Són 3.600 les persones que no tenen llar a Barcelona. I d’aquestes, 950 viuen al carrer, segons l’últim baròmetre de la Fundació Arrels. El 80% dels sensesostre són homes de més de 40 anys, que porten una mitjana de tres anys vivint als carrers i que no tenen cap recurs ni reben cap ajuda. Viuen -malviuen- de la caritat.

La pobresa s’ha cronificat i veure un home que porta quatre bosses i es posa a dormir en un caixer amb un parell de mantes i cartrons, ja és un fet massa habitual. Tant que l’Ajuntament de Barcelona doblarà, per a aquest hivern, el nombre de llits previstos per acollir els sensesostre. La ciutat disposarà de 2.500 places per a aquells que estiguin inscrits a la Xarxa d’Atenció de Persones i que vulguin passar les fredes nits a cobert.

Per barris, l’Eixample, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc és on es concentra la majoria de persones sensesostre, i el mateix informe d’Arrels afirma que la majoria, un 67%, són estrangers que han vingut a buscar feina i als quals la ciutat ha girat l’esquena. Van arribar amb una esperança, però fins i tot això s’ha truncat.

Les persones sensesostre viuen, de mitjana, 22 anys menys que la resta de barcelonins. Des de totes les organitzacions d’ajuda als sensesostre es reclama voluntat política per erradicar aquesta misèria, la vida que s’escapa entre els carrers de la ciutat.