Andorra, a la cua d’Europa pel que fa a drets sexuals i reproductius

Manifestació de Stop Violències amb Xavier Espot al fons

La III jornada pels drets sexuals i reproductius de les andorranes que celebra aquest divendres l’associació Stop Violències ha arrencat amb una roda de premsa conjunta amb Amnistia Internacional, que visita el Principat per primer cop amb motiu de l’esdeveniment. Mònica Costa, encarregada de campanyes de l’organisme internacional, ha assegurat que Andorra està a la cua dels drets sexuals i reproductius a causa, sobretot, de la penalització de l’avortament.

“Cada any unes 30.000 dones i nenes del món moren per avortaments clandestins, i són moltes més les que recorren a aquests mètodes no segurs”, ha destacat Costa, que ha denunciat el “context de manca de drets” al Principat i ha reclamat que es modifiqui la legislació per poder avortar al país. L’encarregada de campanyes d’Amnistia ha recordat que “l’avortament és un dret i també una qüestió de salut pública”, i ha lamentat que Andorra, Malta i el Vaticà siguin els únics estats europeus on avortar està prohibit en tots els supòsits, fins i tot en cas de violació: “Sacrifiquen els drets de la meitat de la població”, ha afirmat Costa.

Com ha denunciat reiteradament la presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés, i corrobora Amnistia Internacional, la penalització de l’avortament obliga les nenes i dones a parir, és a dir, a una maternitat forçada, sobretot quan es tracta de persones sense recursos econòmics. A més, ha destacat Costa, el fet d’haver de desplaçar-se per avortar pot posar en perill la seva salut.

Procés penal “injust”

Amb relació a la causa judicial contra M. Cortés, Amnistia Internacional ha considerat que la reacció del govern és “desproporcionada” i ha reclamat a l’executiu i a la Fiscalia la retirada del càrrec contra la presidenta de Stop Violències, acusada d’un presumpte delicte menor continuat contra el prestigi de les institucions andorranes. Costa ha assegurat que es tracta d’un procés penal “injust” i ha recordat que l’activista i psicòloga social és defensora dels drets humans i que s’expressa emparada en la llibertat d’expressió.

“El govern i la Fiscalia poden no estar d’acord amb les afirmacions de M. Cortés, però no poden investigar-la a ella. El missatge que transmet la seva imputació és que la societat civil ha de vigilar amb el que diu“, ha defensat la representant d’Amnistia Internacional, que considera que Andorra “no hauria d’haver arribat a portar-la a judici” i ha assenyalat que les autoritats “encara són a temps de revertir la situació” i tancar el cas.

En conversa amb LA VALIRA, Costa ha explicat que els delictes de difamació, injúries i calúmnies del Principat no s’ajusten als estàndards internacionals tal com estan formulats. En primer lloc, haurien d’estar contemplats al Codi Civil, no al Penal, i, en segon lloc, han de permetre protegir persones físiques, no institucions públiques. En aquest sentit, Amnistia Internacional recorda que les institucions públiques estan sotmeses a un nivell d’escrutini i crítica superior a la resta de la ciutadania i organismes.

Andorra i l’Iran

L’esdeveniment que organitza Stop Violències comptarà amb una taula rodona per tractar el paper de les dones com a defensores dels drets humans en la qual participaran l’activista polonesa encausada Justyna Wydrzyńska, la presidenta de l’associació feminista andorrana i la Mina, una activista de l’Iran amb qui LA VALIRA ha pogut parlar. En relació amb l’avortament, la iraniana ha trobat certes similituds entre el Principat i el país de l’Orient Mitjà, ja que en ambdós Estats és il·legal i, per tant, els governs tracten de “controlar el cos de les dones i decidir sobre elles i els seus drets”.

A l’Iran l’avortament està prohibit en tots els supòsits excepte per raons mèdiques, però segons la Mina aquesta excepció només es produeix en casos extrems i, a més, sempre és necessari el permís del marit. Les dones que no estan casades, doncs, no tenen cap altra manera d’avortar que no sigui clandestinament, posant en risc la seva vida.

La persecució judicial d’activistes és habitual a l’Iran i hi ha diverses defensores dels drets de les dones empresonades. “Ningú hauria de decidir sobre el cos de les dones i el que fan els governs andorrà i iranià és justament tot el contrari. Totes les dones tenim dret a protestar davant la manca de garanties dels nostres drets, és una barbaritat el comportament dels governs“, assenyala la Mina.

Facebook
Twitter
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies