Site icon La Valira

Allau de totxo olímpic per ubicar esportistes als JJOO d’Hivern del 2030 en terrenys d’ús agrícola a Puigcerdà

La candidatura dels Jocs d’Hivern del 2030 preveuen la construcció de viles olímpiques a Puigcerdà (Cerdanya), Vielha (Aran) i a Barcelona, amb una despesa de 262 milions d’euros.

Segons el document tècnic del projecte, a la Ciutat Comtal el complex residencial ocuparia una superfície de 25.000 metres quadrats. d’una part de la Zona Franca i altres terrenys del districte de Sants-Montjuic, on es construirien 450 habitatges de 75 metres quadrats de mitjana cadascun, amb una capacitat total per allotjar 2.250 persones. La inversió estimada és de 124 milions d’euros i la proposta preveu que les obres s’executin mitjançant la creació d’una societat mixta publicoprivada.

Les altres dues viles olímpiques es projecten als nuclis urbans més propers a les seus pirinenques proposades: Puigcerdà i Vielha. A la capital de la Cerdanya, es preveu la construcció de 445 habitatges de 85 metres quadrats, amb una capacitat total per allotjar 1.780 persones.

Les parcel·les triades són avui d’ús agrícola i se situen al sector on hi ha planificada la urbanització de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Camí de les fàbriques. Aquesta es troba a la banda sud-est de la població, ocupa una superfície total de 7,3 hectàrees i la inversió estimada s’enfila fins als 81,5 milions d’euros.

Pel que fa a Aran, el dossier del projecte olímpic contempla “dos emplaçaments factibles que actuarien de forma complementària”. El primer, un solar rectangular d’1,5 hectàrees on s’emplaça avui dia l’aparcament Baqueira 1500, ubicat a tocar de les pistes d’esquí.

El segon, el solar de l’antiga caserna militar de Vielha, abandonada i posteriorment enderrocada, de 180 per 120 metres al bell mig del nucli antic del municipi. Aquí s’hi proposa construir 300 habitatges d’entre 70 i 100 metres quadrats cadascun, amb una capacitat per acollir 1.250 persones i 5.000 metres quadrats d’aparcament i superfície comercial.

La titularitat d’una part dels terrenys és municipal i la de l’altra, estatal; per tant, el document recalca que la gestió hauria de ser pública. La factura pujaria fins als 56,5 milions d’euros.

Exit mobile version