L’Alt Urgell és la comarca catalana on més alumnes que s’apunten a fer batxillerat l’acaben abandonant (un 5,37%). Aquesta situació es replica a la Cerdanya en el cas de la formació professional (un 17,53%). Reduir les xifres d’abandonament escolar prematur (AEP) com el que es produeix en aquestes dues comarques és un dels reptes no només del sistema educatiu català, sinó del conjunt de la societat.
S’entèn per AEP el conjunt de la població d’entre 18 i 24 anys que ha arribat «com a màxim» a l’educació secundària obligatòria (ESO) i no ha seguit estudiant, i el 2024, segons les dades de l’Idescat a partir de l’enquesta de població activa de l’INE, aquesta xifra se situava en el 13,7%, xifra millor que anys enrere, però encara molt per sobre de la desitjada.
Les dades, detalla la consellera Esther Niubó, varien segons el territori i l’etapa educativa. En aquest sentit, en els ensenyaments d’educació secundària obligatòria (ESO), el percentatge més elevat d’abandonament es presenta al Montsià, amb un 0,97% (recollint la xifra sobre l’alumnat que no acaba el cicle, no el que l’acaba i no continua estudiant, que és molt més elevada). Al batxillerat, el valor més alt segons la mateixa resposta s’observa a l’Alt Urgell, amb un 5,37%, mentre que a la formació professional (FP) és la Cerdanya, amb un 17,53%.
L’abandonament escolar prematur és un fenomen especialment desigual. Els joves amb menys nivell de renda abandonen 10 vegades més que els joves amb més renda familiar (19,4% versus 1,9%); i els joves d’origen estranger abandonen més del triple que els joves de nacionalitat espanyola (36,1% versus 10,6%), segons les dades publicades en l’últim anuari de la Fundació Bofill a partir de l’enquesta de condicions vida (ECV) de l’Idescat.
Objectiu: baixar del 9%
Amb totes aquestes dades sobre la taula, i amb l’objectiu de reduir aquesta taxa per sota del 9%, Niubó enumera una sèrie de mesures en què treballa la seva conselleria. La primera és l’aprovació del nou decret d’orientació educativa, assignatura pendent que s’arrossega des de fa temps.
«Es treballarà perquè el decret disposi dels recursos necessaris per implementar accions d’orientació educativa i acompanyament a l’alumnat que ha abandonat els estudis», apunta la consellera, que afegeix que aquesta mesura «serà fonamental per garantir un seguiment personalitzat i una adaptació a les trajectòries formatives de l’alumnat en risc d’abandonament». La mesura, això sí, s’expressa en futur i no esmenta els terminis.
La segona mesura citada és el desplegament del Pla d’Acció contra l’Abandonament Escolar Prematur. «Es potenciaran les estratègies de prevenció, intervenció i compensació per reduir la taxa d’abandonament escolar prematur fins a un màxim del 9% per a finals del 2030», es compromet afegint que aquest pla s’ha coordinat de manera «intra i interdepartamental, col·laborant també amb les administracions locals [fita presentada ja per Cambray] i altres agents socials per compartir dades i identificar alumnes amb factors de risc».
7 comentaris a “L’Alt Urgell i la Cerdanya lideren l’abandonament escolar al Batxillerat i l’FP a Catalunya, segons la Generalitat”
se suposa que d’això no en tenen la culpa els veïns amb residència discontínua a la comarca, oi?
Menys mal que algun medi explica les veritats de l’Alt Urgell perquè si escoltessim als polítics i tècnics, principalment del Consell, resulta que seríem potencia mundial en tots els aspectes.
Amb el teu sarcasme, vols dir que se us dónen les culpes de tot ? Jo crec que no és cert, i penso que no hi ha res contra vosaltres, ni cap mà negre.
L’oferta educativa és molt limitada i portar els nens a estudiar fora és molt car i no tothom s’ ho pot permetre.Moltes vegades la única opció és anar a treballar per poder menjar. Hem de tenir en compte l’ elevat cost de la vida en ambdues comarques.
Abandonament escolar…doncs a la llarga, ho poden pagar car, ja que si no tens titol d´ alguna especialitat sobretot FP, que es la branca dels oficis, no podran demanar sous complementaris a la seua feina, la comarca de
l´Alt Urgell, ultimament hi ha alderulls i jaleos per tot arreu, la canalla n´ hi vol estudiar i de treballar ben pocs, la culpa del pares, ja que de ben jovenets els hi donen el mobil perque no molestin, i es clar, la canalla es com una esponja, tot el que veuen ho volen fer, i si veuen la manera de no treballar i guanyar calerets, que si unes plantes de mariota, que si algo de cocaïna, o algun influencer, doncs perque treballar, no més clar anar als bars o restaurants a l´ hora de dinnar, no més escoltes que la canalla o joven no en volen de cap de les maneres, abans amb 12-14 anys ja anaven a collir patates, ajudar al padri a l´ hort, i fer alguna feina de cap de semana per tenir dinerets, aquells temps ja no tornaran, els hi hem facilitat la vida a molts carallotets, i a la fi no saben fer res de res, feu una prova, que els pares prenguin el mobil als seus fills, els pares tenen les hores contades.
Completament acord amb tu, mare desesperada. Hem creat una generació de consentits i malcriats, i ara surten els resultats. Tenim el que ens mereixem. Hem empitjorat.
Us comparteixo una anècdota que vaig viure altre dia. En la carnisseria una mare li pregunta a lá dependenta si tenen entrecot, i costelles. Dependenta diu que si tenen les dues coses. Mare respon que d’acord, que es per al seu fill, i que ara va a casa a preguntar-li a veure que prefereix, i que ja tornarà. Imagineu fins a quin punt de esclavatge han tornat alguns pares. Haver-li de preguntar què vol per dinar a un gandul, que estic segur estava ajegut al sofà, mirant la tele O el mòbil. Brutal.