espot, accepta aquesta situació i proposa, com a alternativa, un servei d’acompanyament de les dones per avortar en clíniques de fora del Principat. Una mesura molt criticada pels socialdemòcrates, obertament partidaris de la legalització, que consideren que és compatible amb el manteniment del copríncep episcopal.

La tesi de Pere López, candidat dels socialdemòcrates, és que una llei que legalitzés l’avortament la podria signar només el copríncep francès, com ja va passar amb les de les parelles de fet i no hi caldria la intervenció del copríncep episcopal. A Andorra, perquè una llei sigui vàlida només requereix la signatura d’un copríncep, però Vives ja ha advertit que no faria els ulls grossos com en casos anteriors, com per exemple la llei de reproducció assistida. Per això Demòcrates adverteix que legalitzar l’avortament faria caure l’estructura institucional d’Andorra, cosa que, segons Espot, restaria sobirania al país.

Acord associació amb la UE

Un dels altres temes de debat electoral ha estat el del tractat d’adhesió a la Unió Europea (UE), en què la majoria de forces estan d’acord, però lamenten la manca de transparència amb què el govern de Martí, de Demòcrates, l’ha gestionat fins ara. Andorra no vol ser un estat de la UE, sinó tenir-hi un estatus d’associat, com Noruega o Liechtenstein. Però les negociacions són lentes i complicades, sobretot amb relació al contingent d’immigrants que Andorra està disposada a acollir. El govern andorrà no accepta les quotes europees i vol tenir la capacitat de fixar les pròpies.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies