Ja està. S’ha acabat el “xou”. El fiscal general, Alfons Alberca, ha finalitzat aquest 20 de setembre la presentació del seu informe de conclusions sobre la primera peça del cas Banca Privada d’Andorra (BPA), que fa referència a les activitats de l’empresari espanyol Rafael Pallardó. Per exposar el seu informe final, ha estat xerrant durant més de 30 hores, en set sessions, amb una rancúnia i un odi envers els acusats que trenca tots els esquemes i els límits de la deontologia professional exigibles a un representant de la justícia en un Estat de dret i democràtic.
Alfons Alberca no és un fiscal: és un gos rabiós que treu escuma per la boca, disposat a matar a mossegades a qui té al davant. Ho ha demostrat durant tot aquest llarguíssim judici, que va començar el 15 de gener de l’any 2018, i, en especial, durant el seu torn de l’interrogatori als 24 acusats –que va ser demencial i fet amb l’agressivitat d’un psicòpata- i en l’exposició del seu informe de conclusions.
LA MORT EN VIDA
Veient el seu comportament públic durant aquests més de cinc anys, hom diria que aquest home no està bé del cap. Ha actuat com si fos el fiscal dels terribles judicis de l’etapa estalinista de la Unió Soviètica, llançant gravíssimes acusacions sense cap mena de fonament, però que tenen per objectiu liquidar els qui s’asseuen al banc dels acusats. En concret, demana pels 24 encausats en aquest procediment un total de 140 anys de presó i 900 milions de multes: la mort en vida.
L’actuació histriònica i salvatge del fiscal Alfons Alberca també té a veure amb el fet que sap que està totalment en fals i que els arguments que sustenten les seves acusacions són inversemblants. Tot el judici del cas BPA és un absolut despropòsit, com s’ha posat de manifest al Tribunal de Corts durant aquests més de cinc anys que fa que dura.
VA SER EXPULSAT EL 2011
Tenir un calendari a mà és cabdal per entendre que aquest procediment és surrealista:
La BPA va tallar l’operativa bancària amb Rafael Pallardó el mes de setembre de l’any 2011. El mes de juliol d’aquell any, el banc andorrà havia comprat Banco Madrid i el comitè de direcció va decidir que, per evitar qualsevol problema amb les autoritats del Banc d’Espanya, calia expulsar els clients espanyols de BPA que, com Rafael Pallardó, remenaven molts diners en efectiu i que eren, per tant, sospitosos de fer evasió fiscal, tot i que això no fos delicte a Andorra.
L’Operació Emperador, que és el delicte antecedent de la peça del cas BPA que s’està jutjant al Tribunal de Corts, es va desfermar el 16 d’octubre de l’any 2012, sota la direcció del magistrat de l’Audiència Nacional espanyola Fernando Andreu. En aquest sumari s’investigava l’enorme bossa de frau fiscal que es va detectar al polígon Cobo Calleja de Fuenlabrada (Madrid) per part d’un grup d’empresaris i comerciants xinesos, dirigit per Gao Ping. El frau consistia en la manipulació del volum de les importacions de mercaderies de la Xina que feia el grup de Gao Ping, ja que només en declarava a Duanes una petita part. Aquesta pràctica fraudulenta generava grans quantitats de diners negres, que eren enviats, per diversos mètodes, a la Xina.
UN ANY DESPRÉS!
Un dels camins que, suposadament, va fer servir el grup de Gao Ping per fer arribar aquesta muntanya de ‘cash’ a la Xina era a través de la banca andorrana, gràcies a la seva opacitat i a la màniga ampla per acceptar diners en efectiu. Rafael Pallardó que, es dedicava al negoci de la marroquineria, mantenia relacions comercials amb empresaris xinesos i, des de feia molts anys, tenia comptes en bancs d’Andorra, igual com milers d’empresaris, professionals i botiguers de Catalunya, que s’aprofitaven del secret bancari existent al país per fer evasió fiscal.
És en el marc d’aquestes diligències endegades a finals del 2012 quan es va procedir a la detenció i empresonament a Espanya de Rafael Pallardó. És a dir, més d’un any més tard que la direcció de BPA decidís tancar els comptes a aquest empresari!
NO COMPAREIX AL JUDICI
De manera absolutament xocant i anòmala, Rafael Pallardó no està imputat en el sumari que ara es jutja a Andorra, tot i que n’és el fil conductor i el principal protagonista. Per un estrany pacte amb la Fiscalia, només té la condició de testimoni i, per postres, quan li va tocar declarar en el judici, s’hi va negar, al·legant que la seva compareixença el podia perjudicar!
Malgrat que han passat més de 10 anys, l’Operació Emperador encara està pendent de judici a Espanya. Per tant, no se sap si Rafael Pallardó serà declarat innocent o culpable i, si és condemnat, per quins delictes. És a dir, a Andorra s’està celebrant un judici des de fa cinc anys a partir d’una persona i d’uns fets que no han estat objecte de sentència ferma. Increïble.
“ORGANITZACIÓ CRIMINAL”
Durant el seu al·legat final, el fiscal Alfons Alberca ha proferit gravíssimes imputacions contra la trama xinesa de Gao Ping –tot i que no hi ha sentència- i les ha vinculades als 24 exdirectius i exempleats de la BPA en la mesura que Rafael Pallardó havia estat client d’aquest banc. Per això, els acusa del delicte agreujat de blanqueig de diners.
La tesi del fiscal és que Gao Ping encapçalava una “organització criminal” que no només es va enriquir amb el frau fiscal comès a Espanya: també feia negocis amb la prostitució, l’explotació de persones i una llarga corrua de delictes sòrdids. Però això són acusacions que no estan sustentades per cap sentència i que la defensa de l’empresari xinès nega en rodó.
