L’actual alcaldessa de Ribera d’Urgellet, Josefina Lladós, ha estat designada nova membre del consell comarcal de l’Alt Urgell. Aquesta saltataulells de la política ha passat, en els últims anys, per les òrbites del PSC i d’ERC, abans d’anar a buscar recer a la menjadora de Junts x Catalunya (JxCat). En el seu blog es declara “puigdemontista” i s’inscriu en el segment marginal dels anomenats independentistes “hiperventilats”.

El seu nomenament, en substitució de la consellera Imma Salvadó, forma part d’una operació per substituir l’actual president del consell comarcal, Miquel Sala, i, en el pròxim ple d’aquesta institució, escollir-la nova presidenta, amb els vots de JxCat i ERC. D’aquesta manera, Josefina Lladós es garantirà un sou de més de 50.000 euros anuals que, en els temps que corren i, en especial, a la comarca de l’Alt Urgell, és una autèntica canongia.

Però espero i desitjo de tot cor que, en el pròxim ple del consell comarcal, l’alcaldessa de Ribera d’Urgellet no sigui escollida com a nova presidenta. El bon nom de la comarca no es mereix que una persona de les seves característiques la representi.

I és que Josefina Lladós s’ha dedicat, durant anys, a vessar un odi diabòlic i verinós a través de la xarxa social Twitter  contra persones que, políticament, no pensen com ella. I no ho ha fet donant la cara, sinó amagant-se darrere del compte @calrèflex, que comparteix amb el seu marit, funcionari del Govern d’Andorra.

Ja ho hem explicat a LA VALIRA i és bo recordar-ho de bell nou, ara que Josefina Lladós ja forma part, oficialment, del consell comarcal de l’Alt Urgell. En les piulades de @calrèflex, s’han dedicat epítets com “rata”, “mala pècora”, “subnormal”, “carceller”, “renegat”, “traïdor”, “vividor”, “feixista”… a tot un seguit de dirigents polítics d’altres partits, com Miquel Iceta, Gabriel Rufián, Pablo Echenique o Òscar Ordeig

L’alcaldessa de Ribera d’Urgellet i pròxima presidenta del consell comarcal de l’Alt Urgell respon al perfil dels anomenats “haters” (odiadors) que, malauradament, han proliferat amb l’eclosió de les xarxes socials. Es tracta de persones tòxiques i associals que aprofiten l’anonimat per deixar anar la seva mala llet contra tots aquells que no els hi cauen bé, pels motius que siguin.

Els països democràtics, conscients del dany que infligeixen aquests “haters” han desplegat legislacions per aturar que les xarxes socials es converteixin en una claveguera de la violència verbal i de les baixes passions. Els delictes d’odi estan tipificats penalment i Josefina Lladós entra en aquesta categoria de persones emocionalment inestables que es dediquen a agredir el proïsme amb paraules gruixudes i carregades de bilis.

La gravíssima situació econòmica i social que pateix Catalunya i, de manera molt aguda, la comarca de l’Alt Urgell, necessita al capdavant de les institucions polítics assenyats i dotats pel treball constructiu i l’entesa. Josefina Lladós no dona la talla per aquest càrrec, ni el que ocupa ni el que JxCat li vol donar. Els seus comentaris curulls d’odi contra els dirigents d’ERC i del PSC, partits amb els quals havia col·laborat anteriorment, són una pèssima carta de presentació.

En l’episodi del seu nomenament com a consellera comarcal i la seva pròxima designació com a presidenta de la institució no només ha quedat retratat el seu actual partit, JxCat, que ha decidit promocionar-la, malgrat el seu impresentable comportament. També ERC, que governa juntament amb els postconvergents el consell comarcal, i Compromís x Pirineu (CxP), que està a l’oposició, no han estat a l’altura d’aquesta provocació i d’aquest parany ordit pels postconvergents.

En democràcia, no tot s’hi val. El debat polític ha d’estar presidit pel respecte i la bona educació envers les idees i les posicions diferents. L’oposició i la legítima crítica o discrepància no poden caure en l’insult ni en la grolleria. Persones com Josefina Lladós, que confonen la llibertat d’expressió amb l’insult i els adversaris polítics amb enemics que cal humiliar i abatre, són un perill per la convivència i han de ser exclosos dels àmbits de representació institucional.

La història ens ensenya que quan deixem que un fanàtic arribi al poder estem obrint les portes al totalitarisme i al feixisme. I això, ni ERC ni CxP ho poden permetre al consell comarcal de l’Alt Urgell, ni per activa ni per passiva. Representants d’aquests dos partits han estat víctimes dels missatges intolerants i rabiosos de @calrèflex a Twitter. Raó de més per impedir que Josefina Lladós sigui nomenada presidenta en el pròxim plenari.

Cal ser clars i implacables amb els que es dediquen a promoure l’odi i l’extermini dels qui pensen diferent. Tenen un nom i el sabem: són feixistes, encara que es proclamin independentistes. Des d’aquesta constatació democràtica, és incomprensible que ERC de l’Alt Urgell aboni la pròxima elecció de Josefina Lladós com a presidenta del consell comarcal i que CxP només s’hi oposi amb la boca petita, com si tingués por a plantar cara a aquesta ‘rata’ que, des de fa uns dies, corre pels passadissos de l’edifici del passeig  de Joan Brudieu.