Alfons Alberca i Cristina Rico, l’ambiciosa parella que vol dominar el poder judicial i polític a Andorra

El matrimoni format pel magistrat Alfons Alberca i Cristina Rico, gerent del forn incinerador de CTRSA, s’estan movent sigil·losament per concentrar un gran poder en les seves mans, en la nova etapa en la qual està entrant el Principat. L’home aspira a esdevenir el pròxim president del Tribunal de Corts i la dona, que és presidenta de Liberals d’Andorra, està maniobrant per convertir-se en la clau del recanvi polític de Demòcrates d’Andorra (DA) en les pròximes eleccions generals, previstes per l’any 2027.

És una evidència que el projecte polític de DA està a les acaballes. Sumant les presidències de Toni Martí i Xavier Espot, aquest partit  haurà estat en el poder durant 16 anys, però ja no dona més de sí. El panorama que té al davant és molt embolicat i confús (l’acord d’associació amb la Unió Europea, l’anunciat referèndum, el gravíssim problema de l’habitatge, la deficient gestió de la migració, la complicada negociació amb el Vaticà de la despenalització de l’avortament…) i Xavier Espot, que no es podrà tornar a presentar a la reelecció, ja no té esma per encarar-lo.

Un balanç paupèrrim i patètic

Comptat i debatut, aquests 16 llargs anys de DA es podran resumir en quatre “fites”: la traumàtica confiscació i persecució contra la Banca Privada d’Andorra (BPA), l’obertura del casino de joc, l’arribada de fugitius fiscals espanyols (“youtubers”, “influencers”, “onlyfans”, “criptobros”…) i l’augment de salari dels funcionaris, que són la principal base electoral del país, per tenir-los contents. Un balanç paupèrrim i patètic.

Un dels grans problemes de DA és que no té un candidat clar i potent per substituir Xavier Espot. Els noms que sonen no tenen ganxo i el més ben posicionat, Ladislau Baró -que té la “patata calenta” de l’avortament sobre la taula-, no es vol complicar més la vida.

Operació per unir la dreta

Andorra s’aboca cap a un canvi de poder. Encara queden molts mesos per a les eleccions, però ja s’està perfilant per on pot anar la cosa: Concòrdia i PS cobriran l’oferta progressista i reformista; DA, si el troba, presentarà un candidat/a continuista; a la dreta s’està configurant un bloc d’inspiració liberal, en el qual participarien Ciutadans Compromesos, Liberals d’Andorra, el col·lectiu Virtus Unita i Unió Laurediana; l’espectre populista i ultranacionalista, en sintonia amb el “trumpisme” rampant, estaria representat per Carine Montaner i Andorra Endavant.

Com a presidenta Liberals d’Andorra, i malgrat la patacada que aquesta formació va patir en les últimes eleccions, Cristina Rico està en totes les “salses” per mirar de quallar la gran operació d’aglutinar la dreta liberal, com a alternativa de poder a DA, en la qual pensa tenir un protagonisme polític i una recompensa molt rellevant. De moment, ha propiciat la integració de l’únic conseller general de Liberals d’Andorra, Víctor Pintos, en el grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, que lidera Carles Naudi. El joc de trons ha començat.

El botxí de la BPA

El seu marit, Alfons Alberca, també té entre mans una operació molt ambiciosa: esdevenir el pròxim president del Tribunal de Corts, que és la institució clau de l’ordenament judicial andorrà. Aquest càrrec quedarà vacant amb la imminent jubilació, aquest 1 d’octubre, del seu actual president, Enric Anglada.

Alfons Alberca creu que l’Estat està en deute amb ell. No endebades, com a fiscal general -la seva anterior ocupació- va fer tota la feina bruta de destruir la reputació de la BPA i “torturar”, amb un recaragolat sadisme, els seus directius i empleats per obtenir una condemna absolutament cruel que passarà als annals de la infàmia judicial del Principat.

Ara li toca a ell

La seva còmplice en l’acarnissament contra la BPA, la batlle Canòlic Mingorance, ja ha estat premiada amb el seu nomenament com a magistrada del Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, un “xollo” de primera categoria. Ara li toca a ell cobrar la recompensa.

I és que l’exfiscal general sap que, per la seva conxorxa amb les “clavegueres” espanyoles, té les mans tacades d’excrements. Va ser l’instrument imprescindible d’una operació política ordida per la “policia patriòtica” del ministeri de l’Interior de l’Estat espanyol per aconseguir els comptes de la família Pujol i criminalitzar així el moviment independentista català, que l’any 2015 estava en plena efervescència.

Oportunitat d’or

Si algun dia es gira la truita a Andorra, Alfons Alberca apareixerà com el que és realment: un miserable sicari del poder polític de torn, sense una engruna d’equanimitat ni de professionalitat. Per això, necessita protegir-se desesperadament i la vacant de la presidència del Tribunal de Corts és una oportunitat d’or per intentar blindar la seva immunitat i impunitat.

Alfons Alberca està movent els fils d’una tèrbola conspiració per aconseguir la presidència d’aquesta instància judicial. El Consell Superior de la Justícia (CSJ) ha seleccionat dos nous membres del Tribunal de Corts: la batlle Nàdia Alís i la jutgessa espanyola Míriam de Rosa, amb una dilatada i brillant trajectòria als jutjats de Barcelona.

Impugnació del nomenament

Nàdia Alís és de la corda d’Alfons Alberca, amb qui va coincidir a la Fiscalia. En canvi, Míriam de Rosa no està “contaminada” i és un destorb objectiu pels plans d’Alfons Alberca per controlar i presidir el Tribunal de Corts.

Per això, segons publica L’Altaveu, ha promogut la impugnació del nomenament de la jutgessa espanyola per l’altra aspirant a ocupar aquest càrrec, la batlle andorrana Alexandra Terés, tot i l’abismal diferència de currículum professional que hi ha entre l’una i l’altra. La presa de possessió de Míriam de Rosa, per tant, ha quedat suspesa, en espera que el CSJ resolgui aquesta impugnació.

Sense la presència molesta de la “intrusa” Míriam de Rosa, el camí d’Alfons Alberca per esdevenir el pròxim president del Tribunal de Corts estaria lliure d’obstacles. Sap que compta amb el suport de Nàdia Alís i de les magistrades del Tribunal de Corts Carolina Bailén i Núria Garcia, que també procedeixen de la Fiscalia. Si, finalment, la impugnació prospera i Alexandra Terés ocupa la plaça, el seu domini serà total i es convertirà en el factòtum de la justícia al Principat.

Set de poder     

Alfons Alberca i Cristina Rico tenen set de poder. La previsible desfeta de DA i del “club” d’interessos que representa obre una finestra d’oportunitat per aquest ambiciós matrimoni, que pot dominar dos dels ressorts fonamentals de l’Estat andorrà: la justícia i la política. Shakespeare hi sucaria pa. Compte!