FANTASIES ESPECULATIVES
En un altre exercici d’altíssim risc jurídic, Alfons Alberca pressuposa que els diners que Rafael Pallardó va ingressar a la BPA procedien d’aquestes activitats criminals del grup de Gao Ping i no dels negocis comercials d’aquest empresari de marroquineria o del frau fiscal fet a Espanya. Això, en cap moment no s’ha pogut aclarir ni demostrar en el judici. Per tant, les seves acusacions no tenen cap mena de solvència i només són fantasies especulatives.
Per acabar d’embolicar la troca, Alfons Alberca dona per fet que els 24 encausats de BPA havien de saber, per força, que Rafael Pallardó formava part de la trama de Gao Ping i que, en conseqüència, són còmplices en el blanqueig de diners d’aquesta suposada organització criminal. Però si Gao Ping mai no va tenir cap compte a la BPA! Però si a Rafael Pallardó la BPA li van tallar l’operativa l’any 2011 i l’Operació Emperador, que va vincular Rafael Pallardó amb el grup de Gao Ping, es va produir l’any 2012! Al·lucinant.
L’INFORME DE LA POLICIA ANDORRANA
El calendari juga una altre cop una mala passada al volcànic fiscal general. Arran de la detenció de Rafael Pallardó l’any 2012 i de la documentació que se li va confiscar, el jutge Fernando Andreu va instar una comissió rogatòria internacional (CRI) a Andorra, seguint el rastre dels diners negres del grup encapçalat per Gao Ping. La batlle Núria Garcia Val va tramitar aquesta CRI i va demanar a la policia que rastregés els comptes de Pallardó a Andorra.
El Grup de Delinqüència Organitzada i Blanqueig de la policia d’Andorra va lliurar a la batlle, el 4 d’agost del 2014, un informe de 16 pàgines sobre els moviments bancaris de Rafael Pallardó Calatrava i del seu pare, Rafael Pallardó Cabrelles. El resultat d’aquesta investigació va demostrar que aquests dos empresaris tenien 15 comptes a diverses entitats bancàries del Principat. Concretament:
*Cinc comptes a Mora Banc, el primer dels quals va ser obert l’any 1989
*Tres comptes a Crèdit Andorrà, el primer obert l’any 1991
*Cinc comptes a la BPA, el primer obert l’any 2008
*Dos comptes a l’Andbank, el primer obert l’any 2007
LES TRANSFERÈNCIES DE L’ANDBANK A XINA
L’informe de la policia andorrana també precisava que a través del compte obert l’any 2007 per Rafael Pallardó a l’Andbank es van fer 24 transferències a la Xina, per un import de 2,4 milions d’euros. Aquestes transferències es feien, sistemàticament, dies després que l’empresari fes importants ingressos de diners en efectiu en aquest compte. Això sembla indicar que Rafael Pallardó actuava com a “correu” de la trama xinesa d’evasió fiscal i que feia servir l’Andbank per aquesta operativa fraudulenta.
En concret, l’informe policial documenta un total de 18 transferències des de l’Andbank al The Agricultural Bank of China, quatre al Bank of China i dues al China Construction Bank. A conseqüència d’aquesta investigació, la batlle Núria Garcia Val va decidir bloquejar els comptes dels Pallardó i va procedir a la seva imputació. Curiosament, però, aquest procediment judicial ha quedat “oblidat” a la Batllia.
DINERS “BONS”, DINERS “DOLENTS”
És important tenir molt clares les dates per entendre la incongruència del macrojudici que s’està fent al Tribunal de Corts. L’Audiència Nacional espanyola va desmantellar la trama de Gao Ping l’any 2012. Seguint la pista dels diners negres, va instar una CRI a Andorra l’any 2013 i el 4 d’agost de l’any 2014 la policia andorrana va lliurar el detallat informe sobre els comptes dels Pallardó al Principat, que també implicava Mora Banc, Crèdit Andorrà, la BPA i, especialment, Andbank.
La pregunta a fer és òbvia: si, segons el fiscal Alfons Alberca, els diners que Rafael Pallardó va moure a la BPA tenien un origen criminal, quin és l’origen dels diners que aquest empresari tenia a Mora Banc, Crèdit Andorrà i Andbank? On són les proves que determinen que els diners dels seus comptes a la BPA eren “dolents” i els que tenia en els altres bancs eren “bons”? Per què no ha estat encausat, pel mateix motiu, cap directiu ni cap empleat de Mora Banc, Crèdit Andorrà i Andbank?
UNA BÈSTIA ENFOLLIDA ASSEDEGADA DE SANG
Alfons Alberca està assegut sobre un barril de pólvora. És tan gruixut tot el que ha fet i el que fa! És tan inconsistent la seva càrrega de prova contra els exdirectius i exempleats de la BPA! És tanta la tortura i el patiment que ha causat, des de fa cinc anys, als encausats i a llurs famílies! És tan incomprensible que engarjolés, durant dos anys, l’exconseller delegat del banc, Joan Pau Miquel a la Comella! És tan excessiu i sàdic el mal que ha provocat i que provoca, no només als afectats, sinó al prestigi d’Andorra!
Per això, perquè sap que el procés del cas BPA ha marcat la seva vida per sempre més, que se li ha escapat de les mans i que fa el ridícul, es comporta com una bèstia enfollida assedegada de sang. Els qui han assistit, rere dia a dia, al seu “xou” al Tribunal de Corts mai no oblidaran mai l’odi, la ràbia i el verí d’Alfons Alberca.
