Els ciutadans andorrans que estan involucrats en la trama criminal dels “diamants de sang” veuen com el seu panorama judicial es complica cada dia més. A finals d’any, segons ha pogut saber LA VALIRA, es va presentar davant l’Audiència Nacional espanyola una ampliació de la querella per crims de guerra i lesa humanitat que, inicialment, només anava dirigida contra l’antic encarregat dels negocis de l’empresa andorrana Orfund a l’Àfrica Occidental, Manuel Terrén.
Ara, aquesta ampliació de la querella va adreçada també contra la ciutadana brasilera Maria do Socorro Toscano, esposa de Manuel Terrén, i l’empresari andorrà Marc Pantebre. A tots tres, els representants legals d’Aiah Ngekia -un home de Sierra Leone que va ser forçat a treballar com a esclau en les mines de diamants d’aquest país, controlades per la guerrilla del Front Revolucionari Unit (FRU)- els acusen d’un delicte continuat de blanqueig de capitals.
L’INFORME DE LA CGI
La nova querella està fonamentada en l’informe que, per encàrrec del magistrat instructor del cas dels “diamants de sang”, va fer la Comissaria General d’Informació (CGI) de la policia sobre la trama andorrana-espanyola que es va folrar amb aquest abominable negoci. La policia espanyola, amb la col·laboració dels seus homòlegs brasilers, ha fet una anàlisi aprofundida dels comptes bancaris de l’imputat Manuel Tarrén i ha arribat a la conclusió que hi ha indicis contundents de blanqueig de capitals.
Segons l’informe de la CGI -que recull l’ampliació de la querella criminal-, Manuel Terrén hauria aconseguit un gran botí amb el tràfic dels “diamants de sang”, durant la seva estada a l’Àfrica, a finals del segle passat. Aquest botí l’hauria amagat a la societat panamenya Marietta Holdings Inc., comprada l’any 2000, amb la mateixa finalitat d’amagar-hi els diners d’aquesta activitat criminal, per Jordi Cinca, que va ser el màxim executiu d’Orfund.
NEGOCI HOTELER AL BRASIL
El rastre dels diners dels “diamants de sang” es perd fins que, l’any 2007, Manuel Terrén reapareix al Brasil com a empresari hoteler i propietari, juntament amb la seva esposa Maria do Socorro Toscano, del “ressort” Costa Brava Praia, a l’estat de Paraíba. Aquest complex turístic, segons la CGI, s’hauria finançat amb el botí aconseguit durant la guerra civil i genocidi perpetrat a Sierra Leone, entre els anys 1991-2002.
L’any 2016, Manuel Terrén i la seva esposa decideixen comprar una finca a la localitat andalusa de Pizarra (Màlaga), suposadament amb la intenció de passar-hi una còmoda jubilació. L’operació, valorada en 168.000 euros, es va formalitzar amb el lliurament de diners en efectiu i xecs.
ESTRUCTURA DE BLANQUEIG DE CAPITALS
És, precisament, a partir de l’any 2016 que els comptes a nom de Maria do Socorro Toscano comencen a rebre nombrosos ingressos de tercers. Destaquen, en aquest sentit, les 15 transferències per un import de 171.000 euros que li va fer, des d’Andorra, l’empresari Marc Pantebre, expresident de la Cambra de Comerç i íntim amic de Jordi Cinca. Les transferències de Marc Pantebre es van produir entre els anys 2016 i 2022.
Als comptes de la dona de Manuel Terrén -que estaven sota el radar de la Unitat d’Intel·ligència Financera- també hi apareixen 12 aportacions de l’empresari basc José María Gabilondo, per un import de 21.920 euros; d’una societat radicada a Hong Kong, Inventive Eagle Enterprise Ltd., per 21.000 euros; i d’Ernesto Terrén, el seu germà, per 20.000 euros. La policia espanyola considera que aquests 233.920 euros, en total, corresponen, en realitat, a una estructura de blanqueig de capitals ordida per Manuel Terrén i la seva dona per reingressar, a través de tercers, el botí dels “diamants de sang” a Espanya.
EL TESTIMONI DE JORDI CINCA
La CGI arriba a aquesta conclusió perquè aquestes transferències no tenen cap mena de suport documental que justifiqui que puguin procedir d’una activitat comercial. Només en dues de les 15 transferències que li fa Marc Pantebre hi apareix com a concepte una suposada ampliació de capital d’una de les societats de Manuel Terrén i la seva esposa al Brasil, però la policia, després de fer les oportunes comprovacions, considera que no té cap mena de sentit i que és fals.
En concordança amb l’informe de la CGI, aportat al sumari, els representants legals d’Aiah Ngekia reclamen la imputació de Manuel Terrén, Maria do Socorro Toscano i Marc Pantebre pel delicte de blanqueig de capitals, associat al botí obtingut amb el tràfic dels “diamants de sang”. A més, sol·liciten que declarin com a testimonis per aquest mateix delicte Jordi Cinca, José María Gabilondo i Ernesto Terrén.
COMISSIONS ROGATÒRIES
Els advocats d’aquest antic esclau de Sierra Leone també demanen una exhaustiva investigació dels comptes de tots ells, per esbrinar l’origen i la traçabilitat dels diners que van acabar en mans de Manuel Terrén i la seva esposa. En concret, en el cas de Marc Pantebre i de les societats Mariette Holdings Inc. i Inventive Eagle Enterprise Ltd. es proposa l’activació de comissions rogatòries internacionals (CRI) a Andorra, Panamà i Hong Kong per obtenir-ne les dades bancàries. Ara, el magistrat instructor del Jutjat Central d’Instrucció n. 1 de l’Audiència Nacional, Francisco de Jorge, haurà de decidir.
Cal assenyalar que l’exministre Jordi Cinca, actual president del Fons de Reserva de Jubilació de la CASS, també consta com a testimoni en la querella inicial d’Aiah Ngekia, admesa a tràmit i que actualment s’està instruïnt. A més d’ell, hi figuren, inicialment com a testimonis, els andorrans Joan Samarra, Josep Lluís Buch, Ricard Reguant, Càndid Naudi, Olga Baró, Miquel Canturri, Joaquim Tomàs, Amor Fuentes, Mònica González i l’advocat Jean Pujol.
