L’Alt Urgell és la comarca catalana on més alumnes que s’apunten a fer batxillerat l’acaben abandonant (un 5,37%). Aquesta situació es replica a la Cerdanya en el cas de la formació professional (un 17,53%). Reduir les xifres d’abandonament escolar prematur (AEP) com el que es produeix en aquestes dues comarques és un dels reptes no només del sistema educatiu català, sinó del conjunt de la societat.
S’entèn per AEP el conjunt de la població d’entre 18 i 24 anys que ha arribat «com a màxim» a l’educació secundària obligatòria (ESO) i no ha seguit estudiant, i el 2024, segons les dades de l’Idescat a partir de l’enquesta de població activa de l’INE, aquesta xifra se situava en el 13,7%, xifra millor que anys enrere, però encara molt per sobre de la desitjada.
Les dades, detalla la consellera Esther Niubó, varien segons el territori i l’etapa educativa. En aquest sentit, en els ensenyaments d’educació secundària obligatòria (ESO), el percentatge més elevat d’abandonament es presenta al Montsià, amb un 0,97% (recollint la xifra sobre l’alumnat que no acaba el cicle, no el que l’acaba i no continua estudiant, que és molt més elevada). Al batxillerat, el valor més alt segons la mateixa resposta s’observa a l’Alt Urgell, amb un 5,37%, mentre que a la formació professional (FP) és la Cerdanya, amb un 17,53%.
L’abandonament escolar prematur és un fenomen especialment desigual. Els joves amb menys nivell de renda abandonen 10 vegades més que els joves amb més renda familiar (19,4% versus 1,9%); i els joves d’origen estranger abandonen més del triple que els joves de nacionalitat espanyola (36,1% versus 10,6%), segons les dades publicades en l’últim anuari de la Fundació Bofill a partir de l’enquesta de condicions vida (ECV) de l’Idescat.
Objectiu: baixar del 9%
Amb totes aquestes dades sobre la taula, i amb l’objectiu de reduir aquesta taxa per sota del 9%, Niubó enumera una sèrie de mesures en què treballa la seva conselleria. La primera és l’aprovació del nou decret d’orientació educativa, assignatura pendent que s’arrossega des de fa temps.
«Es treballarà perquè el decret disposi dels recursos necessaris per implementar accions d’orientació educativa i acompanyament a l’alumnat que ha abandonat els estudis», apunta la consellera, que afegeix que aquesta mesura «serà fonamental per garantir un seguiment personalitzat i una adaptació a les trajectòries formatives de l’alumnat en risc d’abandonament». La mesura, això sí, s’expressa en futur i no esmenta els terminis.
La segona mesura citada és el desplegament del Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar Prematur. «Es potenciaran les estratègies de prevenció, intervenció i compensació per reduir la taxa d’abandonament escolar prematur fins a un màxim del 9% per a finals del 2030», es compromet afegint que aquest pla s’ha coordinat de manera «intra i interdepartamental, col·laborant també amb les administracions locals [fita presentada ja per Cambray] i altres agents socials per compartir dades i identificar alumnes amb factors de risc».
