La Coordinadora per un Habitatge Digne ha fet públic a les xarxes socials el cas d’una família monoparental que es troba a punt de quedar-se sense llar malgrat complir els requisits per accedir a un pis de lloguer assequible i tenir-ne el dret reconegut. Es tracta d’una mare amb dos fills que encara no ha rebut cap adjudicació d’habitatge.
Segons ha explicat la dona a la plataforma, l’any 2020 va signar el lloguer d’un pis de tres habitacions i dos banys per un preu mensual de 550 euros. L’immoble va ser venut el passat mes d’agost i la nova propietària li va comunicar que no renovaria el contracte, “ja que té previst instal·lar-s’hi un cop finalitzi l’actual contracte, el 31 de desembre del 2025”.
La llogatera va iniciar els tràmits per optar a un habitatge a preu assequible i el procediment va concloure amb una resolució favorable a l’octubre. Tot i això, assegura que a dia d’avui no se li ha assignat cap pis i que el contracte de lloguer venç demà dimecres.
Davant aquesta situació, la mare denuncia que des del Ministeri d’Afers Socials l’única alternativa que se li ha ofert és “una habitació d’hotel, a l’Arca de la Creu Roja, a un preu de 720 euros més 177 euros de mitja pensió”, una solució que considera que “no és adequada ni emocionalment bona per una menor d’edat ni una família”.
A més, explica que, davant les seves queixes, la resposta ha estat “que això va per punts, i que no hi podem fer res”. El ministeri ha confirmat que coneix el cas, que s’ha ofert una habitació a l’Arca d’Aixovall i que aquest és el cost de l’allotjament. Des del Govern s’ha indicat, amb caràcter general, que es poden concedir ajuts per fer front al cost d’aquest tipus de solucions d’allotjament quan la situació econòmica de la persona ho requereix, tot i que no s’ha especificat si aquest suport s’aplicaria en aquest cas concret.
Obligada a separar-se de la seva filla
La mare lamenta que fa 22 anys que resideix al país i que té dos fills andorrans, i adverteix que la manca d’una alternativa d’habitatge l’aboca a una decisió dolorosa: “M’hauré de separar de la meva filla, que anirà a viure amb el seu pare, perquè no vull que visqui en una habitació d’hotel”.
La Coordinadora per un Habitatge Digne subratlla que aquest cas “no és una consigna buida” i que “neix de situacions reals que es repeteixen i que, massa sovint, es viuen en silenci”. En aquest sentit, denuncia que “quan una persona activa tots els recursos disponibles i, tot i això, es queda sense habitatge, el problema no és individual. És el resultat d’un sistema que no arriba a temps quan la situació és urgent”.
Finalment, l’entitat assegura que continuarà treballant “perquè aquesta demanda es tradueixi en garanties reals” i fa una crida a “fer visibles aquestes realitats” per tal de “canviar-les”.
