El document que va distribuir el president de la Generalitat Jordi Pujol entre els seus consellers en la sessió del govern celebrada el 3 de setembre del 1990, i que està reproduint aquests dies EL TRIANGLE, pormenoritzava com s’havia de desenvolupar el seu pla nacionalitzador, quins eren els sectors on s’havia d’incidir especialment i quins eren els col·lectius que ho havien de dur a terme. En aquest pla, mestres, periodistes i agents culturals hi tenien un paper fonamental.
En la segona part del document es desenvolupa el pensament que es vol infiltrar i fer majoritari a la societat catalana i amb quines eines es compta per fer-ho. Està dividit en 9 capítols. Al final de cada capítol s’assenyala quines entitats i col·lectius cal mobilitzar en cada sector.
El primer es titula Pensament i recull la filosofia que es vol escampar fins als darrers racons de Catalunya. Desenvolupa nou línies de sensibilització: Configuració de la personalitat catalana, Divulgació de la història i del fet nacional català, Nou concepte de nació dins del marc europeu, Descoberta del potencial de futur, El factor demogràfic, Memorial de greuges, Polarització col·lectiva, Vessant social i Configuració de la personalitat individual dels ciutadans de Catalunya.
La síntesi d’aquesta filosofia és que “volem homes i dones amb conviccions fermes i preparats per a una Catalunya forta” i que per aconseguir-los cal la “tria i divulgació dels conceptes que permetin el màxim enfortiment del nostre poble (ésser més cultes, més moderns, més cívics, més solidaris, més europeus, amor al treball, gust per la feina ben feta, constatació de les arrels, vigència dels valors cristians… d’acord amb els desafiaments del món actual”.
Els àmbits on s’ha de produir aquesta nacionalització que Pujol considera pendent són ensenyament, universitat i recerca, mitjans de comunicació, entitats socioculturals i de lleure, món empresarial, projecció exterior, infraestructures econòmiques i l’administració. En cada àmbit es detallen les fites a assolir i a qui s’ha d’encarregar la feina.
L’àmbit de mitjans de comunicació comptava amb 13 objectius i 14 activitats fonamentals. Jordi Pujol va donar molta importància sempre a la incidència en la formació de l’opinió pública. La idea estava clara: “Aconseguir que els mitjans de comunicació públics dependents de la Generalitat siguin transmissors eficaços del model nacional català”. Catalunya Ràdio i TV3 li han fet cas i, des de fa anys, estan embarcades en la promoció de la independència. Al document parlava d’“utilització i difusió clara dels conceptes relatius a la identitat nacional catalana” i dels “continguts de les línies de sensibilització elaborades per l’àmbit de Pensament”.
Jordi Pujol creia que es podia modelar la ideologia dels periodistes i comptava a “incidir en la formació inicial i permanent dels periodistes i dels tècnics de comunicació per garantir una preparació amb consciència nacional catalana” i que es podia influir en les empreses de publicitat perquè transmetessin “el model català”.
Apostava per “introduir gent nacionalista amb una elevada professionalitat i una gran qualitat tècnica en tots els llocs claus dels mitjans”. Per fer-ho comptava amb el diari Avui i volia crear un setmanari i una agència de notícies, que avui ja existeix. Es diu ACN i la va crear Carles Puigdemont.
