L’anunci del ministre de Foment, José Luis Ábalos, de no garantir -fins al moment- per motius de seguretat que l’aeroport de la Seu acolli vols comercials regulars és la constatació d’un nou fracàs del neoconvergent, Albert Batalla -actualment l’alcalde en funcions de la Seu d’Urgell- en tot allò que té a veure amb negociar amb l’Estat. Les seves maneres de fer política que, en moltes ocasions, l’han convertit més en un presumpte activista que estadista li han passat factura, especialment a partir de l’etapa més calenta del procés sobiranista.
La política sobre això que afecta directament a un municipi i a la seva ciutadania no pot tancar la porta a negociar pel bé del territori amb qualsevol de les administracions públiques actuals. I, és, en aquest sentit, que Batalla va cometre l’error -un més en el seu mandat- de no ser capaç d’anar de la mà amb el govern central en tot allò que té a veure amb la infraestructura aeroportuària.
El ministre de Foment va anunciar aquest divendres a la capital alturgellenca, en el marc de la Trobada Empresarial del Pirineu, que els estudis de viabilitat per tenir el sistema GPS poden estar acabats abans d’un any i, amb tot, les garanties d’èxit no estan assegurades perquè va remarcar que hi ha molts inconvenients tècnics i que la seguretat és prioritària.
Mentrestant, el batlle i exdiputat postconvergent ha intentat sempre treure rèdit polític responsabilitzant Madrid de tots els mals amb la insistent frase de “falta de voluntat política” per desencallar aquesta qüestió que, fins i tot, es va atrevir a repetir en la jornada de reflexió de les eleccions municipals passades en territori andorrà. Justament Ábalos va desmentir l’alcalde que, suposadament indignat, en assabentar-se de l’anunci del ministre, ja no va intentar conversar amb ell com tenia previst, cosa que si va fer el cap de Govern, Xavier Espot.
A menys d’una setmana per deixar l’alcaldia de manera definitiva, des del punt de vista formal, Batalla deixa el comandament del vaixell de l’ajuntament de la capital de l’Alt Urgell amb un acomiadament agredolç, tot i haver pogut superar als republicans.
El càstig electoral ha estat evident, ja que la seva formació ha passat de tenir de set a cinc regidors (d’un total de 17 edils), ocupant el segon lloc en nombre de seients a la sala de plens. I en paral·lel una ERC que s’ha situat molt a prop, però que no creix el suficient a causa del seu excessiu servilisme durant les dues darreres legislatures als neoconvergents.
